El diumenge 22 de setembre vam quedar uns quants "jovents" per sortir en bicicleta per la NII. En principi era per donar cobertura a Oskitar i Miri per la Challenge però a la fi per indisposcíó no van poder venir.
Erem al lloc habitual, en Jordi Moyano, Lluis Enric Florensa, en Carles Palobart, Marc Oria, Albert Cuaresma, Ramon Tarragó (el pirata Pons) i jo mateix.
Vam sortir direcció Calella amb un ritme sostingut i alegre. Per diferents compromisos el grup es va anar fent més petit. En Palo que volia anar a nedar i a Mataró va dir adeu, l'Albert venia de la Tondo i pujar Vallter i el cos el va avisar que era millor anar a descansar una mica i a LLavaneras va donar la volta, en LLuiis Enric Florensa més endavant cap a Arenys més o menys decideix donar la volta i esperar que l'atrapem de tornada.
Arribem a Calella amb ple de grups que vam anar trobant, la NII estava molt plena, com mai l'havia vist, de grups ciclistes. Donem la volta a la rotonda de la benzinera de Calella i comença la tornada.
Si el ritme d'anada ja va estar força bé, la tornada en Marc Oria (amb unes ganes impresionants) comença a tirar com una animal amb una velocitat de més de 40 al pla i sense trobar cap semàfor, ja erem només 4, Oria, Moyano, Tarragó i jo, tots a roda sense parar. Mataró!!! Semàfor vermell, buf bé. Ostres quina calor que fa no ens haviem adonat amb la marxa sense parar que portave'm. Tornem a arrancar, trobem Florensa... deixem Florensa
. Ens creuem amb Miguel Muñoz, amb el seu habitual entrenament, s'enganxa, torna a donar la volta a Mataró cap a Calella. Nosaltres seguim el camí cap a Badalona al nostre ritme, bones accelerades sortint dels semàfor i per fi arribem a Badalona.
. Ens creuem amb Miguel Muñoz, amb el seu habitual entrenament, s'enganxa, torna a donar la volta a Mataró cap a Calella. Nosaltres seguim el camí cap a Badalona al nostre ritme, bones accelerades sortint dels semàfor i per fi arribem a Badalona.Hem anat i tornat força ràpids, abans de quarts d'onze ja erem a Badalona una altre vegada, ni cocacola, ni parada ni res. Ha estat un bon ritme i contents per haver-nos fos en aquesta deplorable forma que exhibim a aquestes alçades de temporada.
Ahhh...arriba en Miguel, ningú podem entendre que fa aquest home!!!
Podeu veure una foto de l'arribada, contents i satisfets per gaudir un dia més d'una temperatura idonea i un matí d'esport!!!
SALUT I TRI TAMAT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada