TRAS EL TOUR - BARCELONA - ARCALIS

Seguint amb les bones imatges que el nostre company Sergi ha deixat al nostre blog d´aquest gran espectacle que és el Tour de França, us explicaré o intentaré expressar amb paraules el major espectacle que he vist a nivell de ciclisme, tant per l´ambient com per el muntatge que porta una proba d´aquestes característiques.

Dia 10 de juliol, hem decidit anar a fer un tros de l´etapa de Barcelona a Arcalis, més en concret el tram comprés de la frontera Andorrana a la meta situada a Arcalis...( no fa gaire que hem estat gaudint de ciclisme a les 3 nacions per la mateixa carretera..).


Sortim de Badalona a les 6 del matí el Sr. Pallach, Mr. Palobart, Palobart Jr., i un servidor, ja tenim el cotxe carregat amb les bicicletes, cameras de fotos etc....les 8 i ja estem a Andorra.

Ens pujem a la bicicleta amb motxilles a les esquenes ( dinar, roba d´abric, camera de fotos, la psp del Palobart Junior...), i cap a Ordino i Arcalis, 35 km. de pujada fins a la meta .

Plantejem la pujada en plan festiu i en plan gaudir de l´ambient que ens anem trobant a tots els pobles per on pasem i amb tots els ciclistes que pujen com nosaltres a cridar i animar a tots els monstres de les dos rodes..

L´Enric i jo tirem al davant, i a pocs minuts venen "Els Palobarts".

De la pujada poc puc explicar, s´ha de viure, el fet de pujar un port tot ple de autocaravanes per de gent vinguda de tot arreu per animar, de pintades, de colles de ciclistes...va valdre la pena pujar amb uns kilos a l´esquena la veritat.

Abans del migdia ja estem coronant el port, passant per sota l´inflable de "último kilometro", t´imagines que ets tú qui está competint... i els pèls es posen de punta..

Arribem tots i dinem al costat de meta en el restaurant de l´estació d´esqui on ens reunim cents de ciclistes, la veritat es que tenim sort i agafem un día d´aquells espectaculars per acabar d´arrodonir el dia.

El Sr. Palobart fent valdre la seva experiència en seguir la caravana del Tour escogeix un punt per veure els corredors...molt bó, però que pel meu gust i pel del sr. Pallach, una mica perillós, com aquell qui diu enganxats a un precipici de tres parells de collons com podeu veure a les fotos..

HO HAVEU VIST!!!!!!!!
PALOBART AIXÒ NO ÉS NORMAL, XANCLETES I AL "BORDE DEL PRECIPICIO" ÉS PERILLÓS!!!!JAJAJAJA, l´Enric i jo vam patir amb aquest home i molt!!!jajaja

L´any vinent segur que tornarem!!!