TRIATLÓ JOVENT 79

2011-03-13T23:15:00.002+01:00

Participació femenina de la I Marxa Cicloturista Terra de Volcans, Amer 13-03-2011

2011-02-11T17:07:00.001+01:00

Classificatori de Valladolid (Caminito a Pulpi)

2010-08-02T21:19:00.008+02:00

Sí, sí, sí, nos vamos a Pulpi, jajajaja!!!!

El Víctor i jo ens hem classificat aquest cap de setmana pel campionat d'Espanya per Grups d'Edat (30-34 i 35-39).

Divendres al matí vam marxar amb cotxer cap a Valladolid. Arribem per la tarda poc després d'haver dinat. Tenim l'hotel a una mica més de 15 minuts caminant de la sortida. Decidim fer una caminadeta cap a boxes per identificar una mica per on havíem de nedar i quina és la nostra sorpresa quan veiem que el tram de natació es fa en una mena de platja que tenen muntada a vores del Pisuerga. Tornem corrents a l'hotel i agafen banyador, ulleres i tovallola per analitzar el circuit de natació. Com tots els rius, hi han corrent i és important saber cap on van, així que ens tirem a l'aigua i mentres fem un petit entreno valorem la millor forma d'afrontar la natació del diumenge i el millor lloc per sortir del riu sense fer-se mal amb cap pedra. Un cop inspeccionat amb detall el sector de l'aigua, ens estem una estoneta a la "platja" prenen el solete i veiem com comencen a arribar altres tris a fer el mateix que nosaltres.

A l'endemà un rodatge amb bici pel matí i anar a veure el triatló per relleus per la tarda. Espectacular, només falten els gallecs (Noya, Raña) i els catalans (Llovet, Godoy, Parreño), els demés estan pràcticament tots, buf quin nivell i quin espectacle. Pel que fa a les noies pràcticament el mateix, també estan la majoria de cracs a nivell estatal i això promet un carreron de l'etit per diumenge (i així va ser).

Bueno, pel que fa al nostre objectiu, al final vam anar sobrats però jo no ho tenia del tot clar. Tots anem a pel mateix i la gent que va se suposa que no és coixa. Per varia, al briffing la majoria semblen més bons que jo o com a mínim això sembla per les pintes que feien i ho estirats que anaven alguns (més que els pros), però com ja he dit en altres cròniques, aquest any tinc bones sensacions i estava molt segur de les meves possibilitats i no em vaig deixar intimidar. Al final com dic, ens vam classificar sobrats. El Víctor el cinquè de la seva sèrie (classificaven 50) i jo el 12 (classificaven 37).

Tot i així, el matí no va començar gens bé, el meu pitjor malson des de que faig triatlons es va complir. Després d'haver esmorzat i tenir tot enllestit, agafem la bossa amb el material per la cursa i la bici per anar cap a boxes. Cagon tot, cagon tot i cagon tot tres vegades més!!! tinc una roda punxada sense ni una gota d'aire!!! Aquest és un mal son que em ronda sempre abans d'una cursa i que m'ho va fer passar una mica malament la nit abans del IM de Calella però que mai fins ara s'havi fet realitat.

Apa canvia la càmara "corre que te cagas", les pulsacions em van pujar a mil, menys mal que vaig tenir l'ajuda del Víctor i que anàvem bé de temps però amb les preses em vaig oblidar de mirar si hi havia alguna punxa a la coberta amb la qual cosa, corria el ris de punxar la càmara que acabada de posar. El camí cap boxes el vaig fer amb el culet apratat, tenia la sensació que la roda m'anava perdent aire. Menys mal que només va ser la sensació i tot va anar correcte.

Pel que fa la cursa, el grup d'edad del Vítor i el meu van sortir junts. Ell va sortir el tercer de l'aigua jo el vintè. Crec que va ser la millor natació de la meva vida, he estat dos setmanes fent forces metros de natació i m'ho vaig notar molt.

A la bici, ell es va deixar agafar per un gruper de un 13 que li anava el darrera i jo em vaig haver de conformar a anar amb dos més i va ser impossible contactar amb el grup del davant (el del Víctor).

Al tram de corre a tots dos ens va sortir una gran cursa, ho vam donar tot per mirar de fer-ho ho millor possible. Ell es va quedar a 18 segons del pòdium i jo amb unes bones sensacions que em van fer gaudir moltíssim.

Proper destí, Pulpi!!!! 28 d'Agost.

Triatló Olímpic de Pont de Suert

2010-07-25T20:33:00.007+02:00

Feia temps que no coincidíem tants Jovent en una mateixa cursa, bé des del IM de Calella que no hi havia tants tris vestits de blau i rosa passejant les floretes pels boxes.

Un triatló durillo aquest de Pont de Suert, però que em va deixar un gran gust de boca i que l'any que bé miraré de tornar a fer. Amb una natació tranquil·la a un llac (dos voltes sortint del aigua), una bici com les que a mi m'agraden, amb pujades i baixades una mica tècniques (tres voltes a un circuit) i amb una cursa a peu molt dura per camins de terra amb fortes pendents i força pedra (això ja no m'agrada tant).

Pel que fa a l'organització, molt bona i gen organitzat, menys a boxes que podies emportar-te la bici que volguessis perquè ningú et mirava el dorsal (o com a mínim quan jo vaig sortir) i un detallàs posar tres avituallament d'aigua al tram de corre ja que el calor va ser una mica asfixiant.

Com "anècdota", quan em vaig baixar de la bici per posar-me a corre em vaig trobar amb que un desalmat m'havia robat els dos gels que tenia preparats pel tram de corre i això que res més sortir de boxes, l'organització en donava un parell. Mira que s'ha de ser miserable per robar dos squeeze (+ o - 2€). Deu de ser l'atur o que cada cop hi ha més gentussa a boxes???

Bueno pel que fa a l'apartat esportiu, sort diversa pels Jovents però en general força bé. A mi se'm van confirmar les bones sensacions que vaig tenir a Puigcerdà i que malgrat les meves lesions, em fa ser optimista de cara a un bon final de temporada y pel classificatori de grups d'edad del Campionat d'Espanya que aniré a fer a Valladolid el proper 1 d'Agost amb "l'estrellita" (tot i que vaig acabar la cursa fotut de l'aquiles i de moment no puc corre a peu).

Classificació:

TRIATLÓ DE PUIGCERDÀ I CLÍNIC DE TRIATLÓ

2010-07-24T21:14:00.011+02:00

El passat pont de Sant Joan vaig marxar cap a Puigcerdà per anar a fer un Clínic de Triatló i el triatló Sprint com a fi de festa. Vam tenir com a profes a l'entrenador de la FETRI i del CAR Ivo Clotet i al Xavi Llobet.

Potser no vaig aprendre tot el que m'esperava però ho valoro molt positivament. Ho recomano de cara a properes edicions i conèixer a l'Ivo i al Xavi a estat una gran experiència i a més, m'ho vaig passar en gran, vaig desconnectar moltíssim del dia a dia, vaig fer vida de professional de l'esport, descansant, dormint i entrenant matí i tarda i vaig conèixer gent estupenda amb la que m'agradaria seguir en contacte. Des d'aquí vull agrair a la direcció de l'allotjament del Campus Cerdanya totes les atencions que van tenir cap els triatletes que vam estar allotjats.

Pel que fa a la climatologia del dia de la cursa, va ser molt adversa amb pluja, llamps, trons i calamarsa (que va fer que abandonés força gent) i es veu que amb fred ja que van haver de portar gent a l'hospital de Puigcerdà amb hipotèrmies. La veritat és que jo no vaig passar massa fred, la qual cosa segurament vol dir que tinc algo de sobrepès que fa que vagi amb protecció extra, tipus foca :(.

Va ser el primer triatló amb cara i ulls de la temporada ja que al B de Banyoles em vaig retirar al segment de corre perquè vaig anar lesionat (o que raro...). Les sensacions van ser molt bones i crec que ho vaig fer força bé. Llàstima que no vam poder fer equip perquè haguéssim pogut agafar un bon grapat de punts per a la classificació per equips.

Classificació:

L´Ariégeoise 2010: bravo, c´est gagné!

2010-06-27T11:51:00.008+02:00

Llegia fa uns dies una interessant crònica del companys de arueda.com, en la qual David Suárez debatia sobre el significat de la paraula "mític/a" en el contexte de les marxes cicloturistes (veure enllaç: http://www.arueda.com/competicion/reportajes/luchon-bayona-2010-rodar-en-el-mito.html).

Postulava sobre l'abús constant d'aquest adjectiu per tal de fer més atractives les proves del calendari de marxes català i internacional.

El divendres al migdia marxo cap a Isòvol amb el Xàvier Riera (germà del Joan Miquel) rondant-me al cap si la ruta llarga de l'Ariégeoise (165 km; nom imprunonciable en la línia del l'anomenat "volcán islandés") es valdrà o no l´adjectiu de mítica. De fet l'acabament a Plate du Beille (port on acaben algunes estapes de Le Tour, amb pendent mig del 8% durant 16 llarguíssims km) i després de portar 148 km a les cames, ja espanta a qualsevol. Per més detalls adjunto relleu de la prova:

La temporada fins aquest moment havia estat intensa, en la línia de 5-6 marxes com a les temporades 2007/08 i 2009/10, amb 5 marxes a territori català: Terres de Vi i Cava (140km), Rutes del Montseny (168km), Terra de Remences (170km), Terra de l'Aigua (137 km) i La Bonaigua (183 km), seguint el planning establert i amb un entrenament quelcom més específic per a marxes respecte a altres anys. L'última prova havia de ser les 3 Nacions, però una confluència d´aspectes personals i de casuística (just 10 dies abans m´entero de l´existència de l'Ariègeoise i la possibilitat d´anar-hi amb els Maima), fa que decideixi allargar una setmana més la temporada i intentar despedir-la des dels prop de 1800 m de Plateau du Beille.

Passo la nit a l´antiga casa de colònies d´Isòvol, on la familia dels Maima em cuiden molt bé. Dormo poc (4 hores mal dormides) i la matinada del dissabte marxem el Joan Miquel, Xàvier i servidor (la Meri no pot ja que està lesionada degut a una caiguda amb bici fa un parell de setmanes) per les sinuoses carreteres de Puymorens i Ax-les- Thermes. Em marejo i mig vomito en el trajecte de 1h 20min. Per sort mentre fem la llarguíssima cua per retirar dorsals, esmortzo i em mig recupero.

La marxa s'inicia força puntual amb el Charly Mottet com a padrí de la cursa. La sortida està molt ben senyalitzada i sembla professional. La cosa promet. Durant els 148 km entre Tarascon i Cabannes, el territori és trencadís, amb els algunes zones de pla, però uns 4 ports entremig. Algunes zones són veritablement espectaculars. Carreteres que com li comentava a un de Terrassa que em vaig trobar "huelen a Tour". És curiós però trobem forces catalans i hispans en el trajecte (sembla ser que aquesta marxa està agermanada amb la Quebranta, per tant hi ha gent que intenta fer les dues).

Em sorpren els pocs relleus que donen els francesos i lo poc que parlen entre ells. La carretera està neta de graveta, però hi ha zones força pestoses on sembla que portis la roda de darrera petada degut a lo poc regular que és l´asfalt.

Hi ha forces avituallaments, però no hi ha cocacola en tot el recorregut (mon dieu la France!), quelcom força estrany d´entendre amb els prop de 4.100 participants que han sortit al matí ( 1.500 de l'Ariegeoise llarga a les 8.00; 2.000 de La Mountagnole a les 8.30 i la resta en un trajecte iniciàtic de 70km a les 9.00). Els avituallaments semblen camps de batalla amb gran consum d´aigua i beguda isostar. De menjar poc: troços de fuet, pa de pessic, talls de taronja i prunes). També sorpren que hi hagi assistència tècnica durant la prova, de manera que si punxes i no portes camàra, parant una de les moltíssimes motos que segueixen la prova et pot vendre la camàra i inclús et passa una bomba de peu per inflar).

Passem per molts pobles com Prades o Appy. No hi ha multituds, sino simplement gent de pagès que no dubten a animar-te i aplaudir (molt més del que fan per les nostres terres). Hi ha un parell de descensos fantàstics amb curves de paella i carretera estretes. El verd d´aquesta part del pirineu te un to diferent, més alpí diria.

Arribo a Cabannes amb 5h 20 min a les cames. Aquest avituallament que és el darrer abans de la mole de Plateau, està ple de gent, és dantesc, gent sentada al terra, majorettes ballant, gent del poble mirant, taules d´avituallament arrassades (en aquest punt de la cursa ja coincideixen els participants de la llarga i de la mountagnole, que té 117km). Penso il.lusament que si m´afanyo potser faré or (temps límit 7 hores). Fa una setmana que m´he muntat el compaq (34x26), després de molt males experiències amb el 42x26 durant els darrers 4 anys, sobretot, fa 3 setmanes a La Bonaigua, penso que aquesta vegada les coses aniran millor.

Crònica del destronament d'un suposat escalador:

Quan vaig començar amb això de les marxes, me les donava d´escalador. Actualment, després d´haver-ne fet prop de 18, he de confessar que només em considero escalador si les proves duren menys de 130 km. Si són més llargues i la prova acaba en un port de primera o fora de categoria, d´escalador rien de rien.

Plateau du Beille serà recordat com un port maleit com Rocacorba, l´any passat. Un port que si puges amb 100 km a les cames encara, però amb 148 km i et faltin 16 km per dalt, has de tenir o molta bona cama, o molt bon entreno (més de 10.000 km/any ?) o saber patir com un gos.

La pujada és dantesca. Entre el km 0 i l´11 no hi ha un descans. Simplement aprofites algun revol de 180º per recuperar. O literalment et pares. Es para molta gent. No hi ha ombra. Són les 14h de la tarda. 25º-27º graus, cel radiant, manca de vent. Ens banyen amb mangueres en els avituallaments líquids que hi ha a la pujada. Patim com gossos. Molta gent aprofita les poques ombres que hi ha per parar, respirar, sospesar com va el cor, mirar a l´infinit. És terrible un port d´aquest tipus. Inhumà en les condicions que arribem.

Em paro dos vegades a respirar i veure i acabar-me les reStes de gel amb taurina. Al km 9 m'agafa una rampa impressionant a les dos cames. Sembla que s´ha m´hagin paralitzat les cames. Tiro la bici i em tiro a mateix al terra ja que no puc doplegar als genolls. Paro un motorista que m´ajuda amb alguns estiraments. M´incorporo, pujo 3-4 minuts caminant. Torno a provar i al cap de mig km em tornen les rampes i de nou l´espectacle. Al terra, on soc assistit per un ciclista francès que parla mig espanyol. M´anima i em diu que queda 1km molt dur (al 10%) però que a partir d´allà els darrers 4 km són més planers (6-7%). Torno a caminar una mica i finalment a falta de 5km em pujo a la bici i no sé com, sense pujar sobre aquesta (crec que assentat les rampes es contenen millor) i faig els darrers amb un ritme viu. Veig un tio parat sobre el manillar a 800 m de la meta (quina duresa que tot i tenir la meta a la vista, el tio s´hagi hagut de parar). He vist molta gent caminant, molta gent parada, gent que puja a uns cansins 6-8 km/h). Arribo a dalt. La zona està vallada i amb unes banderoles tipus arribada a gran volta. M´il.lusiono i tot i haver tardat unes 2h 20min (inclosos els prop de 23 minuts que vaig perdre amb parades i rampes) per fer 16 km -i no està content amb el temps-revento d'alegria.

A dalt em trobo el Charly Mottet fent un speech. Tenim tiquet per dinar. M´espero als dos germans Riera, que també han tingut problemes a la pujada). Dinem i prop de les 18.00 marxem cap a Tarascon pedalant durant prop de 25 km. La baixada la degusto com poques mirant lo lluny que queden els pobles a la vall d'allà baix.

Potser hagués estat més coherent fer la Mountagnole (arriba també a Plateau però en total són 117 km, enlloc dels 165 km). Almenys segurament no haguéssim tingut de posar peu a terra o els episodis funestos de rampes, però tot això m´ho miro com una via d´aprenentatge, com una experiència més, i com una jornada de ciclisme a recordar. Quan arribo al cotxe, porto 8.00 h exactes de pedalar. Ara toca hivernar fins al novembre i sobretot, començar la fase d´engreix.

Acabo donant gràcies a tots aquells que m´heu portat a les curses: Enric, Francis, familia Serrats, Francisco (nice ironman 2010), Juan i Ódena ("La Grupa"), i la familia Maima.

A tots bon estiu i bones curses!

Lanzarote "mon amour"

2010-05-31T19:03:00.002+02:00

Hola amics primer de tot agrair tots els misatges que vaig rebre abans, durant i despres de la prova. Va ser un punt de apoyo que vaig tenir donat que aquest any portava menos entreno que mai , febre una setmana abans i els meus perennes dolors de tota mena.
Lo que si us puc dir es que aquest triatló engantxa i tots els que fem llarga distancia el tenim que fer al menys un cop.
Paisatges quasi "lunar" acantilats de vertigen un públic autocton volcat amb la prova i coneixedo de lo que es i el que representa.
Amb lo que respecta a el dia "D" dirvos que va ser un dia molt propici ja que el aigua estava perfecte el vent va bufar molt poquet per el que estan acostumats per aquí i aixó va propiciar uns temps molt bons a la bici. La cursa a peu molt de calor pero una delicia ja que en tot moment estas recolçat per el public i jo més que ningú ja que el Pera es va fer +ó- 35 km per el circuit corren i donanme suport i Red-bull fresquet al avituallament lliure.
Organització perfecte comparat amb altres de la marca i com ja us dic molt recomenable.
Gracies a tots!!!!!

IRONCAT 2010, com cagalló per sèquia !!

2010-05-24T16:17:00.011+02:00

Quan et lleves a les 4h una matinada de maig, obres la porta de la terrassa, veus la platja de l'Arquitecte, sents olor de mar, tornes a l'habitació i veus el neoprè penjat de la cadira, la bici "demanant guerra" i les sabatilles de córrer neguitejant per tenir amo que les estovi... no hi ha dubte; ets a l'Ampolla i se't gira feina !!!

Quan arriben les 20h i estàs a punt de travessar la línia de meta de l'IRONCAT, la "borrachera" de joia esdevé calfred sostingut. T'adones que has vençut els corrents de la Mediterrània, l'asfalt que separa els arrossars... però sobretot has vençut el vent...

BOXES:

Reconec una certa mandra de bon matí quan vam sortir en Coro i jo de l'hotel cap a boxes amb la Cris i la Teresa. El vent ja era fortet i només eren les 6h del matí.

A boxes vam compartir aquesta mandra amb la Meritxell en una mini conversa on el tema principal era el vent que feia ballar les bicicletes, volar casquets de banys i d'altres estris triatlètics... Se sentien comentaris de tota mena: "potser suspenen la natació", "potser suspenen tot el triatló", "avui serà més dur que al 2007" (aquest tenia raó), "tranquils que al migdia amainarà el vent" (aquest no tenia raó i llàstima no haver-li agafat el número de dorsal per fer-li la vaca entre tots al vespre, grrrrr!)...

L'hora de la sortida (7h) s'apropava i la meva mandra esdevenia ansietat per llençar-me a l'aigua.

Des del mirador de la platja de l'Arquitecte vaig visualitzar el recorregut de la natació (pràctica molt recomanable, que vaig aprendre d'en Joan, per orientar-se bé després dins de l'aigua). Consistia en una enorme rectangle,com cada any (delimitat per quatre boies grogues), al qual s'havia de fer dues voltes.

3800m de natació mogudets que vaig resoldre en 1h 13min. Torno a confirmar que com menys entreno la natació "millor nedo"... Potser aquesta no és una bona indicació per algú que comenci en aquest mundillo, eh Carles Palobart "petit" ??

