BALANÇ TEMPORADA: ci vediamo, amici!

Companys del 79,

Com alguns sabeu el passat diumenge 17 de juny, a puigcerdà i amb la satisfacció de haver finalitzat una molt bona marxa, vaig donar per a finalitzar la temporada. Les raons són vàries. Començant per haver acomplert els objectius “promessos” (realització de 5 marxes cicloturistes del calendari català) i acabant pels meus interminables conflictes d´amor-odi amb la carretera (segueixo pensant que el preu que s´ha de pagar per a entrenar en la majoria de carreteres de l´AMB és massa alt, i això s´agrauja si els entrenos comencen sempre des de un carrer de La Ribera molt aprop del Palau de la Música Catalana i s´han de travessar uns 7 km urbans d´anada i tornada amb aproximadament 80 semafors.).



Fa prop de dos anys, quan la metxa per a realitzar de nou esport social i competitiu va tornar a pendre (després de veure el triunvirato –ja retirats- amstrong/basso/ulrich prop de la cerdanya, acompanyat de l´amic jordi garcia), aquell fet va suposar una il.lusió que em feia véncer qualsevol obstacle (construcció massiva que bruteja el litoral català i creixement demogràfic imperable en aquest part del món, que fa que sovint entrenant en dongui la sensació de ser tractat com un drap brut més que un atleta). Quan aquesta il.lusió inicial es va apaigant, queden dos coses des de el meu punt de vista: l´il.lusió de veure-us i sortir plegats (xerrar, riure, “picar-se”, compartir les lesions i els reptes de cadascú...) i/o bé l´objectiu “disciplinari” de fer curses. Sense objectius rarament es lleva un gairebe tots els dissabtes a les 7.30. Al menys, així és com funciono jo, encara que sé que hi ha gent del Jovent que surt simplement pel plaer de sortir o per a “desconectar” (permeteu-m´he tocar aquest punt més avall).



En definitiva, tanco la temporada amb les expectatives personals cobertes i sent prou autocrític com crec que sóc, sabent que amb un pel més d´entreno havés estat encara més endavant. De totes formes, crec que entrenant més aviat poc per aquest tipus de cursa, hi ha anat força bé. Això em porta a fer un nova valoració de com veig l´esport: actualment valoro més la gent per la dedicació en hores que posen a l´esport que pels propis resultats. Vull dir amb això, que en les marxes –de les quals com a atleta o ex-atleta he après moltíssim- quan veus com van els de davant (de la possició 1 al 100 segons al cursa), saps i intueixes que hi ha molt d´entreno a darrera. Però precisament el valor és la constància i el temps per a sortir a entrenar 3, 4 o 5 vegades per setmana. Jo no ho faré mai, perquè penso que hi ha altres coses a la vida per a fer. No sóc un bici-adicte, encara que no m´imagino deixar de fer servir la bici pels carrers d´allà on visqui mai.
Però hi ha inclús una altra reflexió a fer: durant l´any han sigut uns quants que han confesat que surten a entrenar per a “desconnectar”. Tampoc sento que aquest sigui el meu motiu per a fer esport., ja que com us deia un també pot desconectar fent windsurf a nivell lúdic, sortint amb la parella, anar a caminar amb el pare o preparant un viatge... en definitiva, alliberant l´adrenalina (que com sabeu a partir dels 30 comença a anar da capa caida, al contrari que les prestacions sexuals) d´una altra forma.
De totes formes, sé que aquest periple de dos anys (2005-2007) han suposat un repte personal. Portava 11 anys sense entrenar o fent en part el “quinqui” i era hora de –com va dir el Lluís Mateu un dia- “posar ordre a la vida”. Tantmateix , i fora dels raonaments aquí llargament esgrimit, quan un de nou sent l´il.lusió per entrenar (la vida són cicles o etapes, com diuen les dones; i ara tocaba entrenar), ha de seguir els vestigis del cor, no del cap.



Com a amant de les estadístiques que soc, us deixo amb dos anàlisis de la temporada: un fred (cap) un calent (cor). En aquest cas hi ha més transparència que qualsevol política de “mans netes” del grouxo marx (aka “cagot rovira”)

FRED
-5.500 km (primers de setembre- mitjans de juny)
-mitja: 132 km setmanals
-complement aeròbic (2500-3000 m a la setmana de natació)
-5 marxes: 3 plates (cervera, transcollserola i , pels pèls, remences), 2 ors (rutes del montseny, ruta 3 nacions)
-top 3:
a)les 3 Nacions (la veritable clàssica de les marxes catalanes)
b)transcollserola (per la seva varietat)
c)rutes del montseny (la vessant nord del montseny em té el cor robat)

CALENT (aka "aquí hay tomate")

-els paisatges (vallfogona del ripollès, vall de bianya, el collsacabra, la baixada del port d´en valira cap al coll de porté puymoren, santa creu d´olorda des de molins, santa fe, el parc eòlic d´alguna serra entre la segarra i el solsonès).
-Els entrenaments amb puntuació de desembre-gener i febrer (gràcies xavi per l´intent!). La que em va agradar més és la sortida a Sant Feliu de Codines.
-Les pájares a plena pre-temporada (memorables les xerrades amb el coco un dia que ens vàrem despenjar a sant celoni); o en plena temporada, com la pájara que em va agafar pujant Can Toni Gros a Remences, la pájara dels darrers 15 km a Cervera amb un company del Routier).
-I les xerrades sempre assenyades amb alguns de vosaltres (dr. Garcia, pere, , arsenio, marino...).
-L´entreno Barcelona-Ampolla, 163 km en solitari i els 60 últims amb fort vent frontal-lateral. La bona tarda que vaig passar amb part de vosaltres a L´Ironcat.
-M´un pare acompanyant-me a les Rutes del Montseny.
-El clima centreeuropeu que ens va acompanyar a 3 Nacions, amb un vent inolvidable a dalt a 2400m d´alçada.
-Els companys que m´han conduït amb cotxe a curses (pere, arsenio...) o després dels entrenos (Dr. Garci). Gràcies, companys!

INSPIRACIONS
-Drum and bass (Omni Trio, LTJ Buckem), nu trance (Kaito) i indie paisagístic (Sigur Ros)

OBJECTIUS ESTIU

-Pujar a Tor amb el Dr. Garcia.
-Sortida prepirinenca amb carretera, si es monta finalment.
-BTT amb qui s´apunti.
-Viatge escandinau amb alforges (2 setmanes d´agost).
-Passar el menys calor possible.

Molt bones curses i fins aviat!

Salvatore “comesso” – La messa è finita (Nanni Moretti, 1985)