FINISHER i prou

Doncs si, ser FINISHER és l'única cosa que puc destacar del meu pas per l'IM de Niça, això si escrit en majúscules xq no sempre ni tothom ho pot aconseguir. Per la resta un Ironman per oblidar, decebut d'una ciutat que al cap de 5 min d'estar-hi va perdre tot el glamour que pensava que tenia, decebut per l'escassa animació de la que sempre ostenten els IM de la marca i sobretot decebut per les sensacions i la marca realitzada. Tampoc és que esperés fer el récord de la meva vida ja que sóc conscient de la meva forma actual sobretot en bici on no acabo de trobar-me bé, però d'aquí a arrossegar-me com ho vaig fer durant tot el recorregut hi ha un marge força gran.


La cursa va començar de forma espectacular ja que un espectacle és veure com 2500 triatletes entren a l'aigua alhora. La natació per mi força neta malgrat alguns moments de caos coincidint amb el pas per les boies. Temps final 1h14min que era l'esperat. Després d'una llarga transcisió agafo la bici per afrontar els 180km. Me la prenc força tranquil, durant els primers kms m'adelanten desenes de triatletes, no li dono importància ja que normalment em passa a tots els IM. Tot i el meu discret nivell de natació surto prou endavant. Però al cap de 50km em continuen avançant bicis per tot arreu i noto que les cames es queixen una mica. Al km 70 al final de l'ascensió més llarga la Txell m'atrapa cosa que em comfirma que no vaig gaire bé. Durant el descens perdo a la Txell de vista, ens tornem a ajuntar més endavant coincidint amb una altra petita ascensió després de la qual la deixo de veure definitivament. Penso que almenys si té algun problema mecànic la podré ajudar. La calor que ens ha acompanyat desde ben aviat es torna bastant insoportable, per sort, els 50 darrers kms són tots de baixada i a més ens estalviem 9km, que tampoc reclamaré.


Arribo a boxes després de 6h 53min conscient de que vaig una mica tocat, són gairebé les 3 de la tarda i la soleiada que cau al passeig marítim és espectacular. Coincidint amb els meus primers kms a peu veig a en Marcel Zamora que ja arriba, impressionant! Agafo un ritme molt tranquil a l'espera del moment en que ja no podré correr més. Això va passar aproximadament a la mitja marató. A partir d'aquí alterno caminar i correr fins que arribo a meta. Temps final 13h24min, parcial de marató 4h58min totes dues marques molt discretes. Però que hi farem, és el que hi ha, com a mínim no he vist perillar ser Finisher en cap moment.



El millor del cap de setmana els bons moments passats sobretot amb els nostres companys d'entrenament Jordi i Blanca als quals felicito per la seva excel·lent actuació en el seu 1er IM. Pitjor sort van tenir els cariñena Daniel i Ruben que no van poder acabar. També agrair els ànims d'en Marc i la seva companya i a la Judith que va estar per nosaltres en tot moment.



Malgrat que estigui una mica decebut després d'uns dies de descans obligat ja tinc ganes de tornar a entrenar per intentar millorar i afrontar la darrera cita de la temporada: l'Embrunman. Això s'anomena masoquisme, és el que té la LD, un cop la proves és difícil deixar-la.

Miquel