BICICLETA:

Després d'una transició sense complicacions comença la "diversió"... 180km de bicicleta en 6 voltes de 30km sobre un recorregut en "V"... fàcil, oi? Doncs no !!

Els vent no ens ho va posar gens fàcil, ens va fer anar com cagalló per sèquia, i va aprofitar la seva força per "destrossar" les matemàtiques previsions d'alguns optimistes que havien calculat:

1volta (30km) a 30km/h = 1h

6 voltes a 1h = 6h

Molts de nosaltres no va arribar ni de bon tros a aquests números...

Als primers 10km de cada volta (des de l'Ampolla a Deltebre) teniem el vent a favor. Això t'ajuda molt a agafar ànims i ritme de pedal, sobretot al començament del parcial de bici quan acabes de sortir de nedar amb la torrija (altrament dita mareig).

Però quan arribes a Deltebre i gires cap a Camarles, el vent de cara t'obliga a posar tota la carn a la graella (en Joan, d'aquest fenomen, en diu "menjar-se uns torrons"). És en aquests moments difícils quan faig servir l' SPI (Sistema de Paciència Infinita) versió 2.0 (corregida i millorada). Això no és més que evitar la desesperació quan tens una dificultat afegida com el vent. Mirar de posar el "pilot automàtic" (portar un ritme el més constant possible encara que sembli mooolt baix, fins que acabi aquesta dificultat).

Vaig fer la primera volta en menys d'una hora... bona mitjana que sabia que no podria mantenir. El ritme va anar una mica a menys però les forces no. Les cames responien de manera fantàstica com més kms acumulaven.

Lluny d'amainar, el vent es va enfortir a partir del migdia. Les meves dues últimes voltes en bici van ser molt perilloses als trams on el vent bufava de costat.

Finalment, després de 6h 45min a sobre la bici, vaig entrar a boxes per fer una rapideta transició i sortir a córrer.

MARATÓ:

A les tres de la tarda vaig començar el marató (6 voltes de 7km cada una).

De bon començament vaig tenir molt bones sensacions a les cames i vaig pensar: "al loro... que no estamos tan mal!!"... Vaig resoldre la primera volta en 40 min (un temps magnífic !!).

També sabia que no podria mantenir aquest ritme i vaig mirar de repartir les forces entre les 5 voltes restants.

Vaig caminar molt poquet, només per assimilar l'aliment als avituallaments: gels, barretes de pa de figa, pizza, minibocata pernil, aigua, un parell de cokes, fruita seca...

Com a anècdota us diré que a la part de l'espigó del port un xiquet que corria al trote cochinero va caure a terra per l'acció del vent lateral en sortir de l'aixopluc d'un vaixell amarrat. Com diria un amic meu: " se cuenta y no se cree !!! "

Finalment vaig travessar la meta parant el crono quan passaven poquets minuts de les 13h hores de carrera.

Rebent les felicitacions d'en Carles Palobart (pare)

CONCLUSIONS:

* Quan has patit alguna decepció en algun ironman, travessar la meta en un IRONCAT tan dur com el d'enguany cobra un valor afegit molt especial.Ànims pels que no han pogut acabar o no han tingut l'actuació desitjada.

* Voldria destacar molt positiviament l'IRONCAT davant altres proves de la mateixa distància precisament per les dificultats que sempre ens han acompanyat afegint èpica a una prova dura en si mateixa degut, paradoxalment, al seu recorregut absolutament pla.

* De bon matí ja vaig veure que, amb aquell vent, no era el millor dia per fer marca ni per fer-se el milhomes. De fet, a qualsevol dels IRONCATs celebrats fins ara, fer-se el valent només està a l'abast d'un selecte grapadet de triatletes.

* Per últim vull agrair el recolzament de tots/es els/les persones que m'han acompanyat (en cos i ment) en un dia tan dur. Esment especial a la Teresa, autèntic motor de les meves cames.

* També vull destacar el comportament dels JOVENTs amb qui vaig compartir la duresa d'aquest triatló:

Coro: un tio rocós, amb planta i una voluntat fora de dubtes... ah, i innovador (cada any corre l'IRONCAT amb una bici diferent... aquest any ni l'havia provat !!! amb un parell !! ). Tinc unes ganes tremendes que arribi el 25 de juliol per córrer a Zuric amb tu i la resta de companys (Enric, Palobart, David...)

Txell i Miquel: els senyors MAIMA necessiten un blog a part per la seva impecable trajectòria triatlètica de llarga distància però avui vull destacar la seva fermesa i valentia per haver acabat un triatló pel qual potser no tenien la motivació necessària. Enhorabona !!

Xavier Riera: el germà d'en Miquel ens ha sorprès gratament acabant l'IRONCAT més dur dels que s'han celebrat fins ara. Enhorabona també !! No sabem si t'han quedat ganes de tornar-hi...

Joan Cortés: el millor d'en Joan és ue te'l pots trobar tant a Lanzarote com a Zuric... com a Niça... a l'IRONCAT... o Banyoles. Diguéssim que és com un semidéu del triatló... Quan jo arribi als 65 anyets també vull córrer i tenir les mateixes ganes de fer coses que ell.

Fotos: Teresa, Enric (moltes gràcies pel viatge llampec que vau fer amb l'Olga), Pedrito (igualment... gràcies)

EL GLAMOUR DE L'EMBRUNMAN

2010-03-13T13:41:00.002+01:00

FOTOS PER DUATLÓ EQUIPS PRAT

2010-03-07T23:05:00.010+01:00

calendari oficiós marxes cicloturistes 2010

2010-01-22T23:32:00.004+01:00

Per anar fent boca...

Març:
- 14: Brevet de 200 (Manresa)
- 21: Terres de Vi i Cava (Vilafranca) Llarga Distància
- 28: Terres de l'Ebre (Tortosa) Llarga Distància

Abril:
- 10: Brevet de 300 (Manresa)
- 11: Segarra Solsonés (Cervera) Llarga Distància
- 17: Arueda (Cadaqués) Ciclopirineus
- 18: Rutes del Montseny (Granollers) Llarga Distància
- 25: Racons de la Conca (Rocafort Queralt) Llarga Distància

Maig:
- 1: Brevet de 400 (Manresa)
- 1: La Pallaresa (Tremp) Ciclopirineus
- 9: Terra de Remences (Vall d'en Bas) Ciclopirineus
- 16: Les Goges (Banyoles) Ciclopirineus
- 23: Terra de l'Aigua (Riells) Llarga Distància
- 29: Barcelona-Perpignà-Barcelona
- 30: Transcollserola (Sant Cugat) Llarga Distància

Juny:
- 5: La Bonaigua (La Pobla de Segur) Ciclopirineus
- 12: La Cursa del Llop (Tortosa) Llarga Distància
- 13: Cadí-Moixeró (La Seu d'Urgell) Ciclopirineus
- 20: Tres Nacions (Puigcerdà) Ciclopirineus
- 26: Montsec-Montsec (Balaguer) Ciclopirineus

Juliol:
- 10: Flecha Rat Penat (Castelldefels) Llarga Distància <-- falta confirmar data

- 18: Ports Andorra (Andorra) Ciclopirineus <-- falta confirmar

Setembre:

- 5: Terra de Comtes (Ripoll) Ciclopirineus

Octubre:

- 9: Font Romeu Ciclopirineus <-- falta confirmar

Ruta del Ter (Borgonyà - Gola del Ter)

2009-12-06T15:00:00.048+01:00

Amics, amigues... dilluns 23 i dimarts 24 de novembre vaig anar a fer la ruta del Ter amb la BTT i les alforges (d'en Kokito... gràcies xiquet)... De fet volia fer aquesta ruta en més dies però em van cundir tant els kms que en un dia i mig ho vaig tenir enllestit i sense presses... Parant a fer fotos, a fer diverses queixalades als fuets que potava al sarró, parades ni que fos per deixar de sentir l'únic so que m'acompanyava indefectiblement: la cadena plena de la pols del camí... Parades per observar el paisatge quiet o la fauna gens fredolica que exposava les seves plomes o el seu pelatge als incipients rigors dels matins tardorencs... Ostres, si continuo amb aquesta verborrea, no sé a on arribarem... Brrrrr !!

Aquell dilluns agafo el tren a Arc de Triomf a les 6:25h puntualment (RENFE ha millorat). Parant a TOTS els pobles fins a Borgonyà (una vila per sobre de Torelló) arribo, també puntualment, a les 8:11h...

Vaig trigar ben bé 40 minuts en trobar les marques del camí cicloturístic de la Ruta del Ter... El camí comença al voral dret de la carretera en sentit sud (direcció Torelló). És un camí molt estret, més aviat un corriol. En pocs kms arribo a Torelló on trobo molta boira. He d'anar uns metres per asfalt i just a l'entrada del poble he de trencar a la dreta per un carrer molt ample que fa baixada... Aquesta és una zona molt malament senyalitzada...

Camí de Manlleu trobo diverses granges situades a uns torons des d'on es domina gran part de les planes osonenques. El camí és ample amb pedretes però de fàcil "conducció"... És un plaer enorme pedalar davant la quietud d'un bestiar que disposa de grans espais per viure tot i estar tancats.

Quan entres a Manlleu, sense adonar-te'n vas a parar a la llera del riu travessant aquest poble per un passeig arbrat molt tranquil i molt utilitzat pels manlleuencs... Mentre feia un mos (pa i fuet) en un banc del passeig vaig estar acompanyat per una fina boira i un seguit de persones fent vida social mentre passejaven.

Passat Manlleu el camí esdevé força plaent i tranquil fins arribar a Roda de ter (on Miquel Martí i Pol va nèixer)... En aquesta bonica vila vaig ensopegar de sobte amb tota la sorollada provocada per unes obres que van fer que estigués buscant el camí durant tres quarts d'hora...

Finalment, un bon home em va auxiliar... Va ser molt curiós perquè un servidor estava mirant un enorme plànol del recorregut intentant interpretar-lo quan de sobte vaig veure un home que passava la setantena d'anys portant una mangala (bastó) i travessant la carretera tot corrents cap a mi... Em venia a demanar quin camí era el que buscava. El bon home em va fer una descripció exhaustiva indicant amb el seu bastó al plànol com si es tractés d'un professor alliçonant els seus alumnes davant la palestra.

Roda de Ter es travessa per la carretera en direcció Vic fins a les acaballes del poble on s'agafa un carrer a l'esquerra... Aquest carrer, en pocs metres, esdevé una pista de terra que arriba fins a Tavèrnoles. Abans d'entrar al poble trobem una carretera a l'esquerra. S'ha d'agafar aquesta carretera que puja una mena de coll... Sempre en direcció mirador de Vic. Al final de la baixada del coll a la dreta trobem un cami cimentat que s'endinsa cap els pantans de Sau i Susqueda...Aquests 25km que recorren la vora dels pantans son la part més dureta ja que el camí puja i baixa amb pendents forts i ferm irregular... Com que anava amb alforges la bici es torna més inestable i la conducció més difícil... Tot i així no vaig tenir cap problema ni caiguda en aquest tram...

Quin goig parar en mig d'aquests paratges i sentir el silenci inquietant d'una natura en "standby" obligatori pels rigors dels finals de la tardor... Sens dubte, aquest tram és el més maco dels que vaig fer en aquestes 36h de cicloturisme.

Per cert, a la presa del pantà de Sau els senyals han desaparegut per l'acció d'algun brètol que deu tenir poca feina i en lloc de pelàr-se-la a sota un xiprer es dedica a "donar pel sac" a la resta de la humanitat. De totes maneres el camí només pot continuar endinsant-se de nou al bosc i seguint la vora del pantà de Susqueda.

Després d'un parell de parades per necessitats diverses i l'observació dels meandres dels pantans vaig arribar a la presa de Susqueda.. Aquí ja tenia gana de debò i vaig decidir muntar la cuineta i fer-me uns fussili carbonara amb un pa alemany ple de llavors de tota mena... La temperatura era ideal per dinar en aquella privilegiada terrassa... Jo mateix vaig fer de xef, cap de sala, cambrer, cuiner, comensal i hasta crític gastronòmic: la pasta va quedar massa "al dente" però ja se sap que, quan la gana estreny.... marxen les manies, hehehehe !!Després de recollir taula i fregar els "catxarros" vaig continuar la ruta... Una forta baixada asfaltada condueix a una carretera plana amb tendència descendent fins arribar a la C-63 (que ve d'Amer). Hem de travessar aquesta carretera per un pas soterrat per entrar a la zona del "Pasteral". A partir d'aquest punt, el camí coincideix amb la ruta del carrilet (Olot - Girona). És a dir una pista planera que travessa cultius i pobles com Anglés o Bescanó. En aquest últim poble ja se'm va fer fosc. Veig un banc molt ben posat a sota uns arbres. Vaig estendre a sobre el sac i amb la bici i el banc vaig muntar la carpa que duia com si fos una tenda de campanya, així que cap a les 18h ja estava descansant com si es tractés d'un indigent (només em faltaven els cartrons)...

Per sort no hi ha fotos de la "performance" que em vaig muntar...

Cap a les 3h de la matinada de dimarts vaig obrir els ulls... Tot i la caloreta a dins el sac, la fresca que començava a fer en aquelles hores em va despertar... Vaig recollir tot i, per entrar en calor, vaig començar a fer flexions de braços com un boig... Un mètode peculiar (inclús ridícul de veure)però efectiu com la mare que el va parir...

Ok, el cos ja està calent... Em poso totes les llums de què disposo: frontal al casc, dues llums de manillar (dels xinos) i una llum vermella al darrera... Apa, reprenc la pista del carrilet (molt fàcil) i travesso Salt i Girona sense llum de dia... En aquesta zona perdo els senyals de la ruta diverses vegades però em resituo al mapa i me'n surto fins a Sarrià de Ter on travesso el pont del Ter arribant a una benzinera... En aquest punt vaig perdre ben bé una hora perquè em vaig equivocar anant en una altra direcció. Vaig tornar a Sarrià de Ter abans del pont i després de remirar mil vegades la cruïlla no vaig trobar cap marca de la Ruta del Ter, però vaig decidir endinsar-me al poble... La vaig encertar, al cap d'un parell de carrers vaig trobar el camí... Fotia rasca però anava ben abrigat...

Aquesta és la part més desagraïda del recorregut perquè el camí transcorre per la carretera asfaltada més perillosa de tota la ruta... Bé, pels que estem acostumats a compartir via amb els cotxes potser no la trobem tant perillosa però comparat amb la resta del camí, si més no, la podem considerar incòmoda...

Abans d'arribar a St Julià de Ramis trobem un desviament cap a la dreta i anem a trobar de nou la llera del riu Ter. Ja gairebé no recordaba el seu curs tranquil i silenciós... En aquesta part (entre Medinyà i Cervià de Ter) la riba del Ter és un seguit d'explotacions fusteres amb boscos de faig, pollancres...A Cervià de Ter uns estudiants preadolescents (d'allò que abans se'n deia "púberes") que esperen l'autobús que els portarà a l'institut, em miren com si fos un "marciano"... Lògic per altra banda. No és massa normal trobar un paio en bicicleta un dimarts laborable a les 8 del matí a 2 o 3 graus Celsius carrregat amb alforges de les quals sobresurten uns fuets amb etiqueta i tot... per una carretera poc transitada del Gironés...La matinada que m'he hagut de fotre ha pagat la pena ja que, en aquelles hores del matí les llums desperten tots els matisos que ens ofereix la natura, a més a més la tardor enriqueix encara més aquesta "paleta de colors"...Quan arribo al que podriem anomenar "la plana del Baix Ter", passat el poble de Flaçà la ruta cicloturista del Ter es divideix en dues vessants: la que circula pel nord del riu i la que va pel sud. Vaig triar la nord. S'ha de travessar un pont metàlic que conté una presa (la del Rec de Sentmenat).

Passo per Verges (però no veig a en Lluis Llach) i en pocs kms ja puc distingir el massís de Montgrí amb el seu castell al damunt del turó. (El castell el podem apreciar entre les dues bales de palla de la foto que teniu a continuació)Passat el poble de Torroella de Montgrí (on no s'ha d'entrar)... Trobem un camí de terra estretet envoltat de petits horts... Gairebé a tots trobo gent treballant els seus petits "trossos".. Aquests pseudopagesos també miren sobtats la figura d'una mena de rodamon sobre rodes...

El final del camí és un esplendor de natura: aus aquàtiques empaitant-se, un conill que surt al camí a veure qui és l'intrús que gosa envair el seu hàbitat, una parella de turistes alemanys (entrats en la setentena) que em diuen en un castellà talós: "naturaleza en estado puro", una olor penetrant de mar... tot això en un escenari de quietud i llum velada de migdia...Tot plegat un dia i mig amb 175kms de natura, de pensaments positius, d'estar callat, de sentir la meva respiració barrejada amb el sorollet de la cadena de la bici plena de pols del camí... Kms farcits de colònies tèxtils nascudes a l'empara del curs del riu Ter...

Una Ruta molt recomenable en qualsevol època de l'any... tot i que jo m'estimo més fer-la a la tardor o a la primavera quan els colors de la natura son fantàstics... i la temperatura és més agradable per "cicloturistejar"

Challenge Barcelona-Maresme, 04-10-2009, 3.800 – 180 – 42.2.

2009-10-12T17:55:00.017+02:00

Per fi, després d'un any d'il·lusions, d'esforç i patiment, he pogut participar en el meu primer IronMan i segurament l'últim.

El fet que sigui el primer i segurament l'últim, no és pas perquè no m'hagi agradat, si no per l'estrès que he tingut aquest any per trobar temps per entrenar i ho malament que ho he passat amb cada lesió, que fins i tot m'han fet pensar en deixar-ho corre. Agrair al massatgista Oscar Layos la seva feina, que ha fet que em pogués recuperar de la darrera i més greu lesió que he tingut durant la preparació i al Joan Benach pels seus mitjons màgics.

L'experiència ha estat extraordinària, vaig superar de molt la millor de les meves expectatives, tenint en compte com m'havien anat les coses des de finals de Juliol. Només el Pere Benach i l'Albert Cuaresma confiaven en que podria aconseguir algo semblant. Potser, va ser un dels dies més feliços de la meva vida.

La natació la vaig fer amb la calma perquè nedar m'agobia una mica i no m'anava de perdre tres minuts. Cap als 1500m, la llengua se'm va començar a inflar de la sal, era una sensació molt desagradable, però pensava que no era res comparat amb el que encara m'esperava.

La bici em va anar fantàstica, potser vaig passar una petita crisi al principi de la segona volta perquè va començar a bufar una lleugera brisa i em vaig adonar que no podia seguir el ritme de la primera volta, anava boig per trobar una bandera per veure si era jo o el vent i em va reconfortar veure que no era jo perquè les banderes havien començat a moure's una mica.

Poc abans d'arribar a Sant Pol, vaig afluixar una mica per recupera i això em va anar genial, ja que quan em vaig posar a corre, semblava "casi" com si hi hagués fet res abans.

La carrera a peu va ser com un premi, li tenia molt de respecte perquè no havia pogut fer gaire volum i a més, és on sempre em lesiono.

Els primers 10 Km anava "sobrat". Del 10 al 15 em va començar a sortir el cansament, em va començar a fer una mica de mal l'aquil·les (el bo, quins collons!!), em va sortir una petita llaga a un peu i em van començar els principis de rampes. Això va fer que m'espantés i vaig baixar una mica el ritme (mai havia passat dels 21 Km corrent i no sabia quines sensacions em trobaria més endavant), però passat el Km 15, les sensacions van tornar a ser positives i vaig mirar de recuperar el ritme. A l'arribar al 20, em vaig adonar que anava amb temps de sobres per baixar de les 11h (no era el meu objectiu ni de conya, ja que realment pensava que estava molt lluny de les meves possibilitats i del meu enteno). Més o menys estava corrent a 57 minuts els 10.000 i tenia casi 2 hores i mitja per fer la resta, així que si no em fallaven les forces o m'entraven rampes, anava "sobrat". Físicament anava super bé i vaig intentar apretar, però llavors em notava que em vindrien les rampes, així que em vaig dedicar a especular amb el temps i a gaudir del moment, de fet, al ser conscient del que estava a punt d'aconseguir, em vaig emocionar i em van començar a saltar les llàgrimes d'alegria.

