dimarts, 20 de maig del 2008
V IRONCAT ( L'AMPOLLA 17/05/2008 )
El d'aquest cap de setmana ha estat el meu 3er Ironcat i 5è Ironman. Tal com han anat les coses els darrers anys tinc clar que si em pregunten on ho he passat pitjor si a l'embrunman pujant ports dels alps a 2200m o bé al a priori planer i senzill Ironcat tinc clara la meva resposta: L'Ironcat!! Després del vent que vam patir el darrer any no pensava que hi hagués res pitjor però estava equivocat, en aquesta edició s'han superat! 60 km sota la pluja en bici combinat amb un aire sense cap direcció concreta van donar el fred com a resultat i per postres una mica més d'aigua a peu per acabar-nos d'estovar. No vull ni pensar quina sorpresa ens té preparada la propera edició.
Tot va començar bé ja que malgrat que hi havia núvols al cel no plovia i gairebé no hi havia aire. A les 7h es dóna la sortida, els primers metres són una mica difícils ja que estic envoltat de gent que es creua i m'avança però passada la primera boia ja puc agafar un ritme constant, la mar està tranquil-la i vaig força còmode. Acabada la 1a volta miro el temps i confirmo que hi haurà més distància de la que toca. El meu temps a l'aigua l'aigua amb 1h26min inclosa la transcisió on decideixo vestir-me de ciclista. Ja a l'inici del segment ciclista comença a espurnejar, penso que tranquil són quatre gotes i l'important és que no fa vent. Al gir de Camarles la cosa es comença a animar i al arribar a l'Ampolla ja és pluja. La situació comença a incomodar-me una mica, paro i em poso l'impermeable. La cosa lluny de parar va a pitjor, la pluja s'intensifica i la carretera comença a ser perillosa en el tram de dins el poble on es formen grans bassals, allà prenc moltes precaucions. A la tercera volta començo a agafar fred els peus ja ni me'ls noto de calats com els tinc, llavors tinc mals pensaments em plantejo que faig allí pedalant sota la pluja i perque m'haig de complicar la vida d'aquesta manera. La gent em va avançant veig com van acoblats i movent "desarrollo" quina enveja estic segur que estan disfrutant i jo patint com un desgraciat. Al acabar la 3a volta començo a tremolar, he agafat fred la cosa pinta malament. Però a partir d'aquell moment para de ploure i la mica de resol que fa permet que m'escalfi i em recuperi una mica. La 4a i 5a volta les faig més o menys bé però a la darrera noto que ja no tinc forçes no puc donar ni dues pedalades seguides i a sobre quan arribo a Camarles torna a ploure, ja no puc més, penso que això ja és el final. Arribo a boxes després de més de 7h de bici, decidit a plegar estic destrossat i a sobre està plovent! no crec que pugui aguantar una marató sot la pluja. Però llavors arriba la petita bronca d'en Joan: si ara no surts hauràs fet el gili... durant 180km, en Moyano també em diu que no m'ho pensi i surti, en aquell moment arriba també en Coro i em diu que clar que surt a correr!. Donades les circumstàncies no em queda cap més opció que sortir. Em canvio totalment de roba faig una visita al lavabo i a correr. Deseguida em trobo el meu germà corrent al meu costat i animant-me, m'acompanya unes quantes voltes. Les sensacions que tinc comencen a canviar, sembla que no vaig tant malament, però si no em quedaven forces! . Cada cop que passo per boxes és impressionant,els meus companys del Jovent m'ofereixen de tot i m'animen de valent. Els kms van passant i les voltes van caient, a partir de la 5a el ritme baixa bastant però ja no em preocupa, el pitjor ja ha passat. Al final arribo amb un temps de 12h37min havent fet la marató amb 4h10min impensable a priori.
Per acabar voldria felicitar a en Pere per la seva magnífica cursa, a en Jordi per haver rebaixat en més d'1h el seu temps de l'any passat i a la meva IronTxell perquè no falla mai, és una LD total. Donar ànims a l'Enric i a en Joan, la propera vegada segur que va millor. I per acabar agrair a tots els que en un moment o altre m'han animat ja que sense vosaltres no hauria pogut acabar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
felicitats Jovent, tots el que va estar aquest dissabte allà ens mereixem el títol de finisher...a més crec que ho vàrem fer molt bé...llàstima que la Txell no pogués revalidar el títol!
herois, com sempre. una abraçada
A mi també em va saber greu no poder quedar primera, no et pensis, em feia il·lusió fer-ho per tercer any consecutiu. Però també em va fer il·lusió que fóssim varies noies, no com l'any passat que estava sola. Aquest any, com fa dos, erem 5 noies, així almenys em sentia més acompanyada.
Per la meva part dir-vos que va ser un plaer compartir llargs moments amb vosaltres. Des d’aquí vull agrair al Jordi Coronado que en tot moment em va animar a acabar el meu primer ironcat.... deixant-me un bon regust per tornar-hi l’any vinent.
Josep Maria felicitats per haver estat Finisher en un ironman tant dur per la climatologia. Ens veiem a l'Embrunman?
Felicitats Finisher!!!
Ara ja tens un altre al sac, a veure si Niza no �s tant dur com l�Ironcat o Embrun.
Doncs el Miquel ja està una mica "acollonido" per la bici de Niça, teniem la sensació que era més planera i ara mirant a la web vam veure que de planera no té res de res...
Mikel, felicitats i un altra al Sac. Ara a per els francesos.
Publica un comentari a l'entrada