I TRIATLÓ TOSSA

La triatló de Tossa. Uns 200 triatletes ens vam ajuntar el dia 13 de setembre en aquesta bonica localitat de la costa brava. Arribem una mica espantats per les pluges que van caure la nit anterior, però per sort el dia molt bo tot i que a primera hora feia bastant fred. Saludem al company Moyano que aquest any s'està erigint embaixador Jovent a les triatlons del circuit català ja que després de la lesió d'en Victor s'ha quedat una mica sol. Però em dona la impressió que ja es va buscar una bona companyia... també va participar en Joan Cortés.Trobem una destacada presència de carinyenas, en Dani en un gran moment de forma i els incombustibles Jordi i Blanca.

Després de montar la paradeta en uns boxes excessivament estrets anem cap a l'aigua. Amb uns minuts de retard es dona la sortida en els primers metres rebo cops per tot arreu, aquesta és la part que menys soporto del triatló, em fa molta ràbia com la gent aprofitant la impunitat de l'aigua aprofita per repartir calbots a tort i a dret. Destacar la presència d'importants grups de meduses, de les que no piquen, segons em van dir però igualment intento esquivar-les tant com puc. Surto de l'aigua amb uns discrets 33min tot i que sembla que hi havia més metres del compte. Surto amb en Jordi i fent la transcisió veig passar a en Dani, sembla que el seu neoprè nou ha fet meravelles.



El circuit de bici és força exigent amb dos ports de muntanya el més destacat és el de sant Grau de 2a categoria. M'enganxo amb en Jordi fins que ens atrapa per darrera en Dani que porta un ritme infernal que aguanto gairebé fins la coronació del primer port. En la bici em trobo força bé i vaig recuperant posicions. M'agrada el detall de la presència de voluntaris en les corbes més perilloses dels descensos, el proper any haurien de reduir la quantitat de guix a terra senyalitzant el perill però just en el punt de frenada. Acabo els gairebé 44kms amb 1h35min.



La cursa a peu la faig amb 41min04seg trobant-me també bé. El temps final és de 2h50min ocupant la 80 posició. En Moyano fa una mala natació, segons em diu es va perdre buscant la segona boia, sortint amb 30min. La bici força bé arriscant molt en les baixades més tècniques fent 1h30min. En la cursa a peu fa un "mano a mano" amb en Dani que finalment cau a favor del carinyena que està en un extraordinari moment de forma. Els dos acaben amb un temps de 2h40min.


La Txell per la seva banda surt una mica enrere nadant, recupera unes quantes posicions en el segment ciclista, la cursa a peu se li fa curta i acaba en una bona 7a posició. En Jordi fa una bona cursa demostrant la millora que ha experimentat aquesta temporada malgrat no ser suficient per guanyar-me. La Blanca que s'ho pren més tranquil-lament acaba amb un temps de 3h36min quedant en la posició 14a.

Finalment agrair els ànims de la gent del carinyena, Terrassa, CNB en Sergi i l'Eva que està a tot arreu.

NOU RECORD DEL MÓN

L'etíop Haile Gebreselassie torna a batre el rècord del món de marató aconseguint una marca estratosfèrica de 2h03min59seg rebaixant en 27seg l'antic rècord que havia aconseguit ell mateix també a Berlin un any abans.
INCREÍBLE!!!

RETORN A L'ATLETISME

Un cop passat l’Embrunman i la setmaneta de relax a Torroella comencem de nou a posar-nos les piles. Per anar fent boca anem a Ripollet, el dia 31 d'agost , la següent setmana a Matadepera i ho rematem amb la cursa de la Ronda, de l’11 de setembre, just davant de casa. Tot seguit fem, exceptuant els tres ironmans, la nostra única triatló de la temporada, l’Olímpic de Tossa de Mar. I finalment aprofitant les festes de la Mercè ens deixem caure a Barcelona per córrer la Mercè. A destacar que les curses de Ripollet, Matadepera i la Mercè són gratuïtes i la triatló de Tossa té el mòdic preu de 19 euros 2 dels quals es van donar a metges sense fronteres. Crec important destacar aquest fet i contraposar-lo als preus actuals de les inscripcions especialment en triatló.



10Km RIPOLLET: organitzat pels amics del RUA, on cal destacar la participació en aquesta organització del gran Juan, alies "debutante" dels correcats, com sempre intentant millorar any rera any i amb tota la il·lusió i alegria que hi posa a tot el que fa. Aquesta cursa consta de dues voltes a un circuit força dur, també bastant entretingut i que ens serveix com a primer contacte de nou amb les curses. Després de tants kms corrents a trote cotxinero, tot i prendre-me-la tranquil·lament, acabo patint més de l’esperat i fent un temps força dolent, que es repetirà tant a Matadepera, la Ronda i la Mercè. Aquest any hem tornat més lents que els últims anys. A Ripollet ens retrobem amb molts amics correcats, després de forces setmanes, mesos fins i tot, de no coincidir. També han vingut en Jordi Moyano, amb moltes ganes de fer un molt bon temps, i en Víctor, aquest últim però lesionat, avui no correrà. I finalment també veiem els companys del Carinyena: Jordi, Blanca, Dani, Judith, Xavi i l’Òscar. Aquest any per sort entre que la cursa s’avança mitja hora i que el cel està més tapat que l’any passat, no patim tant per la calor. Jo surto força tranquil·la, aviat m’avancen en Pep Moliner i l’Anna Cos, que van junts, intento aguantar amb ells el que puc, però van massa forts pel meu ritme actual, de seguida els perdo de vista. La resta de la cursa vaig aguantant el que puc, veient com molts dels nostres amics que m’avancen em saluden. Però per sort és un 10000 i acaba aviat. Temps final 44 min i el Miquel tot i que portava temps sense treballar la qualitat fa una bona marca de 39min 08seg, a uns 30seg seus arriba en Moyano una mica decebut pel seu registre.





10Km MATADEPERA: Aquesta cursa a diferència de Ripollet és per la tarda, però també és un 10000 força dur i també format per dues voltes, recordant en això sí a Ripollet. En aquesta cursa la meva intenció és anar més a ritme que a Ripollet, i només de sortida intento seguir els Xavis (Xavi Bonastre i Xavi Carracedo) però al seu costat vaig massa forçada, afluixo una mica i continuo al meu ritme. Temps final 44min09seg. En Miquel per la seva banda acaba amb un temps de 40min 42seg.



10Km LA RONDA: El dia 11 de setembre com és tradició va tenir lloc la cursa de l'interesport que arribava a la seva 10a edició. Aquesta cursa és molt pràctica per a nosaltres, ja que vivim just davant mateix. Abans de la cursa foto de familia amb els maimes que avui omplen el passeig de Mataró, saludar els nombrosos amics que tampoc avui han fallat i comentar la cursa. Destacar la presència d'en Pere i en Palobart. Aquesta cursa té una petita part planera pel passeig, però de seguida enfiles la pujada que molts recordareu de la Mitja de Mataró, amb la diferència que en aquesta altra cursa es fa al principi, quan encara vas fresc. Un cop passada la pujada més dura, després es força planera excepte algun “repechón” i al final tot baixada. Aviat veig que avui les cames tampoc acompanyen, al contrari de l’any passat, que vaig tenir un bon dia. Però no em preocupa, vaig veient com passen els kms i arribo a meta amb un temps de 43min01seg. En Miquel amb un estira i arronsa amb el seu germà que finalment cau de la banda d'en Xavi fa una bona cursa i acaba amb un temps de 37min 52seg. En Jordi, la Blanca i la Judith també han vingut a fer la cursa i després aprofitem per fer uns quants llargs a les instal-lacions del CNM.



Txell

TRIATLÓ OLÍMPIC DE BANYOLES

Tri pluja a Banyoles. Abans, durant i després de la cursa, va estar plovent però tot així, em va sortir el millor triatló de la temporada.

L’aigua em va anar molt bé per ho dolent que soc.

A la bici em trobava molt bé i juntament amb dos o tres més, vam anar agafant grups que anaven una mica pel davant. Com em trobava fort, mirava de participar força en els relleus i a la pujadeta de 2 quilòmetres, vaig trencar el grup incrementant el ritme durant el primer quilòmetre. Després em van rellevar per seguir obrint forat, però a les rectes que hi han després de coronar, ens van tornar a agafar i finalment, vam arribar a la T2 un grup de més de 30.

Corrent vaig anar de menys a més i tot i no fer la cursa de la meva vida, em vaig defensar força bé.

Estic content del resultat perquè vaig quedant per davant de gent que m’acostuma a treure uns quants minuts. Al final, el 59 de 400.

Per fi m’he pogut retrobat amb les bones sensacions després de dos any de penúries per culpa de l’aquiles (que m’està començant a molestar un altre cop, però sembla que em deixarà acabar la temporada).