El passat 11 d'abril va tenir lloc la primera edició de la Ultra Montseny i tres integrants del Jovent79 van participar-hi: Carles Palobart, Pere Senpau i un servidor (Albert Cuaresma)
La prova transcorria al llarg d'uns 89 quilòmetres pel Parc Natural del Montseny, amb sortida i arribada des de Sant Esteve de Palautordera, passant per Collformic, El Brull, Sant Marçal, Turó de l'Home i Mosqueroles entre d'altres. Tot plegat un recorregut amb un desnivell acumulat de 10000m per al qual l'organització concedia 24 hores sempre i quan es complissin els temps de tall marcats en alguns controls de pas.
Per al Carles Palobart l'experiència no era pas nova, ja que havia participat en la darrera edició de la UltraPirineu, tot i que sense poder-la acabar per desqualificació en no complir amb els requisits de material obligatori a criteri dels jutges de la prova.
En canvi, per al Pere Senpau i l'Albert Cuaresma era la primera vegada que participaven en una prova d'aquest tipus i en aquest sentit l'objectiu era acabar-la.
En tot cas, per un o per als altres, per treure's l'espina d'una desqualificació massa estricta en una prova similar o bé per gaudir d'una nova experiència esportiva, la Ultra Montseny esdevenia un repte que quan a les 6.00 hores del matí es donava la sortida, tenien molt present que el superaríem.
La climatologia va acompanyar durant tota la prova i ens va permetre observar paisatges increïbles del nostre país, com quan corríem pel Pla del Café, entre Sant Elies i Collformic, i Montserrat, els Pirineus i el Turó de l'Home envoltaven el corredor en una mena d'abraçada geogràfica i capritxosa.
Al Km 49 era l'avituallament de Viladrau, el més variat, en abundància i tipus, respecte els altres de la prova. Va ser en aquest punt on vam rebre el suport de les nostres famílies amb les quals vam estar durant poc menys de 40 minuts per encarar la darrera i més dura part de la prova
Tant el Pere com jo, sabíem que aquell era el moment en què la prova començava de veritat, creença confirmada després de saber que a Viladrau ja hi havia de l'ordre d'uns 50 corredors que s'havien retirat.
A partir d'aquí, anar fent, sumant quilòmetres fins arribar a la meta, corrent en pla o en baixada i caminant a les pujades. Amb aquest criteri, 16h18 després d'haver passat per sota de l'arc de sortida, en Pere i jo hi tornàvem a passar però aquesta vegada per finalitzar una prova que per a nosaltres a banda de dura, havia esta impecable quant al tracte als corredors i a la gestió organitzativa.
Unes hores més tard, en Carles també aconseguia el seu repte. Alguns havien arribat abans i altres més tard, però tots els que vam finalitzar podíem considerar-nos guanyadors perquè la prova havia estat realment terrible pel que fa a exigència física (251 arribats de 314 inscrits).
A titol personal, vull agrair tota la gent per que diferents mitjans o fins i tot presencialment van animar-nos durant la prova. Un agraïment especial també per a la família, la Yolanda, l'Alexandra i l'Íñigo, perquè veure-la a Viladrau va suposar una injecció de força i ànims sense la qual m'hagués estat molt més complicat afrontar la segona part de la prova; i com no, un reconeixement molt i molt especial per al Pere Senpau, amb qui vaig compartir de principi a final tota la prova, donant-li un valor afegit a aquesta experiència.
Salut i kms!
Albert Cuaresma
 | Este mensaje no contiene virus ni malware porque la protección de avast! Antivirus está activa. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada