No ha pogut ser. Cap a les 9:15am de diumenge, un dolor progressiu als cuàdriceps em va fer abandonar el repte 50.0 al km 36, a Llavaneres. Vaig matinar força (4:45 am). Desdejuni lleuger, equipació i estiraments previs. Cap a les 6 del matí vaig sortir de casa en direcció al riu Besós, on entreno habitualment. Pel camí vaig trobant tota la "chusma" que surt de les discoteques que tanquen en aquella hora. Sento una tia completament borratxa: "venga tío... vaya jamones !! ". Jo penso: " doncs no li falta raó a la mossa".
Quan arribo al Besós enfilo riu avall fins a la tèrmica (les tres torres eternes). De camí torno a trobar-me grans colles d'alcohòlics que fan els seus comentaris, aquest cop de molt bon rotllo (a l'estil dels nois de Zarautz: xibeca en mano i somriure a la boca).
Estic corrent a un ritme molt controlat i una mica lent per regular (5:15/km, de vegades 5/km). Quan passo per la porta de casa d'en Christian se m'acaba la pila del podòmetre (km 10) . No passa res! Em conec perfectament i segueixo controlant el ritme. Passo per casa d'en Joan (km11.5) (1h de cursa), vaig molt be encara que noto els cuàdriceps molt extranys, amb sensació de duresa. Aquest tram encara el conec d'haver fet trancisions des de casa d'en Joan (pont del caprabo, Palomares..). Aquí trobo fonts per anar bevent i refrescant el cap. A Vilassar ja surto a la N-II pel voral, de moment ample. Aquí trobo a en Lluís Lopez Cuadras (triatleta de Badalona) amb bicicleta acompanyant d'un veterà. Em penso que no em reconeix, encara que si va reconèixer la samarreta de l'equip. Com que ja he passat de correr per terra a correr per l'asfalt els meus cuàdriceps ja comencen a parlar: "este tío nos va a matar", "a donde coño querrà llegar!! "... etc (recordeu que els cuàdriceps sempre parlen en castellà).
El ritme em permet perfectament observar la mar quieta en un dia perfecte per córrer: sol mig tapat, bona temperatura (entre 20ºC a les 6am i 26ºC a les 9:30), un mica d'aire de costat, etc.
Arribo a la rotonda de la BP entrant a Mataró i paro a una font a ficar aigua al bidonet que porto al cinturó. De seguida que em poso en marxa trobo als JOVENTs.... be, em trobeu vosaltres a mi perqué jo gairebé no m'hi veia de cansat que hi anava. Vaig rebre un soport unànim de tots ells: Pere, Xavi, Koko, Moyano, Francesc, Marin (no recordo be si hi anava) i perdoneu si em descuido de dir algú. Òstia, quina ilusió em va fer!! La veritat és que sembla increible com les cames van soles en aquells moments i marxa "hasta" el dolor. Gràcies Xavi per aquella aigueta fesqueta i el recolzament sense condicions en les meves "Arseniades" ( mot acunyat recentment pel Dr. Garcia ).
Passo Mataró (travessia sense voral) per la rambleta que queda a l'esquerra de la meva marxa (on hi te la botiga el Dr Bike). Al sortir de Mataró passo un altre cop al voral de la dreta perque penso que és menys perillós i a més la Marta ( qué grande es !!! ) venia pel darrere amb cotxe. Havia sortit a les 9h de BCN i encara no m'havia agafat. Entre Mataró i la rotonda de l'Experience començo a notar els cuàdriceps molt tocats, gairebé contracturats i els genolls amb les clàssiques punxadetes laterals externes de menisc perjudicat. Comença a passar-me pel cap que de seguida que em trobi la Marta, pujaré amb ella al cotxe i marxarem plegats a la platja.
La Marta em va trobar al revolt que hi ha just abans de la benzinera de Llavaneres on solem parar de tornada en bicicleta a fer una Coke. Allà faig uns estirements i, la veritat sigui dita, tenia la intenció de continuar però vaig pensar que em faria mal de veritat si continuava perque l'asfalt és inclement i passa unes factures difícils de pagar, sobretot als que fem 85kg de pes o més.
Així que vaig desistir de la proesa de moment. Per suposat que més endavant ho tornaré a intentar i ho aconseguiré... només faltaria !!
Tot va acabar de la millor manera, a la platja nudista de Canet amb la Marta prenent el solet i fent uns banyets frescos i curatius.
CONCLUSIONS:
1.- l'asfalt és molt dur (això ja ho tenim!), o m'aprimo (cosa difícil per constitució... no la del 1978) o deixo de correr distàncies nocives pel meu organisme.
2.- La gent quan beu i/o s'inserta sustàncies psicotròpiques miren amb simpatia als qui practiquem esport a les hores a les que ells surten de les discoteques, on (teòricament) s'ho passen be. A més ens animen amb frases ininteligibles, quina gràcia !!
3.- val més una retirada a temps que una lesió que no et deixi continuar fent esport.
4.- la Marta és lo meu veritable recolzament perqué és qui més pateix (i de ben a prop) les Arseniades.
Gràcies a tots/a
4 comentaris:
La veritat és que a la tornada no et vem veure i això no era bona senyal, però SEGUR!! que ho aconseguiràs. A més, el fet de deixar-ho a Llavaneres haurà estat millor entreno per a Embrun que no pas la pallissa fins a Sant Cebrià.
"Els meus quàdriceps també parlen en castellà, jejeje..."
minguellades, maragallades, arseniades...
ànims campió!
queda't amb la part positivva, molt bon entreno per Embrun!! i el repte ja ho aconseguiràs més endavant!!
força!!
Molt bo aixo de les Arseniades,pero sempre les respectare facis el que facis,ho entenc,es una filosofia de vida,jo tambe n'he fet varies d'aquestes i si el cos t'ho demana ho has de fer,anim a Embrum,"Xente".
Xavi.
Publica un comentari a l'entrada