Un any més, i ja en van tres, participem a la marxa Terra de Remences. Com és tradicional fem nit a Amer, un poble a 20 minuts de Sant Esteve d'en Bas, això permet que la matinada no sigui tan exagerada. Ens aixequem a les 6, esmorzem, i sortim, arribem a Sant Esteve gairebé a les 7, preparem el material i cap a la sortida. Allà coincidim amb un grup prou nombrós d'escocesos. Són les 8, sona el darrer petard, i la sorpresa és que el pal ens cau just al costat.
Tardem uns tres minuts en atravessar la linia de sortida, i a partir de llavors tothom a correr, aquests primers quilòmetres són rapidíssims. El ritme es ralentitza just al moment que comencen les primeres rampes del capsacosta. A mig port ens passa en Sergi, com sempre a molt bon ritme, intercanviem quatre salutacions i el veiem desaparèixer. Moments més tard apareix l'Arsenio que es queda xerrant amb nosaltres, junts coronem el port, fem la curta baixada i agafem la carretera de Sant Joan de les Abadesses, allà formem un grup força nombrós, amb l'Arsenio al capdavant que s'encarrega de posar-nos a tots en fila índia. Arribem a Ripoll i comencen les primeres rampes del coll de canes, allà ens despedim de l'Arsenio, anem pujant xino xano,no anem molt còmodes sembla que les nostres cames es resenteixen de l'ironcat, arribem a dalt i comença la ràpida baixada que ens durà a Olot.
Planegem una mica on hi ha vent en contra, després del mestral de l'Ampolla no ens impressiona gens, i arribem a Bracons amb les seves contundents rampes. Posem tot el "desarrollo" per pujar lleugerets però tot i així la pendent ens fa suar de valent. La baixada està plena de revolts, els més perillosos estan perfectament indicats per voluntaris, el vent segueix fent de les seves, però finalment arribem a Manlleu, una paradeta a l'avituallament i cap amunt una altra vegada.
Arribem ja al km 135 aproximadament i les nostres sensacions han millorat bastant, ens trobem bé tot i la soleiada que cau, només fem que avançar gent durant tota la pujada, això ens anima i ens ajuda a coronar, ja només ens queda una ràpida baixada al final de la qual ja trobem l'arribada.
Acabem en les posicions 771 i 772 amb un temps de 7h 18m, mitja hora més que l'any passat, suposo que les seqüeles de l'ironcat, el vent i la calor hi deuen haver ajudat, tampoc ens hi capfiquem gaire, el que importa és que després de 175 Km hem acabat sencers i amb bones sensacions.
En resum, ha estat un jornada magnífica de ciclisme: bon ambient, bona organització, paisatges espectaculars... és per això que s'ha convertit en la marxa més multitudinària amb diferència de Catalunya i de ben segur que seguirà creixent.
Salut i Kms.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada