dimecres, 24 de juny del 2009

30ª RUTA PIRINENCA 3 NACIONS


Aquesta és la primera vegada que participo, i puc dir que no será pas l´última vegada que ho faig, és un luxe poder donar pedals en un entorn tant increible com ho són els Pirineus, i més encara quan es puja al punt més alt, Port Envalira (2.400 m.)....
Dissabte pel matí sortím de casa camí a Olopte, on ens esperen l´Enric i la Olga (confirmo que darrera un bon home i ha una gran dona), ells ja ens esperen des de el divendres a Cal Salms, una casa rural amb molt d´encant, rodejada de natura 100 %, un lloc d´aquells que costa marxar per la pau que és respira....de fet ja hem quedat en tornar tots quatre cap a setembre a fotre canya amb la btt , oi Enric?...

Després de fer un bon dinar a Maranges al més pur estil "costillada", i de pendre el solet una estoneta sobre la herba, marxem a pels dorsals a Puigcerdà.



De camí ens trobem al Sr. Capdevila i la seva familia ( et queda bé això de ser pare Carles!), i ja a la mateixa plaça del Call ens trobem a la Meritxell i al Miquel, ( ells están a una altra casa rural al poble del costat del nostre Isóvol), recollim dorsals i a sopar, que tenim que aixecar-nos ben aviat pel matí ( a veure si algú organitza alguna cursa cap a les 10 del matí collons!).



Diumenge, 06:00h. "toque de diana", i a esmortzar...ens trobem amb L´Enric i la Olga al menjador de la casa, l´Enric no es troba gaire fí de l´estomac (serà per l´estrany pastís de carn que es va fotre per sopar??jajaja) , i jo estic mort de són....però amb ganes de fer una bona cursa.

La Cris i la Olga ens porten amb cotxe fins la sortida a Puigcerdà (sense la part "logística" aixó no sería possible..), i en aquest trajecte ens trobem a la resta de jovents que venen practicament sense dormir desde Barcelona, Joanet, Sergi, Palobart, Marineti, super Arsenio, i LLuis (pre-jovent).
Ja estem a la sortida, em dona temps de pendre alguna cosa calenta, fer-me una foto amb el super biker internacional Sr. Hermida, i ja estem rodant!!

Només sortir el grup s´estira, fins que es trenca i es formen varios grups, en concret la Meritxell, en Miquel("de incognito" tots dos jajaja) Joan, Marin, Capdevila i jo ens situem en el segon gran grup, d´uns 60 ciclistes més o menys, i tot s´ha de dir, ens trenquem el cul tirant del grup rodant fins al kilometre 70 a una mitjana de 42 km/h... al desviament de la seu a Andorra comencen les primeres rampes, i aprofitant que hem trobo bastant bé de cames decideixo apretar una mica i sortir del grup, fet que provoca el trencament del gran grup.

A l´entrada d´Andorra conecto amb el primer grup de la cursa on trobo al gran Sergi i rodem junts escasos minuts fins al començament de les primeres rampes serioses del gran obstacle del dia...el Port d´Envalira, on ell agafa un ritme superior a mí i on em deixa enrera sense gaires dificultats ( que fí que estás cabronás!).....de la pujada puc dir que són més de 30 kilometres molt durs de pujada constant amb aire en contra, però que en el entorn que et trobes et fan entrar en un estat de patiment-plaer increibles, jo en concret em vaig trobar molt bé i vaig portar un ritme molt constant fins a Pas de la Casa, on començaba per mi el pitjor moment de la cursa, el descens de més de 20 km. fins a territori francès, no per la dificultat i les velocitats que vam agafar, sinó pel fred que vaig passar, cames clavades, mans mortes, i mocs fins les orelles....mortal!jajaja, un cop passat aquesta mala estona, venía la suau i agraida pujada a Porté Puymorens, per tornar a entrar en calor...que malament es passa amb el fred!!!... a 15 kilometres de meta dels 140 km. totals, ja només quedaba gaudir de l´entorn i rodar fins a Puigcerdà, i pujar l´ultim "repechon" on es trobava la arribada.

El Sergi ja arribat fa una estoneta, jo he arribat molt senser i amb molt bones sensacions, m´agrada veure que l´entrenament dona els seus fruits!!...mica en mica la resta de companys van arribant...l´Enric triga una mica més, però arriba a meta fent un esforç important tenint en compte que arrosega una lesió, i problemes estomacals, demostrant que esta preparat per patir i per ser un futur "Ironman-Finisher"l´any vinent...

Ja només quedaba fer el dinar tots junts i marxar amb molta llástima d´aquell paradís de color verd, després d´haver gaudit d´un gran cap de setmana, d´una gran companyia, i d´una gran cursa.

Classificacions:
1 - Eric Pedrosa Ramal ...4h. 05 min.01 seg.
2 - Jose A. Hermida.........4h. 05 min.01 seg.
......................................................
113- Sergi Costa ..................4h. 45 min.03 seg.
214- Jordi Coronado............5h. 13 min.28 seg.
228-Joan Miquel Riera.......5h. 18 min.56 seg.
(f)4-Meritxell Portillo.........5h. 19 min.45 seg.
276- Arsenio Saez...............5h. 29 min.21 seg.
296- Joan Benach...............5h. 34 min.19 seg.
297- Marin.........................5h. 34 min.47 seg.
326- Carles Palobart..........5h. 46min.06 seg.
352- Carles Capdevila........5h. 54min.06 seg.
418- Enric Pallach...............6h. 14min.32 seg.
........................................................
487- Manuel Benitez ..........7h. 53min.15 seg.

dilluns, 8 de juny del 2009

... rera l'estela d'Amstrong

companys/a,

us envio aquesta foto mítica del dia d´avui, pujant el coll de st. martí de sacalm des d'Amer, una pujada "secreta" i constant de 9 km al 7% que solia fer el lance amstrong, el zabriskie, el leipheimer i freddie rodriguez quan vivien a girona.
m´ha n´havia parlat un gironí fa temps (inclús en van dir que el lance la feia 5 vegades seguides), ja que li recordava molt alguns colls del tour de frança.
avui finalment m´he pogut alliberar del "deute", i podriem dir que amb la trilogia (bracons 2007, rocacorba 2009 i st. martí sacalm 2009) he pujat els colls més durs d´allà on convergeixen les comarques de la Selva-Pla de l´Estany i La Garrotxa. hurrah, hurrah!

ps. com veieu m´he vestit per a l´ocasió...