IV TRIATLÓ OLÍMPIC EL PONT DE SUERT 01/07/2007

El triatló d’El Pont de Suert és per mi un dels més atractius que es disputen a Catalunya. En primer lloc pel seu entorn al bell mig del Pirineu, per la seva duresa sobretot en la cursa a peu i per l'ambient familiar entre participants. Passejant pel poble és fàcil coincidir amb grups de triatletes, i tots ens saludem. Nosaltres vam coincidir a l'hotel amb el Robert Mayoral i família amb el qual vam tenir l'honor de sopar. Mentre sopavem va arribar l'equip del Vallirana en ple, fins a 14 persones entre triatletes i acompanyants. Quina enveja!

El diumenge ens aixequem a les 7h i sorpresa,o no tant, el cel està ennuvolat i cau un ruixadet. Aquesta serà la tònica que ens acompanyarà tot el matí:ruixadet, sol, núvols i un altre ruixadet. Bé, a la muntanya ja se sap...


Després d'esmorzar anem cap a les pistes d'atletisme on hi ha situada la T2, deixem les bambes i la gorra i anem a buscar les bicis per anar a l'embassament. Ens trobem a en Miquel "el mosso" que sembla que un cop superats els seus problemes personals torna amb forces renovades a la competició. També veiem en Xevi, del Triatló Girona, incondicional també de les curses a peu i de les triatlons, sobretot si són de llarga distancia. Després coincidim amb els incansables Jordi i Blanca del provençalenc que ens diuen que van arribar ahir a la 1 de la matinada i han dormit ben poc. Mentrestant la pluja ha parat, no era gaire però suficient per mullar l'asfalt. Agafem les bicis i neoprè i anem cap al pantà.

Un cop allí ens posem els neoprens i escalfem una mica dins l'aigua que no està excessivament freda. El circuit de natació són dues voltes a un triangle perfectament senyalitzat per unes barques amb unes banderes al màstil que es veuen de ben lluny. Es dóna la sortida, els primers metres es fa una mica difícil nadar entre la gent i rebo algun cop, després començo a agafar ritme, em sento força còmode, fins i tot al final de la 2a volta avanço a 4 o 5 triatletes. Surto de l'aigua amb 28m 55seg. Mentre faig la transcisió es posa a ploure però no dura gaire. El circuit ciclista són tres voltes d'anada i tornada. A l'anada pica pujada i la tornada, lògicament, baixada la qual entre els revolts i l'asfalt mullat es fa una mica perillosa i no arrisco gens. Només vaig en grup la primera volta. Els circuits d'anada i tornada en els que ens anem creuant m'agraden força perque et permet veure als companys i tens idea de la situació de carrera. Veig que la Txell va davant d'en Jordi i una mica més enrera hi ha la Blanca que ha tingut alguns problemes a l'aigua. La pluja va apareixent i desapareixent. Acabo la bici en 1h5m i segueixo tenint bones sensacions.


La cursa a peu es fa per un camí d'anada i tornada paral-lel al riu Noguera Ribagorçana, és força pedregós i ondulant. Cal destacar una pujada molt dura de gran pendent i d'uns 500m sobre la meitat del circuit. La pluja continua fent acte de presència de manera intermitent. Corro força còmode, a la tornada em creu-ho amb la Txell que segueix anant davant d'en Jordi just quan ells estan fent la pujada, els animo a tots dos i en Jordi em comenta que va trencat. Acabo amb un temps de 45m45seg a la cursa a peu i un temps final de 2h20m05seg. Acabo amb la sensació d'haver-me pogut exprémer una mica més però també havent disfrutat molt. La Txell arriba amb un temps de 2h37min i més tard en Jordi sobre 2h40min. La Blanca, tot i acabar, va ser desqualificada per haver retallat a l'aigua.
Després d'una reconfortant dutxa d'aigua freda vam compartir dinar amb en Jordi i la Blanca. Al restaurant vam coincidir amb l'expedició completa del CN Mataró i altres triatletes. Resumint, triatló molt recomanable, organització correcta i molt bon ambient.


Salut i kms

Miquel