Una mica abans del quilometro 10, comences a pujar i baixar fins que tens un petit “descans” d’uns 7 km fins a Monistrol. La majoria de pujades tenen trossos força exigents on molta gent posa peu a terra (jo no).
Hi ha quatre avituallament abans d’afrontar la pujada a Montserrat, que es fa en dos trams. Un primer tram duríssim amb unes parets que s’han de pujar amb tot el que tinguis i on els “descansos”, amb sort, pots baixar un o dos pinyons. Una cosa semblant a Zarauth però força més llarga i on molta gent es fa un fart de posar peu a terra (jo no).
Després de cop i volta bé un tros de baixada per asfalt que permet recuperar l’alè per tornar a afrontar els darrers 7km de pujada constant però no tant dura, fins arribar a Santa Cecília, una ermita a tocar del monestir de Montserrat, on hi han unes vistes impressionants.
La veritat és que m’ha anat molt bé, he patit menys que l’any passat i he quedat força millor (i això que l’any passat ja em va anar molt bé), tot i que durant la darrera pujada he tingut forces “amagos” de rampes. Tot i així anava com una “moto” i m’he fet un fart de recollir cadàvers i això m’anava animat.
Al final he hagut d’esprintar i a l’arribada, al posar peu a terra se m’han enrampat el dos quàdriceps. M’he posat a cridar i no podia baixar de la bici. Dos tius de la organització m’han agafat, un per cada costar i m’han aixecat per treure’m la bici per sota les cames. Ha estat força còmic, jo estava cridant i amb les cames recollides perquè no les podia estirar i quan m’han aixecat semblava el caganer. Després m’han deixat a terra fins que se m’han passat les rampes (volien trucar als de l’ambulància).
Al final he quedat el 70 de prop de 1.000 participants amb un temps de 4:24 a menys de 46 minuts dels primers i millorant el meu temps de l’any passat en 24 minuts.
L’únic inconvenient que té aquesta marxa és que surt de Sant Joan Despí i acaba a Montserrat, amb la qual cosa t’han de venir a buscar. Però la recomano a tots. A veure si l’any que ve no coincideix amb el Tri de Barcelona i s’animen més Jovents.
L’únic inconvenient que té aquesta marxa és que surt de Sant Joan Despí i acaba a Montserrat, amb la qual cosa t’han de venir a buscar. Però la recomano a tots. A veure si l’any que ve no coincideix amb el Tri de Barcelona i s’animen més Jovents.
70 Jordi MOYANO BERMEJO 4:24
.
906 ... 8:35
907 ... 8:39
908 ... 8:40
906 ... 8:35
907 ... 8:39
908 ... 8:40
3 comentaris:
Amb l'espectacle que vas montar no m'extranya que la gent es fixi amb els 'Jovents'.
Aquesta travessa té molt bona pinta si dius que no és gens tècnica potser un altre any ens apuntem.
Per l'any que ve potser ja tinc MTB així que t'hi acompanyaré. Dos tios desenganxan-te de la teva pròpia bici.... quina estampa!!! Els JOVENTs som així... peculiars. Per altra banda, molt bona actuació. Diumenge vinent ens fotràs una tunda de la òstia. Estàs molt fort.
la veritat és que esteu per tot arreu! la setmana passada en una pedalada de btt de la GUB em vaig tobar també un Jovent, en Miquel Garcia Tremps....i aquest diumenge m'en trobaré probablement dos més a la Marató d' Amsterdam!
Publica un comentari a l'entrada