La felicitat que vaig sentir durant tota la marató i sobretot a l'arribada (on vaig torna a plorar d'alegria), compensa de sobres tot el patiment que he tingut durant la preparació. Vaig acabar amb la sensació que no tornaria a sentir algo semblant mai més i parlant amb altres Finishers debutants, me adonat que és una sensació que compartim.

Veure tota la gent que anima a qualsevol que porta els colors del Jovent, et fa sentir molt orgullós de portar aquests colors i et fa ser conscient de la "responsabilitat" que té vestir de blau i rosa.

Si a aquesta gent "anònima" se li ajunten els ànims i l'afecte de familiars i amics, amb la satisfacció d'estar corrent un IronMan, el resultat és una felicitat que qualsevol triatleta hauria de mirar d'aconseguir algun cop a la seva vida, així que animo a tots els que fan "tris" i que encara no han provat el "repte", a que no s'ho pensin més.

No li he pogut dedicar totes les hores que m'hagués agradat a l'entreno, així que tinc clar que el millor entreno és el de qualitat i no el de volum (sense oblidar el volum, es clar!). Crec que he pogut fer aquest temps perquè em vaig saber regular bé, menjar bé, hidratar-me bé i tenia clar que caminar a la marató no estava dintre dels meus plan per molt que estigués patint.

Com que tinc limitacions físiques per les moltes lesions i també de temps, vaig mirar de tenir la resta molt controlat, "desarrollo" de la bici (plats 51, 42), un isotònic que he recuperat de la meva època de cadet (quan competia en ciclisme) i una dieta assessorada per la nutricionista i triatleta Silvia Tremoleda.

Evidentment, gràcies a tots els que han estat amb mi i s'han recordat de mi abans, durant i també després de la cursa. No faig una llista perquè considero que és molta gent, començant per familiars, amics i companys i ex-companys de feina.

Moltes felicitats a la resta de Finishers, ja siguin o no del Jovent i molts ànims per aquells que no han pogut assolir el seu objectiu. De vegades, el fet de no poder acabar, et fa valorar molt més el haver estat Fínishers en altres ocasions (tot i que és millor acabar, ehh), perquè això no és fàcil i tot ha d'anar molt de cara.

JA SOC FINISHER :))))))) I SUB 11 ;)

Foto cedida per Bárbara del Sant Joan de les Abadesses

Challenge 2009

2009-10-07T20:37:00.002+02:00

Després de uns dies de recuperació i d'assimilar els resultats asolits per quasi tots
els integrants del club l'únic apelatiu que se m'acudeix es FANTASTIC!!.
LLàstima que alguns JOVENTS com l'Arsenio no tingués el dia per ser finisher i en Capdevila per motius varis no pogues pendre la sortida.
La carrera en sí crec que va estar molt bé, un dia perfecte amb una mar plana, la bici sense existència d'aire i la carrera a peu amb un circuit bastant "fàcil".
Ja que destacar a diferencia del Half més que la intervenció dels jutges la bona actuació dels triatletes que van respectar el no drafting i el reglament de la prova.
Dels nostres finishers doncs impresionante Moyano, magnífic Cristian, miki i Albert patint lo impensable pero finishers, el "tete" que voleu que us digui, segon de la categoria i podium entre un israelí i un francés. Meritxell molt cansada per una llarga temporada pero cumplint amb un temps que per mi voldria. En Miquel sense tenir el millor dia finisher una vegada més. Palobart exultant cumplint el seu primer Ironman amb èxit. Oscar i Coco pasan-lo malament pero també finishers. Servidor molt content de ser finisher (perque no les tenia totes)i poguer baixar el temps previst amb quasi mitja hora.

Per acabar el tostón gràcies, gracies, gracies a tots els que incansàblement ens van animar, tan els companys que em feien esgarrifar cada cop que pasava per on estaven i als que en tot el recorregut de bici com de córrer no va parar d'animar a tots els que portavem els colors Jovent. Ara més que mai crec que som un club molt especial.

Nytro experience!

2009-09-27T12:16:00.013+02:00

Encinitas, San Diego, Califòrnia

agost 2009: aquest any m'han fet les fotos per encàrreg,

mentre un servidor pedalava prop del cercle polar àrtic (66º 33')

ps. desitjant-vos un bon acabament de temporada 08/09.

QUART EMBRUNMAN

2009-09-03T20:36:00.019+02:00

Per quart any consecutiu el Miquel i jo vam participar a l'Embrunman el passat quinze d'agost. Aquest any el dia va ser espectacular, fins i tot massa, no vam haver de patir "l'orage" de l'any passat baixant l'Izoard. En canvi ens va fer calor durant tot el dia i vam poder acabar la prova un any més.
Aprofito per felicitar al gran Marcel, que es va imposar a Embrun de forma aclaparadora, i fent a més el rècord de la prova, tot un crack en lletres majúscules.

Aquest any hem aprofitat per passar dues setmanes a Embrun, i ja de tornada, vam participar a la marxa Laurant Jalabert, a la ciutat de Mazamet, on vam poder disfrutar de la companyia d'un grapat de companys del EC Sant Andreu (en Jordi, la Blanca, la Judith, en Diego i en Búfalo), marxa recomenable pel paisatge i la tranquil·litat de les carreteres per on circula, però amb un asfalt de pena. També molt recomenable pel "repàs" que donen al final de la marxa, àpat indispensable a qualsevol marxa francesa, llàstima que aquí a les catalanes per desgràcia això cada cop és més estrany de veure.

Fotos en bici a dalt de l'Izoard.

una illa (secreta) massa dura

2009-08-27T11:22:00.004+02:00

cara d'Amstrong al finalitzar una de les 21 etapes del tour d´iceland 2009 (1 agost-22 agost). inolvidable.

2ª CRONICA: III JABALIMAN - SABOR IRONCAT

2009-08-18T16:10:00.014+02:00

El passat dia 8 tal i com ja us vaig adelantar vam participar El Pere, l´Enric, i un servidor a la tercera edició d´una triatló de llarga distáncia (3 km. swim - 84 km. bike - 21km. run) no gaire coneguda, però que segurament a partir d´aquesta edició començarà a ser una proba marcada en el calendari de més d´un, no només pel fet de que sigui de llarga distància, o per la bona organització, sinó per la honestitat dels participants, el gran nivell i per l´esperit de companyerisme que va tindre, semblava per moments que estaba a l´Ampolla fent el "nostre" Ironcat...

El 7 d´agost sortiem a les 6 del matí cap a Aranda de Duero l´Enric jo i les nostres respectives, GPS en marxa, bicicletes carregades i ganes de passar un bon cap de setmana de triatló, el Pere i la Pilar ja están per la zona de vacances.

Després de 7 hores de cotxe, arribem al nostre destí "Meson Ventorro", on ens fotem un dinar d´aquells que acabes fins a dalt de la gastronomia de la terra, "cochinillo"... i bon ví....

A la tarda vam anar al breafing de la prova ubicat al "Parque del Barriles" situat aquest en un bonic entorn al costat del Duero (on nedariem a l´endemà).

Només arribar vam coneixer a DIEGO, triatleta Ironman, organitzador de la prova, i un noi molt "cachondo"d´aquells que val la pena coneixer, bona persona i compromés amb l´esport, que ja ns va transmetre el bon rotllo que vam tindre durant tota la prova.

Mica en mica anaven arribant els participants, i nois, teníen molt bona pinta, de fet per un moment semblava una reunió de PROS entre "porrones de claritas" (beguda oficial del breafing jejeje) , penya que havía anat a Hawaii, campions de Europa....en fí molt nivell.

A l´endemà i després de fer una "merda" d´esmortzar (suc i croasant), vam marxar cap a la prova (aquest esmortzar em va marcar la cursa negativament...)

Ja estavem tots sobre 120 participants amb un gorro de natació molt divertit, uns amb forma de tauró (amb aleta inclosa), i altres amb forma de peixet blau jajaja al Pere li va tocar el peixet...

La natació va estar retallada un kilometre per culpa de la baixada del nivell del riu, fet que deixaba la distancia definitiva en 2 kilometres.

El començament d´aquest sector no va ser gaire bó, però un cop que vaig agafar el ritme va anar força bé, (42´) sembla que comença a tindre fruit l´entrenament a piscina que estic fent, cosa que m´anima a seguir entrenant aquest sector on sempre estic més fluix, el Pere ha sortit un minut per davant meu i l´Enric surt inmediatament al darrera meu.

Faig una transició molt rápida i començo el sector ciclista (el meu), i sobre el kilometre 30 dono caça al Pere, i li agafo una petita distáncia fins al final del sector, sector que és fa molt dur, tant pel vent en contra que vam tindre durant la prova com pel terreny trenca-cames de "repechos constantes"...deixo la bicicleta amb un temps de 2h.41´, i torno a fer una transició molt rápida.

Fins a aquest punt tot anava bé, però això de no esmortzar bé i no menjar molt a sobre de la bicicleta pasa factura, i em va vindre a visitar "el senyor del mazo"en forma de pajara per falta d´aliment...el Pere no va trigar gaire en caçar-me corrent ( cap al kilometre 3 de la mitja marató)...jo anava fent, patint molt, em trobava molt fluix, i molt just per acabar la proba, però com sempre un acaba tirant de "coco" i dels ánims incondicionals dels nostres (Cris, Enric, Olga, Pili) i vaig poder acabar la proba, una llástima no haber fet bé el sector de cursa a peu, a més el terreny era molt favorable per mí, ja que era circuit mixt terra-asfalt, i jo entreno a muntanya la cursa a peu....però lo important es acabar i apendrer dels errors per millorar, com em va dir el Capi "s´ha de treure la part positiva de tot".

L´Enric em va donar un gran suport i li agraeixo molt!!.. a la prova de peu, ell com ja sabeu arrosega una lesió ja fa mesos i no va fer l´ultim sector, i no era per ganes!!!...tranki que ja et queda poc per sortir del "dique seco de correr", i amb les ganes que portes donaras por !!!

A l´arribada... increible tots els participants que ja havien arribat i que estaben dinant tenien el detall de aplaudir als últims corredors que anaven arribant....

El final de prova va ser un dinar amb productes típis de la Terra, Morcilla, Xoriços......i molt "cachondeo", on vam coneixer a molts triatletes i les seves histories...tot molt constructiu.

Conclusions:

1ª Una PETITA GRAN PROVA, que demostra que no fa falta pagar una gran inscripció, ni tindre una gran fama per fer una gran prova, només fa falta fer les coses amb carinyo, i tindre ganes de fer gaudir d´un bon dia de triatló.

2ª GRACIES en majuscules a DIEGO, que va tractar-nos de luxe a tots els participants i acompanyants, demostrant que és un amic, i no es mereix les critiques que li han caigut de part de la Federació de Triatló de Castella, lo únic que volen es ser els protagonistes i els hi ha fotut no xuclar res de la prova...podeu llegir a foros el maltracte que li han donat sense motius a la prova, ara que els que hem participat diem tot lo contrari, i animem a fer aquesta prova.

3ª L´any vinent recomano a tots els Jovents que puguem de tornar al Jabaliman a vestir de blau i rosa la prova!!!!

1- Sergio de Torres - 3h. 57´32"

****

83- Pere Benach - 5h. 18´42"

93- Jordi Coro - 5h. 58´33"

1ª CRONICA :III JABALIMAN

2009-08-18T15:45:00.003+02:00

La primera impresió que vaig tenir el dia abans de la prova, tot just quan vam seure a la taula del breafing, va ser que aquest triatló era una "pachanga" molt professional, li vaig dir al Jordi..."tal i com diu el Capdevila, aquí tots son uns anorèxics xupats....Jordi, on cony ens hem posat??...aquí no hi han matas per dissimular a la classificació, i aquests tiussemblen "angulas del norte"...la questió és que quan vam ser a l´hora de la veritat, el dia "H" i hora "ZULU", el Jordi, un servidor, i em consta que també el Pere, vam flipar més!...a la zona de boxes "les angules del norte" (ho dic perquè estan xupats com elles i neden com a tals..) portaven uns pepinarros de bicis, que eren "Tope de Gama", en un moment donat pensaba que apareixeria el Contador o el Armstrong. Només un detall: el que va ha sortit primer de la natació, el Sr. "BRANQUIES"Iñaki, a Lanzarote va ser 9é de l´aigua amb 53´, a Vitòria uns 40´...res res...!el molt cabró (de bon rotllo) em diu: "oye pues si que nadas mal, tienes que mejorar!! (el tiu això si, m´ha passat el seu mail, m´assessorarà en el tema)
Només vull afegir que la bici ha estat dura dura, vent, sense drafting (com ha de ser!) i enrecordant-me d´unes paraules del "DOCTORE GARCIA":
"les autentiques sensacions del triatló, son les que et fan estar sol a la carretera amb els teus pensaments i ningú més que el asfalt, el Sol i el paissatge, que aquí eren vinyes, QUANTA RAÓ JORDI GARCIA!!
Per finalitzar l´anecdota divertida quan enmig d´aquesta solitud, em passa tot l´equip GARMIN QUE ANAVEN A LA "Vuelta a Burgos"(autobús + 4 cotxes amb les seves bicis), saludant-me a mí, un matat de la bici i animant-me...BONISSIM!!!...no només em van animar els PROS...mentre passavem pels poblets, t´animava fins i tot l´espantaocells que hi havia al camp (ARSENIO, haguèssis disfrutat!)

Per últim donar gràcies a les Cheerleaders CRIS+PILI+OLGA, sense vosaltres no sería igual!!
TOT BASTANT SEMBLANT A IRONCAT: FAMILIAR I PRO.

Cronica de: ENRIC PALLACH.

JABALIMAN 2009 - EL NOU REPTE

2009-07-23T12:45:00.003+02:00

Aquest proper 8 d´agost es celebrará a Aranda de Duero, la tercera edició del Jabaliman, una d´aquelles probes "exótiques" bastant desconeguda, però que amb l´experiència que tenim dels Ironcats, esperem que sigui força divertida, i organitzada, ja que té alguna peculiaritat, com correr un tros per dins d´un riu...

Per la distancia podríem dir que és un mig-Ironman, però amb més natació... de fet diuen que es bastant dureta...ja veurem...
El número d´inscripcions és bastant limitat, aviso per si algú vol acompanyar-nos a l´aventura, de moment ja estem apuntats el super Pere, i un servidor (el super-coro jajaja és conya) ....

Vinga nois que la majoría de nosaltres som de distàncies llargues!!!

Arsenio..........suposo que vens ¿no?...és un bon escalfament per Embrun...jejeje

A la tornada us explicaré la crónica!!!

Bones vacances a tots, i Pere ens veiem a Burgos!!

La locura del Ironman

2009-07-22T15:49:00.002+02:00

Realmente se esta convirtiendo en una locura esto de los Ironman.
Las inscripciones de 400-500€ para 2500 pax se agotan en horas además el que tiene la suerte y rapidez de conseguirlas es ya casi un ironman.
Y como nosotros no podemos ser menos que nadie, el proximo año 2010 ya estamos inscritos para el ironman de Zurich una "caterba" impresionante.
Espero no olvidarme a nadie: Palobart,Enric,Coro,David,Arsenio,Koko,Alberto,Pere(tete) y servidora. Si no recuerdo mal podriamos estar en un nuevo record de participación de triatletas del Jovent en un Ironman.
Espero que esto nos sirva de estimulo y motivación para entrenar y poder hacer muchas cosas más juntos.

TRAS EL TOUR - BARCELONA - ARCALIS

2009-07-19T21:25:00.001+02:00

Seguint amb les bones imatges que el nostre company Sergi ha deixat al nostre blog d´aquest gran espectacle que és el Tour de França, us explicaré o intentaré expressar amb paraules el major espectacle que he vist a nivell de ciclisme, tant per l´ambient com per el muntatge que porta una proba d´aquestes característiques.

Dia 10 de juliol, hem decidit anar a fer un tros de l´etapa de Barcelona a Arcalis, més en concret el tram comprés de la frontera Andorrana a la meta situada a Arcalis...( no fa gaire que hem estat gaudint de ciclisme a les 3 nacions per la mateixa carretera..).

Sortim de Badalona a les 6 del matí el Sr. Pallach, Mr. Palobart, Palobart Jr., i un servidor, ja tenim el cotxe carregat amb les bicicletes, cameras de fotos etc....les 8 i ja estem a Andorra.

Ens pujem a la bicicleta amb motxilles a les esquenes ( dinar, roba d´abric, camera de fotos, la psp del Palobart Junior...), i cap a Ordino i Arcalis, 35 km. de pujada fins a la meta .

Plantejem la pujada en plan festiu i en plan gaudir de l´ambient que ens anem trobant a tots els pobles per on pasem i amb tots els ciclistes que pujen com nosaltres a cridar i animar a tots els monstres de les dos rodes..

L´Enric i jo tirem al davant, i a pocs minuts venen "Els Palobarts".

De la pujada poc puc explicar, s´ha de viure, el fet de pujar un port tot ple de autocaravanes per de gent vinguda de tot arreu per animar, de pintades, de colles de ciclistes...va valdre la pena pujar amb uns kilos a l´esquena la veritat.

Abans del migdia ja estem coronant el port, passant per sota l´inflable de "último kilometro", t´imagines que ets tú qui está competint... i els pèls es posen de punta..

Arribem tots i dinem al costat de meta en el restaurant de l´estació d´esqui on ens reunim cents de ciclistes, la veritat es que tenim sort i agafem un día d´aquells espectaculars per acabar d´arrodonir el dia.

El Sr. Palobart fent valdre la seva experiència en seguir la caravana del Tour escogeix un punt per veure els corredors...molt bó, però que pel meu gust i pel del sr. Pallach, una mica perillós, com aquell qui diu enganxats a un precipici de tres parells de collons com podeu veure a les fotos..

HO HAVEU VIST!!!!!!!!
PALOBART AIXÒ NO ÉS NORMAL, XANCLETES I AL "BORDE DEL PRECIPICIO" ÉS PERILLÓS!!!!JAJAJAJA, l´Enric i jo vam patir amb aquest home i molt!!!jajaja

L´any vinent segur que tornarem!!!

vive le tour!. 10 juliol 09. 10:30-11:00

2009-07-15T23:52:00.019+02:00

30ª RUTA PIRINENCA 3 NACIONS

2009-06-24T16:00:00.009+02:00

Aquesta és la primera vegada que participo, i puc dir que no será pas l´última vegada que ho faig, és un luxe poder donar pedals en un entorn tant increible com ho són els Pirineus, i més encara quan es puja al punt més alt, Port Envalira (2.400 m.)....

Dissabte pel matí sortím de casa camí a Olopte, on ens esperen l´Enric i la Olga (confirmo que darrera un bon home i ha una gran dona), ells ja ens esperen des de el divendres a Cal Salms, una casa rural amb molt d´encant, rodejada de natura 100 %, un lloc d´aquells que costa marxar per la pau que és respira....de fet ja hem quedat en tornar tots quatre cap a setembre a fotre canya amb la btt , oi Enric?...

Després de fer un bon dinar a Maranges al més pur estil "costillada", i de pendre el solet una estoneta sobre la herba, marxem a pels dorsals a Puigcerdà.

De camí ens trobem al Sr. Capdevila i la seva familia ( et queda bé això de ser pare Carles!), i ja a la mateixa plaça del Call ens trobem a la Meritxell i al Miquel, ( ells están a una altra casa rural al poble del costat del nostre Isóvol), recollim dorsals i a sopar, que tenim que aixecar-nos ben aviat pel matí ( a veure si algú organitza alguna cursa cap a les 10 del matí collons!).

Diumenge, 06:00h. "toque de diana", i a esmortzar...ens trobem amb L´Enric i la Olga al menjador de la casa, l´Enric no es troba gaire fí de l´estomac (serà per l´estrany pastís de carn que es va fotre per sopar??jajaja) , i jo estic mort de són....però amb ganes de fer una bona cursa.

La Cris i la Olga ens porten amb cotxe fins la sortida a Puigcerdà (sense la part "logística" aixó no sería possible..), i en aquest trajecte ens trobem a la resta de jovents que venen practicament sense dormir desde Barcelona, Joanet, Sergi, Palobart, Marineti, super Arsenio, i LLuis (pre-jovent).

Ja estem a la sortida, em dona temps de pendre alguna cosa calenta, fer-me una foto amb el super biker internacional Sr. Hermida, i ja estem rodant!!

Només sortir el grup s´estira, fins que es trenca i es formen varios grups, en concret la Meritxell, en Miquel("de incognito" tots dos jajaja) Joan, Marin, Capdevila i jo ens situem en el segon gran grup, d´uns 60 ciclistes més o menys, i tot s´ha de dir, ens trenquem el cul tirant del grup rodant fins al kilometre 70 a una mitjana de 42 km/h... al desviament de la seu a Andorra comencen les primeres rampes, i aprofitant que hem trobo bastant bé de cames decideixo apretar una mica i sortir del grup, fet que provoca el trencament del gran grup.

A l´entrada d´Andorra conecto amb el primer grup de la cursa on trobo al gran Sergi i rodem junts escasos minuts fins al començament de les primeres rampes serioses del gran obstacle del dia...el Port d´Envalira, on ell agafa un ritme superior a mí i on em deixa enrera sense gaires dificultats ( que fí que estás cabronás!).....de la pujada puc dir que són més de 30 kilometres molt durs de pujada constant amb aire en contra, però que en el entorn que et trobes et fan entrar en un estat de patiment-plaer increibles, jo en concret em vaig trobar molt bé i vaig portar un ritme molt constant fins a Pas de la Casa, on començaba per mi el pitjor moment de la cursa, el descens de més de 20 km. fins a territori francès, no per la dificultat i les velocitats que vam agafar, sinó pel fred que vaig passar, cames clavades, mans mortes, i mocs fins les orelles....mortal!jajaja, un cop passat aquesta mala estona, venía la suau i agraida pujada a Porté Puymorens, per tornar a entrar en calor...que malament es passa amb el fred!!!... a 15 kilometres de meta dels 140 km. totals, ja només quedaba gaudir de l´entorn i rodar fins a Puigcerdà, i pujar l´ultim "repechon" on es trobava la arribada.

El Sergi ja arribat fa una estoneta, jo he arribat molt senser i amb molt bones sensacions, m´agrada veure que l´entrenament dona els seus fruits!!...mica en mica la resta de companys van arribant...l´Enric triga una mica més, però arriba a meta fent un esforç important tenint en compte que arrosega una lesió, i problemes estomacals, demostrant que esta preparat per patir i per ser un futur "Ironman-Finisher"l´any vinent...

Ja només quedaba fer el dinar tots junts i marxar amb molta llástima d´aquell paradís de color verd, després d´haver gaudit d´un gran cap de setmana, d´una gran companyia, i d´una gran cursa.

Classificacions:

1 - Eric Pedrosa Ramal ...4h. 05 min.01 seg.

2 - Jose A. Hermida.........4h. 05 min.01 seg.

......................................................

113- Sergi Costa ..................4h. 45 min.03 seg.

214- Jordi Coronado............5h. 13 min.28 seg.

228-Joan Miquel Riera.......5h. 18 min.56 seg.

(f)4-Meritxell Portillo.........5h. 19 min.45 seg.

276- Arsenio Saez...............5h. 29 min.21 seg.

296- Joan Benach...............5h. 34 min.19 seg.

297- Marin.........................5h. 34 min.47 seg.

326- Carles Palobart..........5h. 46min.06 seg.

352- Carles Capdevila........5h. 54min.06 seg.

418- Enric Pallach...............6h. 14min.32 seg.

........................................................

487- Manuel Benitez ..........7h. 53min.15 seg.

... rera l'estela d'Amstrong

2009-06-08T00:26:00.005+02:00

companys/a,

us envio aquesta foto mítica del dia d´avui, pujant el coll de st. martí de sacalm des d'Amer, una pujada "secreta" i constant de 9 km al 7% que solia fer el lance amstrong, el zabriskie, el leipheimer i freddie rodriguez quan vivien a girona.

m´ha n´havia parlat un gironí fa temps (inclús en van dir que el lance la feia 5 vegades seguides), ja que li recordava molt alguns colls del tour de frança.

avui finalment m´he pogut alliberar del "deute", i podriem dir que amb la trilogia (bracons 2007, rocacorba 2009 i st. martí sacalm 2009) he pujat els colls més durs d´allà on convergeixen les comarques de la Selva-Pla de l´Estany i La Garrotxa. hurrah, hurrah!

ps. com veieu m´he vestit per a l´ocasió...

IRONCAT 2009 - A LA TERCERA BON TEMPS!!!

2009-05-25T22:42:00.011+02:00

Si, ja tocaba fer un Ironcat amb bon temps (no fa falta que recordi el vent de fa dos anys, ni la pluja de l´any passat....)...dit això passo a relatar el meu Ironcat 2009.

Día 15/05/09- Mitgdia i cap a L´Ampolla, recollida de dorsals, trobada amb competidors-amics de altres edicions (l´Artur, Robert, Josep Maria...), i amb la resta de companys de l´equip que ja porten donant "el callo" durant tot el día, preparant lo que a posteriori sería com cada any un ESPECTACLE DE AVITUALLAMENT, i cap a l´hotel, a depilar-me a última hora ( això ja s´ha convertit en una mena de "rito pre-competición", tradició que he descobert que l´Arsenio comparteix amb mí jajajaja) revisar que tot el material pel dia següent està a punt, i a intentar dormir una mica....encara no he aconseguit dormir abans d´un Ironman, fruit dels nervis de pensar en el dia que tindràs a l´endemà següent...enguany per la meva part portant el mal record de la desfeta de Zurich.

16/05/09 - 5h.00m. sona el despertador i comença el dia...esmotzo els meus cerals i la meva llet portats de casa, per evitar menjar coses que no acostumo a menjar....a les 6h. ja estem baixant de l´habitacio cap a recepció on em trobo amb els meus companys competidors, l´Arsenio, i el debutant en la distáncia el Estrellita Victor (quins collons de nom! jajaja).

Marxem cap a boxes carregats amb les motxiles, neoprenos, bicicletes i vaselines varies, per montar la paradeta de la cursa, tot ben "posadet"...menys la protecció solar...(encara vaig cremat com un llangardaix)

Abans de la sortida em presenten al Miki, (un altre "jovent errante")....les pulsacions comencen a pujar, i cap a la sortida de la natació, l´Enric i en Palobart "camera de fotos en mano", retratant els caretos de son i de nervis, i la Cris filmant en video per si no hi havia prou amb les fotos...

Començo la natació amb forces, però a la segona volta, començo a acusar l´esforç de la primera part del sector i de la falta d´hores a l´aigua, i començo a marejar-me, fins al punt de vomitar en plena natació a uns 400 metres de la sortida...gran putada no pel fet de vomitar, sinó pel fet que m´acabava de quedar vuit a falta de començar el sector ciclista...però aconsegueixo reposar-me, i marcar un bon temps en el segon sector, just lo que m´havia marcat, rodar a una mitja de 30 km/h, i guardar cames per la marató, crec que tots vam fer més o menys la mateixa "tactica" conservadora, tret del Miki que anava volant. Acabo amb un temps de poc més de 6 hores i molt senser per la marató, part que més entrenada portaba aquest any.

La Marató es un altre món...comences bé, però tens el moment de "bajón", a mi en concret em va arribar a la segona volta...crec que al Victor a la tercera, l´Arsenio i el Miki també van tindre el seu moment de crisis, però amb els ánims d´uns amb els altres, i el Pere fent de psicoleg a domicili, vam aconseguir arrancar tots i acabar tots cuatre sent Finishers!!!

Per la meva part he aconseguit baixar la meva anterior marca en uns 45 minuts, cosa que m´anima a entrenar molt més fort aquest any, sobretot la natació...intentaré estar en la franja d´11 hores.

Les meves conclusions:

1- Torno a ser Finisher ( ja van tres de cuatre) i estic molt feliç, em feia falta creure en mí un altre vegada.

2- Punxar en un Ironman m´ha servit per valorar molt més el fet de ser Finisher i tot el sacrifici que això comporta.

3- Felicito al Victor pel seu debut en aquesta distancia (ho has fet genial!!!)

4- Felicito al Arsenio per saber patir com saps.

5-Felicito a tot el meu equip i voluntaris per fer d´aquest petit Ironman, un gran Ironman amb majúscules, dubto que en cap lloc et tractin tant bé.

6- L´any vinent intentarem baixar més el crono, i penso reventar als cab.... dels suïssos tornant a Zurich (espero que algun company s´apunti amb mí i amb l´Enric!!!!!)

7- Grácies a la meva familia que com cada any venen a animar-me, sempre són una força extra veure a qui t´estima donant suport!!

8-Grácies Cristina per estar amb mí, has sigut i ets la meva força per superar el repte.

Jordi "coro"

V Marxa Segarra-Solsonès: entre torres eòliques

2009-04-21T23:07:00.007+02:00

Companys/a,

aquest diumenge en "coro" i un servidor vam participar en aquesta marxa cicloesportiva per la catalunya central, que ben aviat acabarem coneixent com la "marxa de les torres eòliques" (enguany passavem per dos colls amb parcs eòlics gegants a l'abast de la mà). el "coro" s'estrenava en això de les marxes i, pel que comentava durant i a la fi de la cursa, l´experiència va ser molt positiva. un servidor ja l´havia fet l´any 2007 (un any en el que vam coincidir fins a 8 jovents a la sortida) i les sensacions van ser similars: tot i no tenir cap coll de renom, el desnivell acumulat -2500 m- la converteix en una de les marxes més dures del territori català.

la ruta d'aquesta edició presentava alguna variació respecte a la de fa dos anys, però per les característiques del perfil (un 85% de la cursa és trencacames) i el temps del guanyador, ambdues edicions (2007 i 2009) són plenament comparables.

personalment, corria amb el handicap de portar els dos dies anteriors (inclús amb vòmit nocturn la mateixa nit de la prova) amb malestar per virus intestinal, quelcom que ha persistit amb un encostipat dilluns i repòs total al llit ahir dimarts. en retrospectiva,veig gairebé com un miracle haver-la acabat de forma tant digne, ja que vaig viatjar cap allà amb l´idea d´haver d´abandonar en algun moment o altre de la prova.

Conclusions:

- marxa molt ben organitzada gestionada per bona gent, encara que com cada any ens "regalen" kms "basura" de propina que en principi no estan marcats en el rutòmetre; aquest any 166 km en total! (els tríptics de la prova indicaven 162 km)

- 330 participants; el nivell general era més alt (si ens descuidem quedem els últims) que el del 2007

- les característiques de la prova (els grups es trenquen fàcilment ja que no hi ha massa pla) i la reduÏda participació va fer que inclús per moments semblés que no fós una marxa ja que no veies ningú a 1 km vista.

- el que fa que fa la segarra-solsonès a aquesta època de l´any (perillós, ja que per la zona que és pots passar-la canuta pel fred i pluja si enganxes mal dia) sol ser més el ciclista competitiu que fa molts km per setmana; res a veure amb el tripaire que combina la bici amb ínfules gastronòmiques i que sols trobar a marxes com remences o altres proves més populars.

- el "coro" i jo vam poder pedalar junts o a escasos metros fins el km 90, després de les rampes del 18% (assassins!) del santuari del pinòs. Just després ell va patir algun problema físic a la cama que va fer que la segona part la féssim separats.

- anècdotes: el sergi mingote (cercle de mingote-c33; alpinista i aventurer català) va quedar 7è a escasos 3 segons del guanyador. aquí trobareu les seves "sensacions" després de la prova: http://sergimingote.blogspot.com/

- a diferència de fa dos anys (boira i sol a parts iguals) vam enganxar un dia molt bo, nítid, amb aire fresc (vam optar per portar la tèrmica), encara que en algun moment de la prova ens va pedregar lleugerament. els camps de cereals encara verds i humids feien goig a la vista.

- gran resultat del "coro", que tot i portar poques tirades de més de 120 km va saber ser força constant i, a vegades, inclús massa generós amb l´esforç.

- a les marxes, l´experiència és un grau, i en aquest cas i donat l´estat físic "tocat" en el que hi arribava vaig saber còrrer de manera molt intel.ligent. és la 7a marxa que he fet i la veritat és que aquesta manera de fer esport-turisme enganxa molt.

1. david alier camps 4.44.10 35 km/h

7- sergi mingote moreno 4.44.13

18-xavier llobet sallent 4.44.28

...

223- sergi costa duran 6.08.17 27,5 km/h

238- jordi coronado gallego 6.12.44

302- darrer classificat 7.51.31

abandonaments: 28

Solitud del corredor de fons: Santa Fe (9.04.09)

2009-04-09T20:55:00.004+02:00

Dies com avui cal celebrar-los, i d´aquí aquesta mini-crònica. Tastar les rampes del Montseny sempre és senyal de goig ciclista. Avui he pogut concretar el plan A d´una sortida que volia fer fa dos caps de setmana (bcn, la roca, st.celoni, campins, st. fe, st. marçal, viladrau, st. hilari sacalm, ósor, angès, salt, girona; total 147 km) abortada finalment per plugims dispersos. Aquella vegada vaig tenir que renunciar i passar per riells-abreda-arbúcies, una via que tot sigui dit tampoc coneixia i em va alegrar la vist per moments.

St. Fe l´havia pujat només una vegada, a lo rassmusen (aquell dia em trobava genial). Va ser durant la marxa de les Rutes del montseny a primers de juny del 2007. Quan hom puja aquest port (24 km) fora de competició, aprecia que les rampes són suaus, llevat els 3 km abans de st. fe i els 4 que queden fins a st. marçal, que degut als 17 km que ja portava de pujada s'han atrancat una mica.
Per situar els que no l´heu fet mai, comparativament parlant collformic des de st. maria de palautordera és més dur pel desnivell i per la solana (poca ombra, molta sed). En canvi st. fe és més llarg, però més suau i ombrivol. És tot un plaer veure la vall de st. celoni (vallès oriental) a mesura que puges, i en certs moments et dóna la sensació d´estar pedalant per zona pre alpina francesa o bé perla regió trentino-alto adige a itàlia (bons vins, bones dones).
El clima d´avui era idoni, ja que la temperatura , uns 12 graus amb un airet frescot (com diria el molina "polac") es feia agradable. Val a dir que a 3-4km de st fe ja comences a notar l'alçada i per tant la vegetació comença a enmarronir-se, i ja no us dic res de la fageda al voltant de st. fe. avui allà hi feia més que fresca (com diu el sr. antoja dels dimonis de badalona "aquest port s´ha de fer amb bon temps per disfrutar-lo") i el paisatge semblava de plena tardor: cap faig brotat, molta fulla seca al terra. Inclús a l´alçada de st. marçal he vist neu perpètua als cingles a la zona d´obaga.

Aquest any en particular (on només surto un cop per setmana i haig de fer tirada generosa en km), entrenar la llarga distància de cara a les marxes programades (amb rutes entre 140 km i 160 km) em fa sentir d'aprop el sindrome de la "solitud del corredor de fons". Aquest any em sento força sol per diverses circunstàncies que no cal esgrimir, però alhora noto que amb l´edat un perd pistonada (la ràbia, l´esperó, el demrratge) però guanya amb capacitat mental per fer llargs kilometratges amb solitari.

A vegades penso que robes hores a la parella o familia, però també descobreixes sobre la bici un nou arbre, un nou camp, un nou verd, una nova catalunya , i encara que sigui practicant durant una època a l´any acabes valorant tant d´esforç a la sombra.

Estic a mitjans de temporada i només porto acumulats uns 2.350 km (xifra auditada per Nielsen), ja que vaig començar la temporada molt tard (mitjans de novembre). Les marxes s´apropen (la primera el 19 d´abril a cervera) i sé que aquest any la paraula "competir" ha de donar pas al "disfrutar". Espero que així sigui.

Crònica XI Duatló Barcelona- 22.3.09

2009-04-05T21:51:00.001+02:00

Duatlón de Barcelona. 22 de Marzo de 2009

El Duatlón de Barcelona, en su XI edición y en distancia corta (5-20-2,5), se está erigiendo como uno de los duatlones más populares y celebrados del Estado Español. Este año volvió a superar sus registros: más de 400 participantes se congregaron sobre el tartán de las pistas de atletismo de la Mar Bella. La prueba, organizada por el club Triatló Jovent 79, demuestra también su vocación popular con la participación de 38 participantes en las respectivas pruebas de la categoría escolar.

La matinal corrió sin incidencias con una temperatura ideal para la práctica deportiva, entre los 12 y 15ºC. La victoria fue para Miguel Ángel Fidalgo (Bimont Champions Systems) y Anabel Gràcia (C.N.ReusPloms).

Tras una primera transición fulgurante, Lluís Aguilar (C.N. Reus Ploms) y Fidalgo se distanciaron en 25 segundos respeto a Francesc Godoy (C.N.Barcelona). En el segmento ciclista el más rápido fue el ex-ciclista Melcior Mauri (campeón de la Vuelta a España 1991), que llegó encabezando un grupo de 7 participantes, entre los que se encontraban Dani Bayes (compañero de filas en el C.N.Vic-ETB), Josep Viladoms (C.N. Reus Ploms) i Didac Quadres (C.T. Sant Joan de les Abadesses).

El mallorquín Miguel Ángel Fidalgo fue el más rápido en la transición, y aprovechó su potencial a pie para marcar un excelente registro de 56 min 58 s en meta. Lluís Aguilar y Francesc Godoy fueron segundo y tercero, a medio minuto de Fidalgo. Mauri, que adoleció de una floja transición, fue finalmente octavo, a poco más de un minuto del vencedor. Anabel Gràcia, mejor parcial en bicicleta, cubrió la carrera en 1h 9min 5 s, seguida de Maria del Mar Fernández-Luengo (C.N. Prat Triatló) i Núria Sánchez (Inverse Ditec Triatló Vilanova). La participación femenina fue de cerca de 50 atletas, confirmando el auge actual de este deporte y el magnetismo de una prueba, que aparte de su excelente organización, discurre totalmente a orillas del litoral mediterráneo

Salvatore Commesso per a Triatló Jovent 79 + revista Finisher

Fotos XI Duatló Barcelona- 22.3.09

2009-04-05T21:41:00.007+02:00

DUATLON CIUTAT DE MANRESA.

2009-03-08T13:03:00.003+01:00

cronica de la estrellita:
por fin debute en una competicion este año. la distancia era sprint .5k run,20bike,2run,
constaba de dos vueltas en el primer segmento,ya no me acordaba de lo de loq era sufrir en distancias cortas, ya q este año estoy enfocando el entreno en hacer cosas largas.
La primera vuelta de las dos,, las pase un poquito mal.(solo un poquito), en la segunda vuelta me recupere y empeze a adelantar posiciones.
el segmento de bike fue lo esperado, cogi un buen rumbo,y la verdad es q iba(sobrAo) Jjajajaajaj.
se nota q este año voy pillando mas la bici,.
fue el tercer a pie cuando me desfonde un poco, pero puse velocidad crucero , y consegui acabar a buen ritmo.
parciales:
5km..... 18,16 min 20km..... 35,40 2km...... 8,40
totalizando la prueva en la pisicion 56 cn un buen crono de 1h2min 42 seg.
estoy en el buen camino, jjjeejejejejejje.

OBJETIVOS 2009. DE LA ESTRELLITA.

2009-02-22T21:29:00.001+01:00

Los obejtivos de este año son.
--media maraton montornes 1h23min marzo
--ironcat sub 10h. mayo
--triatlon olimpico de londres. julio
--triatlon banyoles b sbu 4h septiembre
--circuito catalan de triatlon .
cn esto se cierra mi primera temporada seria , jejejejeje.
aver si puedo conseguir mis objetivos.

MARATON CIUDAD DE VALENCIA.

2009-02-22T21:10:00.002+01:00

nuestra pareja de triatletas txell, y miquel se trasladaron este fin de semana,
para lanzarse a la xxIx edicion de la maraton de valencia, x cuestiones de lesiones la txell, no a podido participar,.
pero joan miquel a finalizado la maraton cn un tiempo 3h 15min,37 seg, en el puesto 577.
el ganador de la prueva andres mico con un tiempo de 2h 26 min,
ENHORA BUENA x serfiniher en esta marathon miquel.

SALIDA EN BICI DIA 22-02-2009

2009-02-22T21:00:00.002+01:00

bueno dia de entreno, para los componentes del club.
x una parte el sr.joan(presi) , cristian. han echo una tirada cn el grupo asta llegar a malgrat de ida y vuelta. y lueg una tirada de 10km a pie para a acabar la preparacion de la maraton de barcelona.
el resto del grupo, arsenio,pere, coco,jordi(enfermo),oscar(matao), y la estrella del club ,(yo) como no podia ser, jajajajaja. hemos echo una ruta de 150km, comenzando x la nII, y de vuelta x el interior. roca del valles.
la gente a respondido a buen ritmo, quiza el coco (a recogio algunos pajaritos x el camino) jajajajaj
pero todos han dao la cara como unos campeones.
pero hayq destacar a un arsenio q esta un punto x encima del resto..(tiene hambre de ironcat, q el año pasao lo vio desd la grada y este año quiere estar en la palestra, toreando al maximo)
sera dificil coger su nivel. pero el resto del grupo esta en ello!!

Noves bicicletes JOVENT 79

2009-02-09T13:14:00.003+01:00

Amics... aquestes són les noves bicicletes que lluiran els/la triatletes/a del JOVENT per a la temporada 2009... especials per a la llarga distància..... TOPE DE GAMA !!!!!!

L'IRONCAT serà el banc de proves idoni per copsar l'excel.lent aerodinàmica del quadre i el baix coeficient de fricció de les cobertes... entre d'altres coses...

bons reptes 2009!

2009-01-14T23:47:00.005+01:00

companys/a,

en un any en la que la majoria us proposeu uns reptes de half ironman o finisher, us envio 3 fotos copsades aquest septembre a san diego, per si us poden servir d´esperó; de baix cap amunt, la primera mostra desde la luneta d´un cotxe la badia (Mission Bay) on uns <> van fer sembla ser el primer triatló de l´història l´any 1974; la segona és d´una de les botigues mítiques de triathlo de california i diria de EEUU, la mítica NYTRO, replena en el interior de posters firmats pel guanyador anual del Ironman de Hawaii, un fotimer de quadres i material triatlonià, i on lloguen als ciclistes de dia bicicletes Cervélo (curiosament les tenen davant de la botiga lligades amb cadenes de qualsevol manera); i finalment una foto d´un <> (pájaro pels amics) pedalant quan cau el vespre a escasos 500 m del Pacífic, a Encinitas un poble satèl.lit de San Diego, direcció L.A., on viuen molts surfistes i l´ambient és pintoresc. Allà, com a altres punts del planeta, la llum de capvespre t´encisa.

Salut, sort i km!

COMPRO RODILLO

2008-11-25T22:32:00.002+01:00

Compro rodillo entrenament, a ser possible petit i plegable, en bon estat.

Persona de contacte: Jordi tel. 630943393

VENC BICI PLEGABLE (venuda)

2008-10-26T21:22:00.005+01:00

BH Ibiza

model plegable d´acer AMB CANVIS (5 pinyons=5velocitats) dimensions plegada: 80x60x30 cm (llargada x alçada x amplada)

Bici en bon estat (es va usar de forma no regular durant 5 mesos) Puc aportar tiquet de compra

PREU: 100 EUROS

mail de contacte: serjei99@hotmail.com

Nene Saviola

2008-10-25T16:59:00.003+02:00

Fa temps que no veiem al Nene als triatlons, serà perquè ara es dedica al futbol?

PEPE LEJARRETA

2008-10-18T21:10:00.002+02:00

Seguint amb el llistat de clònics aquí podeu veure en Pepe d'aquí uns anys. El que no sabem és si anirà tant bé en bicicleta com el seu doble.

Fotos que va fer l'Oriol al triatló de Barcelona

2008-10-12T23:10:00.002+02:00

IX TRIATLO CIUTAT DE VILANOVA I LA GELTRU

2008-10-12T20:50:00.008+02:00

Un altre vegada més a Vilanova. Va ser el meu primer triatló i no he fallat cap any. No es que sigui un dels meus favorits, però ja que va ser el primer, espero no fallar cap any. A més, crec que està ben organitzat, amb uns boxes força decents.

Aquest any ha tocar mala mar. Hi havia gent que fins i tot després d’acabar el triatló, seguien una mica marejats.

Per la meva part, la cursa no va tenir massa història. Una natació una mica fluixa, va fer que surtis una mica més enrere de ho habitual (tampoc gaire més). Això ja em va marcar per la resta de la cursa, ja que tot i que vaig anar en un bon grupet amb la bici, no vam aconseguir reduir temps al grup del davant (que és on hauria d’haver estat) i van arribar a més d’un minut d’avantatge per fer la T2. La cursa a peu em va anar bé, però tampoc va ser per tirar coets. Així que no em vaig anar massa content a casa.

Aquest any he tornat a recuperar les bones sensacions corrent i torna a ser el sector on més agust em trobo.

Em vaig classificar el 81 amb un temps de 1:10:37 i van acabar 458 tris.

Autor: Miguel Angel

Presi PUJOL

2008-10-05T19:14:00.005+02:00

Iniciem una nova secció on busquem semblances entre el món triatlètic, a ser possible "dels nostres", amb gent del famoseo.
La primera víctima ha estat el nostre Presi.

Ho sentim, presi, per algú havíem de començar.

Tenim al forn algunes semblances més, però per tirar endavant la secció s'agrairan totes les noves aportacions.

Espero que us agradi i us animeu.

Miquel i Txell

ESTADÍSTIQUES IRONMAN

2008-10-04T13:29:00.010+02:00

Un cop ja conclosa la temporada és moment de fer balanç. Està clar que en el nostre club predomina la llarga distància, concretament l'Ironman. Aquest any hi ha hagut molts membres que han desafiat la distància. Amb els resultats a la mà he volgut destacar una sèrie de dades:

- Hi ha hagut participació Jovent en 5 Ironmans: Ironcat (Txell, Pere, Coro, Cortes, Enric i Miquel), Lanzarote (Joan i Arsenio), Niça (Txell, Miquel i Cortres), Zurich (Arsenio, Pere, Carles, Francesc, koko, Coro i Joan), Embrunman (Txell i Miquel).

- Han estat 20 intents dels quals hi ha hagut 15 Finishers: Txell (3), Miquel (3), Arsenio (2) , Pere (2), Carles (1), Francesc (1), koko (1), Coro (1) i Joan (1). Això suposa un 75% d'efectivitat.

-En quant a marques assolides destaca la primera posició de l'Arsenio a Zurich que ha estat l'únic capaç de baixar de les 12 hores. Malgrat les bones marques el rècord Jovent continua estant en poder de la Txell amb uns fantàstics 11h05min assolits a l'Ironcat 2006. El pòdium és el següent:


Arsenio   11h 35min 57seg (Zurich)
Txell     12h 00min 13seg (Ironcat)
Pere      12h 05min 15seg (Ironcat)

-Si ens fixem en cada una de les disciplines per separat trobem que la natació està també dominada per l'Arsenio assolint la 1a i 3a posició del pòdium. Destacar la 2a posició del "presi".


Arsenio   1h 08min 41seg (Lanzarote)
Joan      1h 11min 35seg (Lanzarote)
Arsenio   1h 13min 20seg (Zurich)

-La bicicleta torna a estar clarament dominada per l'Arsenio que és l'únic que ha estat capaç de baixar de manera sobrada de les 6h. El pòdium el complerta en Pere ocupant la 2a i 3a posició.


Arsenio  5h 46min 40seg (Zurich)
Pere     6h 12min 24seg (Ironcat)
Pere     6h 27min 53seg (Zurich)

-En el sector a peu el domini és absolut de la Txell ocupant les dues primeres places, destacar que ha estat l'única en baixar de les 4h i a més dues vegades. El podi el complerta en Francesc, que supera per 22 segons la meva marca del Ironcat.


Txell     3h 47min 35seg (Ironcat)
Txell     3h 56min 40seg (Niça)
Francesc  4h 08min 08seg (Zurich)

Aquestes són totes les dades ara que cadascú n'extregui les seves conclusions.

I TRIATLÓ TOSSA

2008-09-28T21:00:00.008+02:00

La triatló de Tossa. Uns 200 triatletes ens vam ajuntar el dia 13 de setembre en aquesta bonica localitat de la costa brava. Arribem una mica espantats per les pluges que van caure la nit anterior, però per sort el dia molt bo tot i que a primera hora feia bastant fred. Saludem al company Moyano que aquest any s'està erigint embaixador Jovent a les triatlons del circuit català ja que després de la lesió d'en Victor s'ha quedat una mica sol. Però em dona la impressió que ja es va buscar una bona companyia... també va participar en Joan Cortés.Trobem una destacada presència de carinyenas, en Dani en un gran moment de forma i els incombustibles Jordi i Blanca.

Després de montar la paradeta en uns boxes excessivament estrets anem cap a l'aigua. Amb uns minuts de retard es dona la sortida en els primers metres rebo cops per tot arreu, aquesta és la part que menys soporto del triatló, em fa molta ràbia com la gent aprofitant la impunitat de l'aigua aprofita per repartir calbots a tort i a dret. Destacar la presència d'importants grups de meduses, de les que no piquen, segons em van dir però igualment intento esquivar-les tant com puc. Surto de l'aigua amb uns discrets 33min tot i que sembla que hi havia més metres del compte. Surto amb en Jordi i fent la transcisió veig passar a en Dani, sembla que el seu neoprè nou ha fet meravelles.

El circuit de bici és força exigent amb dos ports de muntanya el més destacat és el de sant Grau de 2a categoria. M'enganxo amb en Jordi fins que ens atrapa per darrera en Dani que porta un ritme infernal que aguanto gairebé fins la coronació del primer port. En la bici em trobo força bé i vaig recuperant posicions. M'agrada el detall de la presència de voluntaris en les corbes més perilloses dels descensos, el proper any haurien de reduir la quantitat de guix a terra senyalitzant el perill però just en el punt de frenada. Acabo els gairebé 44kms amb 1h35min.

La cursa a peu la faig amb 41min04seg trobant-me també bé. El temps final és de 2h50min ocupant la 80 posició. En Moyano fa una mala natació, segons em diu es va perdre buscant la segona boia, sortint amb 30min. La bici força bé arriscant molt en les baixades més tècniques fent 1h30min. En la cursa a peu fa un "mano a mano" amb en Dani que finalment cau a favor del carinyena que està en un extraordinari moment de forma. Els dos acaben amb un temps de 2h40min.

La Txell per la seva banda surt una mica enrere nadant, recupera unes quantes posicions en el segment ciclista, la cursa a peu se li fa curta i acaba en una bona 7a posició. En Jordi fa una bona cursa demostrant la millora que ha experimentat aquesta temporada malgrat no ser suficient per guanyar-me. La Blanca que s'ho pren més tranquil-lament acaba amb un temps de 3h36min quedant en la posició 14a.

Finalment agrair els ànims de la gent del carinyena, Terrassa, CNB en Sergi i l'Eva que està a tot arreu.

NOU RECORD DEL MÓN

2008-09-28T20:05:00.000+02:00

L'etíop Haile Gebreselassie torna a batre el rècord del món de marató aconseguint una marca estratosfèrica de 2h03min59seg rebaixant en 27seg l'antic rècord que havia aconseguit ell mateix també a Berlin un any abans.
INCREÍBLE!!!

RETORN A L'ATLETISME

2008-09-28T20:00:00.010+02:00

Un cop passat l’Embrunman i la setmaneta de relax a Torroella comencem de nou a posar-nos les piles. Per anar fent boca anem a Ripollet, el dia 31 d'agost , la següent setmana a Matadepera i ho rematem amb la cursa de la Ronda, de l’11 de setembre, just davant de casa. Tot seguit fem, exceptuant els tres ironmans, la nostra única triatló de la temporada, l’Olímpic de Tossa de Mar. I finalment aprofitant les festes de la Mercè ens deixem caure a Barcelona per córrer la Mercè. A destacar que les curses de Ripollet, Matadepera i la Mercè són gratuïtes i la triatló de Tossa té el mòdic preu de 19 euros 2 dels quals es van donar a metges sense fronteres. Crec important destacar aquest fet i contraposar-lo als preus actuals de les inscripcions especialment en triatló.

10Km RIPOLLET: organitzat pels amics del RUA, on cal destacar la participació en aquesta organització del gran Juan, alies "debutante" dels correcats, com sempre intentant millorar any rera any i amb tota la il·lusió i alegria que hi posa a tot el que fa. Aquesta cursa consta de dues voltes a un circuit força dur, també bastant entretingut i que ens serveix com a primer contacte de nou amb les curses. Després de tants kms corrents a trote cotxinero, tot i prendre-me-la tranquil·lament, acabo patint més de l’esperat i fent un temps força dolent, que es repetirà tant a Matadepera, la Ronda i la Mercè. Aquest any hem tornat més lents que els últims anys. A Ripollet ens retrobem amb molts amics correcats, després de forces setmanes, mesos fins i tot, de no coincidir. També han vingut en Jordi Moyano, amb moltes ganes de fer un molt bon temps, i en Víctor, aquest últim però lesionat, avui no correrà. I finalment també veiem els companys del Carinyena: Jordi, Blanca, Dani, Judith, Xavi i l’Òscar. Aquest any per sort entre que la cursa s’avança mitja hora i que el cel està més tapat que l’any passat, no patim tant per la calor. Jo surto força tranquil·la, aviat m’avancen en Pep Moliner i l’Anna Cos, que van junts, intento aguantar amb ells el que puc, però van massa forts pel meu ritme actual, de seguida els perdo de vista. La resta de la cursa vaig aguantant el que puc, veient com molts dels nostres amics que m’avancen em saluden. Però per sort és un 10000 i acaba aviat. Temps final 44 min i el Miquel tot i que portava temps sense treballar la qualitat fa una bona marca de 39min 08seg, a uns 30seg seus arriba en Moyano una mica decebut pel seu registre.

10Km MATADEPERA: Aquesta cursa a diferència de Ripollet és per la tarda, però també és un 10000 força dur i també format per dues voltes, recordant en això sí a Ripollet. En aquesta cursa la meva intenció és anar més a ritme que a Ripollet, i només de sortida intento seguir els Xavis (Xavi Bonastre i Xavi Carracedo) però al seu costat vaig massa forçada, afluixo una mica i continuo al meu ritme. Temps final 44min09seg. En Miquel per la seva banda acaba amb un temps de 40min 42seg.

10Km LA RONDA: El dia 11 de setembre com és tradició va tenir lloc la cursa de l'interesport que arribava a la seva 10a edició. Aquesta cursa és molt pràctica per a nosaltres, ja que vivim just davant mateix. Abans de la cursa foto de familia amb els maimes que avui omplen el passeig de Mataró, saludar els nombrosos amics que tampoc avui han fallat i comentar la cursa. Destacar la presència d'en Pere i en Palobart. Aquesta cursa té una petita part planera pel passeig, però de seguida enfiles la pujada que molts recordareu de la Mitja de Mataró, amb la diferència que en aquesta altra cursa es fa al principi, quan encara vas fresc. Un cop passada la pujada més dura, després es força planera excepte algun “repechón” i al final tot baixada. Aviat veig que avui les cames tampoc acompanyen, al contrari de l’any passat, que vaig tenir un bon dia. Però no em preocupa, vaig veient com passen els kms i arribo a meta amb un temps de 43min01seg. En Miquel amb un estira i arronsa amb el seu germà que finalment cau de la banda d'en Xavi fa una bona cursa i acaba amb un temps de 37min 52seg. En Jordi, la Blanca i la Judith també han vingut a fer la cursa i després aprofitem per fer uns quants llargs a les instal-lacions del CNM.

Txell

TRIATLÓ OLÍMPIC DE BANYOLES

2008-09-26T22:23:00.014+02:00

Tri pluja a Banyoles. Abans, durant i després de la cursa, va estar plovent però tot així, em va sortir el millor triatló de la temporada.

L’aigua em va anar molt bé per ho dolent que soc.

A la bici em trobava molt bé i juntament amb dos o tres més, vam anar agafant grups que anaven una mica pel davant. Com em trobava fort, mirava de participar força en els relleus i a la pujadeta de 2 quilòmetres, vaig trencar el grup incrementant el ritme durant el primer quilòmetre. Després em van rellevar per seguir obrint forat, però a les rectes que hi han després de coronar, ens van tornar a agafar i finalment, vam arribar a la T2 un grup de més de 30.

Corrent vaig anar de menys a més i tot i no fer la cursa de la meva vida, em vaig defensar força bé.

Estic content del resultat perquè vaig quedant per davant de gent que m’acostuma a treure uns quants minuts. Al final, el 59 de 400.

Per fi m’he pogut retrobat amb les bones sensacions després de dos any de penúries per culpa de l’aquiles (que m’està començant a molestar un altre cop, però sembla que em deixarà acabar la temporada).

EMBRUNMAN: JA EN VAN TRES!

2008-08-25T16:53:00.021+02:00

Miquel: El passat 15 d'Agost vaig aconseguir finalitzar el tercer Embrunman de la meva vida i el tercer Ironman de la temporada. Durant aquests tres anys he passat de tot: fred al 2006, calor el 2007 i pluja amb pedregada inclosa enguany. En aquesta edició on es compleix el 25è aniversari s'ha batut el record de participació fins a 1200 inconscients es van situar a la línia de sortida.
Embrun és una petita localitat d'uns 6000 habitants situada a les portes dels Alps on es viu el ciclisme 100%, prova d'això és que ha estat sortida de dues etapes del tour d'aquest any.

Txell: Aquest any el pre-Embruman ja començava per mi amb mal peu. Als pocs dies d’estar a Embrun començo a tenir dolor a les lumbars, que acaben en dolors generalitzats i molèsties vàries a les cames. Ja m’ho començo a veure cru, doncs passen els dies i la cosa, lluny de millorar, empitjora. Així ni tant sols podré sortir. Jo preocupada per la meva esquena i les meves cames i en Miquel que es comença a preocupar pel temps. Però si està fent dies de conya, que només plou als vespres!
Comencem a pensar que els meus dolors venen del llit, doncs a Barcelona estava bé, i aquí, després de dormir, encara empitjoro més. Així que el Miquel té la brillant idea de canviar la orientació del llit, posar-lo al revés, i a partir d’aquí ja començo a millorar. Així que el dia abans, tot i no estar bé, ja em sento millor. Com a mínim ja em sento capaç d’ estar a la sortida del mític Embrunman.

Miquel: El dijous 14 per la tarda entrem les bicis a boxes, el cel està cobert de núvols però no plou, tot i això intentem tapar les parts fràgils de la bici amb plàstics pel que pugui ser. Després el briefing, on ens expliquen el de sempre i cap a l'estudio a sopar i dormir.

Txell: Arriba el dia esperant i al Miquel el desperta la tempesta que està caient sobre Embrun de matinada. Merda! Però què és això? Si cauen llamps i trons i ahir feia un sol espatarrant? Però ara què fem ? Així no podem sortir ! La pluja sembla que es calma, no deixa de ploure del tot però no plou tant. Anem cap a boxes, no gaire convençuts. Finalment deixa de ploure abans de la sortida. Decidim, com a mínim, fer la part de natació. Si després plou a la bici, ja veurem què fem. A boxes saludem a en Marcel Zamora, que, lluny de plantejar-se què fer per la pluja, la seva preocupació principal és la roba que es posarà. Quina enveja, si aquesta fos la meva única preocupació… Com a mínim amb tot això ja no penso en la meva esquena ni les meves cames, però ara, amb el dia que fa, ja se’ns han passat les ganes de sortir. Quina temporada d’aigua que estem tenint!

Miquel: A les 4 del matí sona el despertador, surto al balcó i no em crec el que veig, una tromba d'aigua impressionant amb algun tro inclòs. Per sort dura poc i quan arribem a boxes ja no plou. Evidentment està tot mullat i hi ha uns bassals força grans. Amb la Txell parlem sobre si sortir o no, finalment decidim sortir a nadar i després a veure què passa. També aprofitem per desitjar sort a en Marcel més preocupat per la roba que posar-se que no pas per la climatologia.

Txell: Em poso el neoprè i vaig a veure al Miquel per desitjar-li sort, però no consegueixo localitzar-lo. M’afanyo a anar cap a la sortida, que les noies comencem deu minuts abans. Com sempre ja vaig justa de temps, i, enmig de la foscor, m’obro pas entremig dels nois que ja estan col.locats. Aquest any som més gent, tot i que a la sortida tampoc noto la diferència. Sóm un bon grapat de noies enmig de la foscor i tan bon punt donen la sortida ens llencem a l’aigua. Aquest any de seguida em quedo sola, el nivell deu ser més alt o jo estic pitjor. I enmig de la foscor, i pràcticament sola, intento orientar-me. El resultat és evident, no veig ni fava i no tinc ningú a qui seguir, així que per no variar m’acabo perdent enmig del llac. Un parell de cops m’han de reorientar els dels caiacs, de ben segur que faig uns quants metres de més amb les voltes que estic donant, però no hi puc fer més. Prenc paciència, és el que hi ha. Quan finalment arribo a l’extrem oposat del llac veig com passen el grup dels primers homes, és un grup molt nombrós, van tots molt agrupapts i passen…. A anys llum de mi! Mirem la part positiva, almenys no m’han cosit a òsties! A partir d’aquí almenys ja no em perdo, ja més tranquil·la, comença a fer-se de dia i ja tinc als triatletes que em van passant per poder-los seguir. M’enduc algun cop, però aquest any, després de la guerra a l’aigua de Niça, això és glòria. Acabem la primera volta i encarem la segona, sense més incidents, ja de dia, i veient les boies i tot. Surto de l’aigua força bé, sense problemes a l’esquena.

Miquel: Em preparo les coses al box mirant de tapar-ho tot amb bosses de plàstic per poder sortir sec. A les 5:50 surten les noies i a les 6:00 la sortida masculina. Tot i l'hora l'ambient al plan d'eau és impressionant, hi ha molta cridòria animada per un speaker.
Em situo bastant enrere per nadar tranquil, com és tradició la primera mitja volta de les dues que s'han de fer és de nit. És força impressionant veure com es va fent de dia mentre estàs nadant. L'aigua la faig en la meva línia amb 1h14m sense rebre pràcticament cap cop i anant sempre molt còmode. Al sortir sembla que el dia s'arregla , els núvols s'han trencat i fins i tot surt una mica el sol. Transició lenta, em vesteixo totalment de ciclista i surto amb l'impermeable posat.

Txell: A boxes m’equivoco de fila i em costa trobar la bici, ja no hi ha pràcticament bicis de noies. Ens saludem amb la Marta Mota, que s’està canviant, i em comenta que ella també s’ha equivocat en arribar a boxes. M’ho prenc amb calma, de moment no plou, però fa fresqueta. Quan m’estic acabant de canviar veig en Miquel que arriba a boxes i em saluda. Dubto què posar-me, ja que veig molta gent amb manguitos, però jo no els porto, així que a sobre del mallot decideixo posar-me el meu xubasquero vermell. Sort que l’he agafat M’acompanyarà durant tot el sector ciclista.
Des d’abans de la sortida que he d’anar al lavabo, fair una visita als lavabos portatils que hi ha a boxes i en acabat surto amb la bici. A la sortida en bici, igual que a la de l’aigua, hi ha molta gent animant, jo diria que bastanta més que l’any passat. Igual que de participants, vaig acompanyada de molts ciclistes al meu voltant. S’agraeix tanta animació i fa que els kms passin més ràpid.
De seguida encarem la pujada als Puys. Com sempre, molts dels triatletes que no m’han avançat a la natació ho fan ara. Estan forts aquests francesos en bici.
Al cap de poc m’atrapa en Miquel, que em saluda i es queda pel meu voltant una bona estona. A les pujades ens separem doncs ell tira força més que jo, però a les baixades intento apretar per atrapar-lo i així poder anar més estona al seu voltant. Estic força contenta, l’esquena no m’està molestant i les cames, tret de molèsties a l’abductor esquerre, s’estan comportant. A més, anar amb el Miquel a prop meu, per aquestes carreteres dels Alps, em dona tranquil·litat. Ja més que un ironman sembla una marxa cicloturista, on sempre anem junts els dos. Acabem els Puys i passem pel poble al costat d’Embrun on sempre hi ha molta animació, i aquest any més que mai, a part dels nombrosos triatletes que aquest any m’acompanyen. Aquí sí que realment es nota que aquest any som un munt.

Miquel: La primera part ciclista és una volta d'uns 40km per una zona al voltant d'Embrun coneguda com els Puys on ja comencem a estovar les cames pels desnivells que hi ha. Al km4 agafo la Txell, la veig una mica "atrancada" i decideixo quedar-me amb ella aquests kms degut a la mala setmana que havia passat. La carretera està una mica humida però es va assecant amb el pas del temps, l'ambient és fresquet i el cel es va aclarint, tot pinta bé. Sobre el km40 es torna a passar per Embrun i hi trobem un ambient excepcional.

Txell: Deixem ja la zona d’Embrun i ens dirigim cap el temut Izoard, on perdo el Miquel de vista quan fa una parada tècnica. De moment vaig força contenta, fins i tot començo a avançar gent a la zona d’aproximació a l’Izoard. Agafo el desviament cap a l’Izoard i la pujada s’endureix, ara ve la part més llarga de pujada de tot l’Embrunman, l’Izoard, que per contra, tot i ser la més llarga, no és pas la que se’m fa més dura, imagino que perquè aquí encara les cames responen i et queda força “combustible”. Aquí torna a avançar-me el Miquel i de seguida el perdo de vista. A la part més dura de la pujada torno a coincidir amb la Marta, que aquest any no està tant forta, ens saludem i continuo fins adalt de l’Izoard. Just abans de coronar veig en Juan Diego vestit de carrer. Al final, tot i que havia de participar, no ho ha fet. No volia mullar-se, em diu. Però no ens estem mullant, menys mal.
Parada a dalt de l’Izoard per recollir l’avituallament personal i comença la baixada. Al cap d’alguns revolts de la baixada em trobo amb en Miquel, que baixa amb molta precaució pel terra moll. Però en realitat es baixa bé, no plou i no fa massa vent, tot i que fa fred. Però per desgràcia la cosa canvia i de sobte comenta a caure un xàfec impresionant, amb pedregada inclosa. Em comencen a plorar els ulls per la que està caient, tot i que porto les ulleres. Aquí sí que afluixo de cop. Quina mala sort, i jo que pensava que ens salvariem… De cop, a sobre em trobo amb un vent lateral que fa trontollar tota la bici. Això ja és massa per mi, estic a punt de caure i amb prou feines puc frenar, així que vaig super a poc a poc fins que al final, fastiguejada i una mica “jinyada”, m’aturo un moment. En aquell moment m’atrapa en Miquel, i decidim continuar, quin remei, però a poc a poc. A part de no veure pràcticament res i anar patint pel vent, comencem a tremolar sense poder evitar-ho. Veiem triatletes parats aprofitant llocs on poder-ser refugiar de la pluja. A partir d’aquí noto que anem força sols, ja no es veuen gaire triatletes pel nostre voltant.

Miquel: La Txell i jo ens mantenim pràcticament junts fins que comença l'ascensió a l'Izoard, un dels grans colosos dels alps amb els seus 2361m d'altitud. Quan arribo a l'alçada de la casse deserte a 2200m trobo un dels moments més espectaculars de l'embrunman, la vegetació ha desaparegut i trobem pedra per tot arreu, em sento petit davant la grandiositat de la natura. Al cap de 2 kms corono el col, em trobo molt bé, recullo l'avituallament personal i començo el descens. Per sorpresa meva l'asfalt està mullat, això fa que extremi les precaucions, a partir d'aquí començo a agafar fred. Al cap de 4-5kms de descens em passa la Txell que va més llançada que jo. Al cap de poc noto que comença a espurnejar i el cel està cobert, l'espurneig es converteix en pluja i la pluja passa a calamarsa, comença a tronar. Estem sota una tempesta impressionant! estic tremolant de fred, tant que amb prou feines puc mantenir la direcció de la bicicleta recta. Baixant veig una parada d'autobus plena de triatletes aixoplugats, més endavant trobo la Txell aturada enmig de la carretera, em diu que amb prou feines veu res i està gelada. La situació és dantesca, no em podia creure el que estava passant. Segons em vaig assabentar més tard a dalt del'Izoard va arribar a nevar!.Els dos continuem endavant, només desitjo que s'acabi la baixada per no passar més fred. Per sort al arribar a Briançon la pluja minva, però l'asfalt està ben moll. Tinc les cames rígides i alhora fredes,pedalar en aquesta situació es fa realment difícil.

Txell: Amb més pena que glòria arribem a Briançon, on si no recordo malament, i per sort per nosaltres, ja no plou gaire i s’està millor, tot i que seguim tremolant. Continuem com podem, esperant alguna pujada per poder-nos escalfar, però aquesta no arribarà fins al temut Chambon. Tant dur que es fa l’Embrunman, i ara, que voliem pujades per escalfar-nos, aquestes es van fer pregar. Al Chambon, tot i la pluja, hi ha gent animant. Aquí el Miquel em torna a deixar enrera, i em passen uns quants triatletes més, la pujada se’m fa molt dura i ja tinc ganes d’arribar a dalt de tot. Un cop fet el Chambon, continuo ja sola, per les carreteres plenes de tobogans que ens conduiran fins a Embrun.
Encara amb fred al cos però plovent molt menys que a tornant de l’Izoard, arribo a Embrun.
A Embrun em creuo amb els triatletes que ja estan realitzant la cursa a peu. Veig a en Ricardo, del Prat, i ens saludem, se'l veu força bé. Quina enveja, ell ja està corrent i a mi encara em queda l’últim obstacle d’aquest periple ciclista. El Chalvet.
Si el Chambon se’m fa dur, el Chalvet encara més. Deuen ser uns 4 o 5 km de pujada, però a aquestes alçades se’m fan eterns. Ara pràcticament no hi ha ciclistes pel meu voltant, tot i que n’atrapo algun que encara va pitjor que jo. Fins i tot veig un noi negre que arrossega la bici a la pujada. Finalment baixo el Chalvet i de nou atrapo en Miquel, que pel que sembla també està patint força.

Miquel: De mica en mica anem avançant i la pluja remet, arribem al Chambon, una paret d'uns 4kms ja sobre el km 150 on per sorpresa meva torno a trobar força animació, allà em torno a separar de la Txell. Per fi arribo a Embrun km 180 ja només em queda pujar i baixar el Chalvet un petit port que se'm fa duríssim, vaig força tocat. Arribo a dalt i durant els 4 kms de baixada em torna a passar la Txell i arribem pràcticament junts a boxes. El temps final 8h51min de fred i patiment.

Txell: I per fi deixo la bici i puc sortir a córrer. Ara no plou, o potser plovisqueja, s’està prou bé. Començo a córrer i les cames no tiren gens, vaig força a poc a poc i em noto molt cansada, però no em preocupa massa, el pitjor ja ha passat. Cap al km 7 o 8, em començo a trobar millor, tot i que no per tirar cohets. Al poble d’Embrun i també al poble veí, Baratier, on et condueixen les dues voltes de les que consta la marató de l’Embrunman, hi ha molta gent animant, és espectacular, a determinats punts la gent et van animant a crits amb el teu nom, donan-t’he ales per no defallir. Vaig avançant a força corredors, alguns d’ells m’avancen a mi, i amb un que vaig fent la goma, ell em passa a les pujades i jo a les baixades, acabarem fent la cursa junts. Alain, es diu, i, en un pacte no escrit, decidim anar plegats després d’haver-nos perdut de vista durant una estona i retrovar-nos de nou. Jo no tenia la intenció de parar, però avui, cansada com vaig i fent pitjor temps que l’any passat, tampoc no tinc ganes de patir en excés, així que faig meva la táctica del meu company de fatigues i, tot i no caminar mai, ens parem als avituallaments a veure coca cola i menjar platans i taronges. Sembla que l’Alain m’hagi adoptat, i, durant una estona que jo flaquejo per problemes a l’estómac, em va esperant. Un cop em refaig continuem junts, ja més còmode per seguir el seu ritme, que em va força bé Em diu que continuem a aquest ritme fins als dos o tres últims kms, que es fa la volta al llac i s’encara ja l’arribada. Jo que li dic que no, però com que a la fi em trobo amb forces suficients apretem una mica. I finalment encarem l’arribada, fent un temps real de 14 hores i 45 minuts, que per al meu company de fatigues serà de 14 hores i 36 minuts, ja que els homes han sortit més tard que nosaltres. A l’arribada aquest any ens espera una medalla, novetat a l’Embrunman, i per a la meva sorpresa la cinta no són els colors de la bandera francesa, si no que són la senyera.

Miquel: Un cop a boxes molta gent del meu entorn veig que abandona. Alguns em pregunten si sortiré a córrer, evidentment! responc, aquest cop tinc clar a diferència de l'ironcat que surto ja que si no de que serveix haver-ho passat tant malament a l'Izoard. La Txell feia uns minuts que havia sortit. Començo tranquil per adaptar-me a la nova disciplina, per sorpresa meva puc córrer força bé, això m'anima. Els primers kms donen la volta al plan d'eau i l'ambient torna a ser extraordinari, centenars de persones buscant el teu nom a la llista per animar-te personalment. El temps fred i plujós que fins ara ens havia perjudicat ara es torna a favor. El pas pel poble de Baratier torna a ser un dels moments àlgids de la cursa amb un bon nombre de nois i noies que feien l'onada al pas de cada triatleta s'et posen els pèls de punta! A mida que passen els kms deixa de ploure i comencen a desaparèixer els núvols. Arribo a la mitja marató i segueixo corrent, en aquest moment tinc clar que acabaré. Aguanto fins al km 31 a partir d'aquí haig d'anar alternant estones a peu. Arribo ja de nit al cap de 4h44m de marató i amb un temps final de 15h07m. Al moment de creuar la línia de meta em sento molt content per haver pogut acabar l'edició més dura segons els organitzadors de l'ironman més dur del món.
Els dos volem agrair més que mai l'extraordinària tasca dels voluntaris que van haver d'estar al peu del canó aguantant les inclemències del temps durant tot el dia i a l'alma mater d'aquest triatló Gerald Iacono per haver estat al capdavant durant 25 anys.

EMBRUNMAN: TEMPESTA ALS ALPS

2008-08-17T10:12:00.006+02:00

Desde l'ibis de Montpellier aprofitem per donar senyals de vida. Tornem a ser finishers de l'ironman, aquest any més que mai, més dur del mon, l'Embrunman.
Destacar la impressionant tempesta amb pedregada i ventada inclosa que ens va sorprendre baixant el col de l'Izoard.

Des d'aqui felicitem en Marcel per la seva brillant tercera posicio malgrat els seus problemes estomacals. Fins el km 30 de la marato anava primer destacat.


3   Marcel Zamora  10h 17min 44s
608 Txell          14h 45min 41s
667 Miquel         15h 07min 45s

Properament crònica, ara toca descansar una setmaneta a Torroella.

LIX TRAVESSIA SITGES

2008-08-15T20:31:00.006+02:00

El diumenge 10 d'Agost, tres jovents juntament amb altres triatletes i prop de 300 nedadors més, vam anar a fer la travessia de natació de Sitges, 2.200 metres des de l’hotel on es posen els boxes de la triatló fins a l’Església.

No hi havien grans onades però la mar estava una mica arrissada i va fer que la travessia es fes llarga i dura. A més, van anunciar que ens podíem trobar amb alguna que altre medusa, així que em vaig “embadurnar” amb la meva crema “anti meduses” i vaig nedar amb el mono del club.

Per acabar de passar el dia, vam fer una mica de platjeta i ens vam quedar a dinar per Sitges.

Temps d’alguns tris:

Albert Parreño, C N Reus Ploms 28:56 (va quedar cinquè)
Amand Redondo, CN Manresa 33:20
Mar Celma, CN Barcelona 37:04,00
Victor Peña, Triatló Jovent 79 38:02
Jordi Moyano, Triatló Jovent 79 40:20
Barbara Vassilatos, Sant Joan de les Abadesses 41:30
Berta Raposo, Sant Joan de les Abadesses 43:21
Xavi Martin, Triatló Cariñena BCN 47:00
Oscar Layos, Triatló Jovent 79 51:00
Dani Juan, Triatló Cariñena - BCN 59:47

Amb una mica de retard però aquí van algunes de les cròniques que faltaven.

2008-08-15T20:22:00.001+02:00

XI TRIATLÓ ESPRINT BARCELONA

2008-08-15T19:47:00.006+02:00

Un cop més, espectacular participació i rècord d’inscrits en una prova de triatló a nivell estatal. Llàstima que tanta participació sempre complica l’organització i tot i que crec que va ser força bona, queda pendent arreglar l’entrada a meta, que va ser un “cacao” per culpa del repartiment de les bosses obsequis, ja que aquests any estava tot just passada l'arribada i va fer que es formés un bon tap que casi no deixava a la gent entrar a meta.

Com a noticia IMPORTANT, destacar el pòdium de l’ESTRELITA al supersprint, amb una tercera posició molt currada. Va haver de patir a la bici per agafar al grup davanter i gràcies a una molt bona T2, es va posar a corre en la primera posició, per acabar finalment tercer en una cursa a peu “a cara de perro”.

Classificació Superesprint:

1 DAVID MARTINEZ, C.N.CATALUNYA 0:06:22 0:18:11 0:10:18 5 0:34:51
2 MARC MARC, C.N.CATALUNYA 0:06:00 0:18:35 0:10:25 0:35:00
3 VICTOR PEÑA, TRIATLO-JOVENT 79- 0:06:23 0:18:08 0:10:49 0:35:20
…
246…

Classificació Esprint:

1 CESC GODOY, C.N.BARCELONA 0:10:37 0:29:31 0:15:56 0:56:04
2 ALBERT PARREÑO, C.N.REUS PLOMS 0:10:44 0:29:25 0:17:05 0:57:14
3 XAVIER LLOBET, C.T.MANRESA 0:10:45 0:29:27 0:17:11 0:57:23
…
84 JORDI MOYANO, TRIATLO-JOVENT 79-0:14:48 0:32:46 0:21:26 1:09:00
285 PERE BENACH, TRIATLO-JOVENT 79-0:17:38 0:36:14 0:23:08 1:17:00
305 CARLES PALOBART, TRIATLO-JOVENT 79-0:16:36 0:36:31 0:24:30 1:17:37
649 J. ORIOL CASADEMUNT, TRIATLO-JOVENT 79- 0:19:07 0:44:11 0:27:13 1:30:31
…
795…

III TRIATLÓ B DE BANYOLES

2008-08-15T19:36:00.002+02:00

Aquí si que es va poder veure una pila de Jovents donant color a la cursa, en vam ser 9 i tots vam acabar. Feia molt de temps que no ens ajuntàvem tants en una mateixa cursa. Com es nota que el Jovent s’ha convertit en un club de llarga distancia, a les curses curtes mai som tanta gent... Tot i que aquestes distàncies mitges, ens van millor als que venim d’esprints i olímpics que no pas als que porten entreno d’Ironman.

Banyoles és un dels meus triatlons favorits perquè per els que no som nedadors, és molt fàcil nedar en aquest llac, a més, el circuit de bici és complet ja que combina trossos trencacames amb pujades i plans i la carrera a peu és molt plana.

La calor va fer que la prova acabes sent molt dura, sobretot a la cursa a peu. Es van agrair molt els dos avituallament per volta que hi havia al sector ciclista, però potser es van quedar una mica curts amb els dos per volta de la cursa a peu, tot i que si el dia no hagués estat tant extremadament calorós, segurament ja haurien sigut suficients.

Després de la cursa i un petit bany al llac, tota la família Jovent ens vam quedar a fer un “picnic” al costat del llac.

Lamentar profundament la trista noticia de la mort del company del triatló Granollers, Toni Garcia, per una aturada cardiorespiratòria.

Classificacions:

1 MARC TRIAS, CLUB TRIATLÓ MANRESA 0:31:08 2:08:28 1:11:06 3:50:42
2 CARLOS SANTASUSANA, C.N.MANRESA 0:36:43 2:01:39 1:14:21 3:52:43
3 HECTOR COLOM, C.E.PICORNELL 0:33:10 2:00:43 1:19:02 3:52:55
…
49 VICTOR PEÑA, TRIATLO-JOVENT 79- 0:38:09 2:17:11 1:27:39 4:22:59
86 JORID MOYANO, TRIATLO-JOVENT 79- 0:41:50 2:16:01 1:35:35 4:33:26
154 ARSENIO SAEZ, TRIATLO-JOVENT 79- 0:45:22 2:16:22 1:55:46 4:57:30
164 PERE BENACH, TRIATLO-JOVENT 79- 0:47:20 2:26:52 1:47:43 5:01:55
180 JOAN CARLES MUÑOZ, TRIATLO-JOVENT 79- 0:50:51 2:32:06 1:43:24 5:06:21
196 CARLES CAPDEVILA, TRIATLO-JOVENT 79- 0:43:07 2:30:03 1:59:53 5:13:03
221 OSCAR LAYOS, TRIATLO-JOVENT 79- 0:53:04 2:30:38 2:05:44 5:29:26
228 CARLES PALOBART, TRIATLO-JOVENT 79- 0:51:21 2:40:52 2:01:09 5:33:22
251 JOAN CORTES, TRIATLO-JOVENT 79- 0:00:00 0:00:00 0:00:00 6:21:12

X TRIATLÓ ESPRINT CIUTAT DE MANRESA.

2008-08-13T23:53:00.008+02:00

Minsa participació Jovent en el Triatló de Manresa, només l’Oriol i jo hi vam participar.

Com a cosa anecdòtica, aquest any s’ha pogut nedar amb neoprè. Crec que porto ja sis anys fent-la i mai s’havia nedat amb neoprè.

La classificació és la següent:

1 ANDRES DEL CASTILLO, C.N.REUS PLOMS0: 0:09:22 0:31:44 13:59 0:55:05
2 ALBERT PARREÑO, C.N.REUS PLOMS 0:08:58 0:32:05 0:14:29 0:55:32
3 XAVIER TORRADES, C.N.REUS PLOMS 0:08:56 0:32:08 0:14:440:55:48
…
80 JORDI MOYANO, TRIATLO-JOVENT 79- 0:12:54 0:35:10 0:17:56 1:06:00
251 ORIOL CASADEMUNT TRIATLO-JOVENT 79- 0:18:20 0:45:06 0:20:13 1:23:39
…
277...

A les portes de l'Embrunman

2008-08-08T23:46:00.010+02:00

Demà ben matí marxem el Miquel i jo cap a Embrun, on divendres dia 15 d'agost participarem a l'Embrunman per tercer any.

Per anar fent boca us deixem unes reflexions del bloc del nostre company de fatigues embrunianes serfinisher.

... Pero existe un reducido extraño grupo, los "embrunes o embrunios" que inusualmente, jamas aleccionan, animan o incitan a nadie a convertirse en uno de ellos. No desean a nadie, pasar por lo que ellos pasaron. No desean crecer en número. Su fuerza no está en el grupo. No te guiaran abiertamente hacía la transformación. Tendrás que valerte de tu propia determinación, que deberá ser firme e inquebrantable. Luego, si Embrun y sus míticos rincones te acogen en su seno, una vez transformado, seras uno de ellos.

En Embrun no hay premios que conmemoran tus esfuerzos, no hay pasaportes para lejanas islas cálidas, no hay lucha contra el tiempo. Todo sigue imperturbable desde hace años. Estas tu y la montaña. En Embrun no hay certeza. Solo hay certeza cuando todo acaba y por fin te ha transformado. Pero Embrun, te otorga "La Mirada". La Mirada del Embrunio. La mirada del que ha sido desentrañado por completo, vaciado, desmembrado por el esfuerzo, cegado por la inmensidad del entorno y llevado al límite de sus fuerzas y de su determinación. La mirada del que renace de sus restos, nuevo, diferente y pleno. La Mirada es signo de identidad de los embrunes. Si la ves, la reconoces y no la olvidas. La deseas y la buscarás. Suerte novicio.

"Muchos desearan serlo, muchos oirán la llamada, muchos buscarán La Mirada entre los valles de Embrun. Pero solo algunos serán Embrunes, los elegidos por la montaña".

Y decidí ser uno de ellos. Así fue como ocurrió.

retriflexiones.blogspot.com

XV Duatló Internacional Fos-Val d'Aran

2008-08-05T16:30:00.018+02:00

El passat 20 de Juliol vam participar novament a la duatló de Fos-val d'aran sobre unes distàncies de 12.5 kms a peu 85kms bici i 10kms a peu per acabar. Fos és un petit poble francès situat al cor dels pirineus on des de fa 15 anys es cel·lebra una duatló de llarga distància realment dura, només cal fixar-se amb els perfils. Aquest any, com a premi als organitzadors va ser campionat de França de duatló de llarga distància.

Allí vam coincidir amb els "cariñenas" Blanca, Jordi, Albert i el Búfalo i amb un ex-jovent també enganxat a aquesta prova en Joan Carles Beltran.

Durant la matinada em va despertar una forta tempesta acompanyada de llamps i trons però al matí al aixecar-me el cel es veia clar i l'asfalt estava gairebé sec.

La cursa es va donar puntualment a les 9:30. Per començar 12.5 kms de cursa a peu molt durs. Ja només sortir del poble ens endinsem per un camí de sorra cap a la muntanya i comencem a pujar, ho fem gairebé durant 4kms, després el descens força tècnic es fa pel mateix camí. No sé que és el que em va deixar pijor les cames si la pujada o la baixada. La resta del circuit un trencacames total. El meu parcial va ser d'1h00min56seg.

Arribo a boxes només uns segons davant d'en Jordi però fa la transició més ràpid i surt disparat en bici, jo prefereixo sortir una mica més tranquil. Dels 85kms que té el circuit els 1ers 5 kms són els únics plans i ens duen a peus de col de Menté, port de 1a categoria, no molt conegut però que s'ha pujat moltes vegades al tour de França. Ja de principi les rampes són realment dures entorn el 7%, els quadriceps ja estovats per la cursa a peu sembla que em vagin a esclatar. Però de mica en mica arribo a dalt on fa fred i hi ha boira. El descens és molt tècnic i com sempre el faig fatal. El circuit fins al punt de gir és un continu trencacames amb un port de 3a inclòs, em creuo amb la Txell i més tard amb la Blanca i el búfalo. Un cop dono la volta les meves sensacions milloren i em trobo més bé, m'ho confirma el fet de que començo a avançar gent. La 2a ascensió a mente la faig molt millor i a dalt em trobo a en Jordi que va una mica tocat. La baixada torno a fer-la amb prcaució i en Jordi em torna a avançar. Arribo a boxes al cap de 3h54min de bici i trobo a en Joan Carles que ja estava recollint els trastets!

La 2a cursa a peu sobre 10km és molt més planera que la 1a però tot i això és també trencacames, surto a correr i em noto força bé per tant decideixo agafar un ritme ràpid. Al km2 aconsegueixo avançar en Jordi i finalment arribo amb un temps total de 5h39min12seg, havent fet 43min51seg en el darrer segment.

La Txell va fer un temps final de 6h25min58seg, amb uns parcials de 1h08min03seg a la cp1, 3h55min09seg en bici i 47min40seg en la cp2. Com sempre bones sensacions en la cursa a peu final tot i que 10kms se li fan realment curts i insuficients per atrapar-me, ella en necessita com a mínim 42kms per poder fer veritables estralls.

Tant per l'escenari on es disputa, per la bellesa dels paisatges, pel bon ambient que es respira i per una excel·lent organització aquesta segueix essent una de les proves en que més m'agrada participar i que recomano a tothom.

IRONMAN 70.3 ANVERS ( 03/08/2008 )

2008-08-04T13:07:00.008+02:00

Una important representació de Jovents van participar ahir al triatló 70.3 d'Anvers a Bèlgica. El guanyador va ser el belga Marino Vanhoenacker, el recent guanyador de l'Ironman d'Àustria, amb un temps de 3h45min32seg marcat de prop pels nostres:


Victor   30:07   2:31:52   1:38:43   4:45:32:
Moyano   31:20   2:36:14   1:41:53   4:54:55:
Arsenio  34:20   2:30:47   1:59:28   5:09:46:
Pere     39:09   2:45:54   1:54:38   5:22:24:
Koko     39:23   2:40:19   1:56:52   5:25:43:
Joan     35:27   2:45:48   1:56:53   5:25:44:
Francesc 36:51   3:14:50   2:00:09   6:00:25:

Felicitats a tots i bones vacances!

IRONMAN ZÜRICH... aigua per tothom

2008-07-18T01:27:00.027+02:00

Diumenge 13 de juliol el JOVENT 79 va estar present a l'IRONMAN de Zürich. L'expedició va estar formada per en Pere, en Joan, en Francesc, en Koko, en Carles, en Jordi Coronado i un servidor (Arsenio) com a participans. I com a "claca": la Sílvia, la Marta, en Jordi Moyano i en Christian.

La majoria vam decidir anar en cotxes i portar les bicis ja que últimament facturar les bicis a l'avió ha esdevingut un "esport d'alt risc". Vam sortir divendres cap a les 5 de la matinada i vam arribar a Zürich cap a les 18:30. No es va fer massa pesat el viatge perqué vam fer torns de conductors i prou aturades per anar ben descansats. Zürich ens va rebre amb una pluja forta i fins i tot perillosa per la conducció. Per sort només va ser una estona curta i vam poder trobar l'hotel després de fer unes voltes per aquelles muntanyes del voltant. Per cert, la pluja (fina o "gruixuda" ja no ens va abandonar fins al diumenge a mig matí.

L'hotel (un Ibis... no te més) está situat a uns 4kms del "meollo" però no és difícil arribar-hi i el tránsit no és massa caòtic en aquella zona. Ens vam poder moure prou be per anar a recollir dorsals, etc...
Aquesta vegada vaig fer els últims retocs a la meva màquina amb tota la roba posada.
Dissabte al matí (amb pluja) vam baixar a la zona de boxes a recollir dorsals, fer algunes compres de samarretes conmemoratives (la qüestió és moure els quartos) i fer una petita passejada pels voltants...

També ens va donar temps a mirar els diferents triatlons que es feien aquell mateix dissabte amb contínues sortides (distància olímpica, sprint, homes, dones, i fins i tot l'IRONKIDs)

Després de dinar vam anar a lliurar les bicis que (com sol ser avitual) "dormen" a boxes el dia abans de la prova (seria molt difícil fer entrar unes 2300 bicicletes i triatletes el mateix dia de la prova). A Zürich és el primer lloc on he vist que et donen una funda de plàstic per cobrir la bicicleta. Els boxes son d'herba i curiosament no tenen ni un toll d'aigua, tot i que no ha deixat de ploure en 24h. Tota la zona del "meollo" (boxes, fireta, punts d'informació...) està molt ben organitzada i fins i tot parlen en castellà en alguna botigueta.

Tornem cap a l'hotel infringint vàries normes de trànsit (entre elles la del límit d'ocupants en un sol vehicle, com podeu comprovar a la foto)

En arribar a l'hotel ens adonem que els guiris ja estan acabant de sopar i no son ni les 19h.

Nosaltres vam sopar a una hora una mica menys centreeuropea...

Encara hi va haver temps de fer una porra amb els possibles resultats de cadascú. Tot s'ha de dir, la Marta és la que més a prop es va quedar dels temps finals.

4h am, "diana". No he dormit gaire (tot just unes 3 horetes) però no m'amoina perquè els dies anteriors havia pres "carrerilla"amb això de dormir.

Batut d'hidrats + proteïnes (quatre pets pel passadís, no us espanteu que és molt habitual... els nervis, ja sabeu) i a baix a esmorzar una mica més. En Francesc i jo ens vam trobar al menjador... conversa distesa amb els nervis lògics del dia "D". Vam fer els comentaris obligatoris sobre els incomprensibles costums gastronòmics i indumentaris dels habitants no-ibèrics.

La resta de mandrosos del JOVENT van baixar una mica més tard...

A mi encara em va donar temps de fer una dormideta abans de sortir. Vaig descobrir aquesta fòrmula (esmorzar + dormideta + sortir cap a boxes) a Lanzarote i em va anar molt bé.
A boxes vam fer els últims retocs: vaselines vàries, inflar rodes a la presió adient... avui una mica més fluixetes (8.5 kilos) per l'aiguat que està caient. Un cop tenim tot a puesto, petons i abraçades d'última hora als nostres supporters i cap a la sortida de la natació. Una petita i agradable passejada ens separa del punt de sortida. Qualsevol hauria de pensar que en aquest moment ja no es fan bromes i nungú riu... doncs és tot el contrari. Tothom va dient rucades... cada cop més grosses...

A la sorra que fa de platja del llac trobem un gallec d'uns 50 i pocs anys que porta 38 anys visquent a un poble prop de Zürich on curiosament es fa un altre triatló 70.3 molt important. Ens fa el comentari de que enguany farà aquest IRONMAN i que a l'agost farà l'EMBRUNMAN (el més dur del mon... us ho ben asseguro).
Be, sona una sirena i tothom entrem a l'aigua corrents pensant que era el toc de sortida però no... era una mena de sortida neutralitzada fins a uns kaiacs. La sortida dels professionals s'havia donat 5 minuts abans.

Com gairebé sempre vaig trobar lloc per nedar molt tranquil. Normalment el tros que hi ha des de la sortida fins a la primera boia és el més conflictiu però en aquest cas especialment la gent anava molt dispersa, com desorientada.

En arribar a la primera boia vaig trobar el que no havia trobat mai en un triatló... uns 40 triatletes completament parats al mig d'on s'ha de fer el gir cap a la segona boia, segurament no tenien ni idea d'on estava la segona boia. Vaig haver de fer "un rodeo" de la òstia per evitar aquella colla de passarells. De seguida vaig divisar amb els meus ulls "de águila perdicera" la segona boia... no és tan difícil: nedes uns metres cap on neda tothom i més tard aixeques la mirada i ja la trobaràs.

La resta de la natació sense novetat, he tornat a comprovar que com menys natació entreno millor nedo. Acabo de posar un pack a la venda amb les meves ulleres d'entrenar, el pull-buoy, les pales, el gorro, etc. Ara be, haig de dir que sense neopré la cosa canviaria. Als que no som nedadors el neopré ens facilita molt les coses... i aquest nou neopré que tinc (gràcies Tony) és el millor del mon pel nedador més mandrós del mon... no ens enganyèssim pas.

Quan acabes la primera volta has de sortir a terra ferma travessant una illeta que hi ha al costat de boxes i llençant-te a l'aigua per començar la segona volta.

Acabo els 3800m en 1h 13min (sobre el temps previst)... Aquest que somriu a la foto sóc jo mateix. Be, no sé si és un somriure o és que s'em va enganxar el llavi superior a la geniva i no hi va haver manera de desenganxar-lo en tot el triatló...
Vaig fer la transició (continua plovent) força ràpida perqué vaig decidir fer tot el triatló amb la mateixa roba. Així que només vaig haver de treure'm el neopré, posar-me el casc i el calçat (sense mitjons) i "arreando" amb la bici cap als 180km... (dues voltes de 90km). Dels 90km de cada volta, 30km son absolutament plans, a continuació venen 40km de puja-baixa però amb plat excepte un portet de menys de 3km, al km80 s'arriba de nou a la zona plana que voreja el llac i per acabar la volta es fa el "heartbreak hill"que consisteix en uns repetxons on s'ha de posar tot el que portis i la enorme quantitat de public et fa passar gairebé en fila, d'un en un... la veritat és que aquell tros sembla el tour.

Com que m'imaginava que plouria tot el dia m'havia aplicat una bona capa de vaselina als braços i cames, d'aquesta manera la pel.lícula que es forma fa que l'aigua i el fred no arribin al cos amb tanta intensitat. Això ho he provat a molts duatlons de primavera i dona molt bon resultat (ho recomano als que no ho han provat). És molt interessant perqué així evites haver de portar manguitos, perneres, chubasqueros, etc... que sempre acaben fent nosa.

Després d'aquest petit "briconsejo" continuo explicant les meves sensacions a sobre la "cabra".

Em vaig trobar molt fort des del començament. Els primers 30km vorejant el llac de Zürich son d'acople total, qui no estigui acostumat a la postura (o no l'hagi entrenat prou) patirà força. Agafo una velocitat de crucero de 38-42km/h. Quan arribes al km30 fas una rotonda i entres en un terreny de puja-baixa però que es pot fer gairebé sense treure plat. Els avituallaments estan molt ben assortits i amb un personal molt experimentat tot i la joventut d'alguns voluntaris. Vaig agafant dos bidons d'aigua a cada avituallament i en alguns agafo a més a més banana i dos powergel.

Acabo la primera volta en 2h 49min a una mitjana de 32km/h... no està malament. Quan començo la segona volta veig que venen de cara en Pere, en Joan, en Carles, i una mica més enllà veig a en Francesc i en Koko que fa la bici "juntos pero no revueltos".

A la segona volta va deixar de ploure i no vaig baixar massa el pistó. A les baixades, com que ja les conec, em "regalo" i arribo a una velocitat màxima de 70km/h sobre mullat. Acabo la segona volta en menys de tres hores totalitzant 5h 45min en els 180km. Estic molt content per haver rebaixat el meu millor parcial fins ara en aquesta distància.

Aquest és en Joan
Aquests son el "germans" Francesc i Koko

Aquests son els supporters: Silvia, Marta, Moyano i Christian, a la carpa esperant el nostre pas per la segona volta i que passés la pluja
En Pere
En Carles Capdevila
En Francesc... on és en "Zape"?.

Aqui tenim a en Koko

Pluja i carraques

Entro a boxes amb la bici i faig una transició ràpida. Em foto un parell d'aspirines pel futurible mal de tendó. Fins aquest moment el tiet Aquiles m'havia respectat però mai se sap...

Així que surto amb alguns gels a les butxaques i agafo ritme per intentar baixar de 5h en aquest parcial (per mi ja seria un "logro"). El que volia era no caminar gens. Les voltes anaven caient. Eren 4 voltes de 10.5km. El recorregut era una mica envolicat però molt distret tant pels que corriem com pels que miraven la cursa i seguien els seus familiars i amics...

Quan acabo la primera volta veig a en Joan dins de boxes vestit de carrer... merda!!!! ha hagut d'abandonar, l'accident de moto de fa unes setmanes és un imprevist contra el que no es pot lluitar... a més tot se li va complicar amb la humitat i el fred. Se li podria haver reproduit la pleuritis que va patir l'any passat arran de la marxa ciclista de Cervera. Una verdadera pena la mala sort que persegueix al presi...

Els avituallaments, molt propers uns d'altres, estàn igualment molt ben assortits. A les dues primeres voltes no camino ni als avituallaments, vaig fent glops d'aigua i fotent-me un parell de geles per volta.

Hi havia moltíssima animació en tot el recorregut... això fa que no et vinguin ganes de caminar. Continuo amb el meu trote cochinero però efectiu al 100%. Cada cop que passo pel lloc on està situada la nostra "claca" rebo crits d'ànim de les nostres nenes(La Sílvia i la Marta) i consells molt encertats dels companys (Moyano i Christian)... no caminis... amb aquest ritmillo ja ho tens...

Efectivament... anava mirant l'hora i cada cop veia més clar que arribaria a meta de dia i no amb la foscor acostumada en les últimes proves d'aquesta mena. Estic corrent de més a menys però sense molta diferència entre voltes (55' + 1h 04 + 1h 11 + 1h 13). Total 4h 24min... estic segur que es pot millorar però per mi era molt més del que esperava.

La última volta la faig amb "la gallina de piel"... disfrutant a tope de l'ambient. No em podia creure que rebaixaria en gairebé una hora la meva millor marca en aquesta distància.

Quan arribo a l'ultim passadís per entrar a meta trobo a la Marta que m'està esperant per entrar junts "carraca en mano". Va ser un moment molt emocionant...

Aquest és un fulano que va fer tot el triatló vestit de Ànec Donald

La nota trista del dia va ser l'abandonament del presi (ja explicat) i d'en Coro per altres problemes... diguem-ne acumulats... Molts ànims per tots dos i intentem quedar-nos amb lo positiu de l'experiència... Hi ha part positiva encara que no us ho sembli. Jo la vaig trobar l'any passat i he pogut refer-me d'aquelles decepcions

CONCLUSIONS:

1.- He constatat que el clima centreeuropeu és ideal per fer llarga distància. La pluja fina i la fresca em va molt millor que no pas la calor i la humitat ofegadora de Niça per exemple o de l'IRONCAT al juliol (1ª edició). Els paios corpulents com un servidor patim menys el fred. Així que els "tirilles" ja podeu anar menjant bones viandes per no patir com a gossos

2.- És impossible afrontar certes adversitats com les que han fet abandonar als nostres companys Coro i Joan. La meva avia deia que: "qui fa el que pot, no està obligat a més"... no serem nosaltres, pobres passarells, els qui contradiguin els savis pensaments de les nostres iaies.

3.- Aquesta ha estat la prova millor organitzada que he corregut fins ara... Potser no més te un parell d'inconvenients: que s'ha de deixar tot el material a boxes al costat de la bici i que la carpa per canviar-se (recordem que està prohibit quedar-se en pilotes a boxes, no fos cas que les nostres tites o parrussos sortissin després pel "youtube") no tenia sostre, eren uns simples "biombos" així que com que plovia la gent es mullava... maco també !!

4.- Els ànims del que t'estimen son fonamentals. Parlo dels ànims que rebs quan les coses et surten malament i dels que rebs quan estàs en plena cursa. Quan una prova és tan llarga et dona temps de pensar en moltes coses... en els moments més durs em van venir al cap totes les mostres de carinyo que em van arribar del amics de La Salle i "adlàteres" (ei Jaumeeeeee....), dels pares, de la família del Bages i de Castelldefels, la família del Vallés, de Gran Canaria i el Maresme, dels meus cuidadors Puri, Luís (gracias por vuestros "tocamientos") i Tonyfitness (fonamentals els "mejunges" d'hidrats i proteïnes...etc), de tots els companys del JOVENT i "adlàteres", dels seguidors de la feina, i sobretot... de la meva companya, fotògrafa, conductora, cuidadora, i un llarguíssim etc... la Marta, sense la qual aquestes bojeries no serien pas possibles.

Gràcies a tots

Un record especial per en Toni Garcia, triatleta del C.T. Granollers, que va morir fa unes setmanes en acabar el triatló "b" de Banyoles per una fallada al seu cor... Molts anims a la seva família i amics

IRONMAN ZURICH

2008-07-13T23:26:00.008+02:00

Resultats dels nostres a Zurich:


Saez, Arsenio      39/M35  01:13:20  05:46:40  04:24:24  11:35:57
Benach, Pedro      54/M50  01:19:06  06:27:53  04:39:34  12:38:10
Capdevila,carles   36/M35  01:15:00  06:39:40  04:45:59  12:49:36
Francesc, Pérez    43/M40  01:21:46  07:01:23  04:08:08  12:57:12
Muñoz, Juan carlos 39/M35  01:21:46  07:01:25  05:07:39  13:56:43

Sembla que el presi i en Jordi Coronado han tingut algun problema i no han acabat.
Destacar el "marcon" de l'Arsenio que ha deixat enrera definitivament els seus problemes amb la llarga distància i passa a encapçalar el ranking Jovent de la temporada.
Felicitats a tots els Finishers i ànims als que no ho han pogut ser. Esperem les vostres cròniques...

CURSA D'ESTIU DE PREMIÀ DE MAR (06/07/2008)

2008-07-09T23:37:00.005+02:00

Aquest diumenge passat vam participar a la cursa d'estiu de Premià de Mar que es va disputar sobre un circuit de 10km i amb una intensa calor. A les 8:15 baixem al carrer i ens trobem una quadrilla Jovent rodant per la NII, com matinen aquests nois!

La cursa tampoc té massa història el circuit sortia del pavelló d'esports de Premià per baixar posteriorment al passeig marítim per on transcorria majoritàriament la cursa i acabar en pujada per tornar al pavelló. El meu temps 41m50s i la Txell 47m36s.

La notícia tràgica ha estat la mort avui a l'hospital de Mataró d'un participant que va patir un cop de calor durant la cursa. Des d'aquí donem el condol a la seva família i amics.

També destacar que aquest proper diumenge es cel·lebra l'IRONMAN DE ZURICH amb una important participació JOVENT. Molta sort a tots!!

I per anar fent boca...

FINS SEMPRE

2008-07-03T12:57:00.002+02:00

Ahir va morir el company triatleta de Club Triatló Granollers Toni Garcia, al no poder superar l'aturada cardiorespiratòria que va patir el diumenge passat un cop finalitzada la triatló de Banyoles.
Tots els components del Triatló Jovent 79 donem des d'aquí tot el nostre suport a la seva família i companys d'equip en aquests moments tant durs.

FINISHER i prou

2008-06-27T11:14:00.009+02:00

Doncs si, ser FINISHER és l'única cosa que puc destacar del meu pas per l'IM de Niça, això si escrit en majúscules xq no sempre ni tothom ho pot aconseguir. Per la resta un Ironman per oblidar, decebut d'una ciutat que al cap de 5 min d'estar-hi va perdre tot el glamour que pensava que tenia, decebut per l'escassa animació de la que sempre ostenten els IM de la marca i sobretot decebut per les sensacions i la marca realitzada. Tampoc és que esperés fer el récord de la meva vida ja que sóc conscient de la meva forma actual sobretot en bici on no acabo de trobar-me bé, però d'aquí a arrossegar-me com ho vaig fer durant tot el recorregut hi ha un marge força gran.

La cursa va començar de forma espectacular ja que un espectacle és veure com 2500 triatletes entren a l'aigua alhora. La natació per mi força neta malgrat alguns moments de caos coincidint amb el pas per les boies. Temps final 1h14min que era l'esperat. Després d'una llarga transcisió agafo la bici per afrontar els 180km. Me la prenc força tranquil, durant els primers kms m'adelanten desenes de triatletes, no li dono importància ja que normalment em passa a tots els IM. Tot i el meu discret nivell de natació surto prou endavant. Però al cap de 50km em continuen avançant bicis per tot arreu i noto que les cames es queixen una mica. Al km 70 al final de l'ascensió més llarga la Txell m'atrapa cosa que em comfirma que no vaig gaire bé. Durant el descens perdo a la Txell de vista, ens tornem a ajuntar més endavant coincidint amb una altra petita ascensió després de la qual la deixo de veure definitivament. Penso que almenys si té algun problema mecànic la podré ajudar. La calor que ens ha acompanyat desde ben aviat es torna bastant insoportable, per sort, els 50 darrers kms són tots de baixada i a més ens estalviem 9km, que tampoc reclamaré.

Arribo a boxes després de 6h 53min conscient de que vaig una mica tocat, són gairebé les 3 de la tarda i la soleiada que cau al passeig marítim és espectacular. Coincidint amb els meus primers kms a peu veig a en Marcel Zamora que ja arriba, impressionant! Agafo un ritme molt tranquil a l'espera del moment en que ja no podré correr més. Això va passar aproximadament a la mitja marató. A partir d'aquí alterno caminar i correr fins que arribo a meta. Temps final 13h24min, parcial de marató 4h58min totes dues marques molt discretes. Però que hi farem, és el que hi ha, com a mínim no he vist perillar ser Finisher en cap moment.

El millor del cap de setmana els bons moments passats sobretot amb els nostres companys d'entrenament Jordi i Blanca als quals felicito per la seva excel·lent actuació en el seu 1er IM. Pitjor sort van tenir els cariñena Daniel i Ruben que no van poder acabar. També agrair els ànims d'en Marc i la seva companya i a la Judith que va estar per nosaltres en tot moment.

Malgrat que estigui una mica decebut després d'uns dies de descans obligat ja tinc ganes de tornar a entrenar per intentar millorar i afrontar la darrera cita de la temporada: l'Embrunman. Això s'anomena masoquisme, és el que té la LD, un cop la proves és difícil deixar-la.

Miquel

NISSA LA BELLA

2008-06-24T20:16:00.007+02:00

Divendres al matí marxàvem amb els trastos cap a Niça. A mig camí ens reunim amb en Jordi, la Blanca i la Judith. Un cop a Niça recollim dorsals, pasta party i a dormir, que demà també ens espera un dia dur. A Niça ens trobem a la resta de companys que també estaran diumenge a l’ironman, en Dani, en Marc i el “debutante” Ruben.

L’endemà dissabte també amunt i avall per acabar amb tots els preparatius i a la tarda entrem la bici i deixem les bosses amb tot el que necessitarem el dia de la prova.

La ciutat l’hem trobada força caòtica, plena de cotxes i amb un trànsit "insofrible", encara no hem començat l’ironman i ja estem atacats i destrossats. Per sort, sopem d’hora i podem anar a dormir aviat, que l’endemà ens hem de llevar molt d’hora.

El dia de la prova finalment arriba. Qui ho havia de dir, tant temps fent plans, pensant que no arribaria mai i ja hi som. Ens aixequem molt d’hora per poder esmorzar tranquil·lament i cap a les 5 anem cap a boxes. Un cop allà, després de revisar la bici, ens posem el neoprè i anem cap a la sortida.

A la platja hi ha un munt de gent, la sortida està separada segons el temps que vols fer a la natació, amb el Miquel ens posem a la zona de 1h 18 minuts. Puntualment es dona la sortida i comença la guerra. Mai a cap triatló m’havien arribat a “fotre” tantes hòsties com aquest diumenge, la natació va ser força "agobiant" per la gent, que passant de tot se’t creuava i et colpejava contínuament.Però per la resta força bé, l’aigua força calmada, i amb tanta gent era impossible perdre’s.
Són dues voltes, la primera més gran, surto força bé, i encaro la segona amb forces ganes d’acabar però bones sensacions. Sortint de l’aigua miro el crono, 1 hora 20 minuts, sobre el temps esperat.

Faig la llarguíssima transició, busco la meva bossa amb la roba de ciclisme i em canvio a la carpa. Visita obligada als lavabos de boxes, agafo la bici i comença el sector ciclista.

La bici em va agradar força, amb algunes pujades però no gaire dures, i amb moltíssima baixada. El paisatge és força maco, i vas en tot moment acompanyada.
A la bici coincideixo amb en Dani que m’avança. Més tard atraparia al Miquel, avui no tira massa, estem una estona junts i després el deixo de veure. Fa molta calor, i tot i veure molt a estones passo sed, però per sort hi ha molts avituallaments. La bici finalment és una mica més curta del compte, els últims kms tenim força vent en contra i es fan pesats, però com que tot és baixada ajuden força.

Finalment arribo a l’entrada de Niça “Nissa, la Bella”, i el final de la bici discorre paral·lel al circuit de cursa a peu, així que vaig veient ja com altres triatletes estan ja corrent pel passeig. Aquesta part es fa interminable, però a la fi arribo a boxes on puc deixar la bici que em venem a recollir.

De nou tornar a canviar-me, preparant-me per la marató, que sens dubte serà el mes dur d’avui.
El circuit de la marató consisteix en 4 voltes pel passeig de Niça, amb arribada al mateix passeig. Surto força prudent per la forta calor que fa, avui patirem, i vaig fent. Passo alguns moments dolents però vaig fent, bevent molt a tots els avituallaments i refrescant-m el màxim possible. Hi ha molta gent pel passeig, però sincerament animant ben poca, quina diferència amb l’Ironcat o l’Embrunman, on sents el caliu de la gent durant bona part de la prova... Això recorda més a les curses de Barcelona, on la gent t’ignora força i intenta creuar pel mig passant dels corredors.

El passeig és un riu de corredors, que van fent, alguns corrent i d’altres caminant, però mica en mica les voltes van passant. Et vas creuant amb els companys, que com poden van fent, avui no és dia de córrer. Amb el Miquel ens anem creuant, el veig força bé, tot i que més endavant haurà de caminar.

A la meva última volta atrapo en Jordi, que va una mica tocat, però ja acaba. I després coincideixo amb la Blanca, també ho està passant força malament. També coincideixo amb en Dani, per desgràcia ha tingut problemes de deshidratació i finalment no podrà acabar. Encaro la tornada cap a l’arribada, una mica tocada però força bé de cames. Miro el crono i veig que encara estic per sota de les 4 hores a la marató, tot i un parell de baixons que he tingut, i això m’anima, així que intentant no defallir continuo fins la línia d’arribada. Temps final 12h 11min. I a esperar que arribessin la resta....

Per sisena vegada sóc finisher, però aquest és el primer de la marca Ironman, i sincerament ni l’Ironcat ni l’Embrunman li tenen res a envejar. No se si a Nissa la Bella hi tornaré, però dubto molt que sigui per tornar a fer aquest ironman.

52 dies per l’Embrunman.
Embrun, la Nice des Alpes :)

Notícies de Niça...

2008-06-22T21:45:00.002+02:00

Companys, tenim notícies de Niça.

La Meritxell ha fet 12h 11' 22'' quedant en el lloc 798... sens dubte una marca molt bona. Un cop més ha baixat de les 4h al marató.

Meritxell PORTILLO ARAUJO
BIB AGE STATE/COUNTRY PROFESSION
199 36 MATARÓ ESP Analista Programador

SWIM BIKE RUN OVERALL RANK DIV.POS.
1:21:18 6:34:18 3:56:40 12:11:22 798 7

LEG DISTANCE PACE RANK DIV.POS.
SWIM SPLIT 1: 2.4 km 2.4 km @ 51:27 2:08/100m
SWIM SPLIT 2: 3.8 km 1.4 km @ 29:51 2:04/100m
TOTAL SWIM 1:21:18 2:08/100m 1821 22

BIKE SPLIT 1: 23.3km 23.3 km (50:47) 27.53 km/h
BIKE SPLIT 2: 70km 46.7 km (2:07:41) 21.94 km/h
BIKE SPLIT 3: 118.7km 48.7 km (3:51:08) 12.64 km/h
BIKE SPLIT 4: 144km 25.3 km (1:01:45) 24.58 km/h
BIKE SPLIT END: 180km 36 km (50:38) 42.66 km/h
TOTAL BIKE 180 km (6:34:18) 27.39 km/h 1446 12

RUN SPLIT 1: 5.25km 5.25 km (27:16) 11.55 km/h
RUN SPLIT 2: 10.5km 5.25 km (28:30) 11.05 km/h
RUN SPLIT 3: 15.75km 5.25 km (29:02) 10.85 km/h
RUN SPLIT 4: 21.1km 5.35 km (29:35) 10.85 km/h
RUN SPLIT 5: 26.35km 5.25 km (29:52) 10.55 km/h
RUN SPLIT 6: 31.6km 5.25 km (31:43) 9.93 km/h
RUN SPLIT 7: 36.85km 5.25 km (29:43) 10.60 km/h
RUN SPLIT 8: 42km 5.15 km (--:--) -- km/h
RUN SPLIT END: 42.2km 0.2 km (12:11:22) 0.02 km/h
TOTAL RUN 26.2 mi. (3:56:40) 9:01/mile 798 7

TRANSITION TIME
T1: SWIM-TO-BIKE 9:21
T2: BIKE-TO-RUN 9:45

Per la seva part, en Miquel ha fet un temps total de 13h 24' 21''. Una bona marca tenint en compte les condicions de calor i duresa del recorregut de bici.

Joan Miquel RIERA CORT

SWIM BIKE RUN OVERALL RANK DIV.POS.
1:14:57 6:53:39 4:58:47 13:24:21 1318 248

LEG DISTANCE PACE RANK DIV.POS.
SWIM SPLIT 1: 2.4 km 2.4 km @ 46:51 1:57/100m
SWIM SPLIT 2: 3.8 km 1.4 km @ 28:06 1:57/100m
TOTAL SWIM 1:14:57 1:58/100m 1363 257

BIKE SPLIT 1:23.3km 23.3 km (50:43) 27.56 km/h
BIKE SPLIT 2:70km 46.7 km (2:15:12) 20.72 km/h
BIKE SPLIT 3:118.7km 48.7 km (3:59:19) 12.21 km/h
BIKE SPLIT 4:144km 25.3 km (1:08:37) 22.12 km/h
BIKE SPLIT END: 180km 36 km (55:00) 39.27 km/h
TOTAL BIKE 180 km (6:53:39) 26.11 km/h 1573 296

RUN SPLIT 1: 5.25km 5.25 km (28:44) 10.96 km/h
RUN SPLIT 2: 10.5km 5.25 km (31:11) 10.10 km/h
RUN SPLIT 3: 15.75km 5.25 km (31:48) 9.91 km/h
RUN SPLIT 4: 21.1km 5.35 km (34:05) 9.42 km/h
RUN SPLIT 5: 26.35km 5.25 km (42:10) 7.47 km/h
RUN SPLIT 6: 31.6km 5.25 km (47:33) 6.62 km/h
RUN SPLIT 7: 36.85km 5.25 km (48:47) 6.46 km/h
RUN SPLIT 8: 42km 5.15 km (--:--) -- km/h
RUN SPLIT END: 42.2km 0.2 km (13:24:21) 0.01 km/h
TOTAL RUN 26.2 mi. (4:58:47) 11:24/mile 1318 248

TRANSITION TIME
T1: SWIM-TO-BIKE 7:32
T2: BIKE-TO-RUN 9:26

Enhorabona a tots dos i felicitats per la bona feina feta. Ara a descansar i recuperar...

També vull comentar la gran victòria d'en Marcel Zamora Perez (amic i futurible JOVENT) que ha aconseguit pel.lar-se un cop mes als francesos... a casa seva!!! i per tercera vegada consecutiva, amb un segon lloc al 2005. Tots coneixem el comportament permisiu dels jutges envers les "artimanyes" dels triatletes de la France.
Oju amb els parcials de bici d'en Marcel (baixant de les 5h amb una mitjana de gairebé 38km/h)i compte també amb el estratosfèric parcial del marató... 2h 45' !!! A mi que m'expliquin com es pot correr a menys de 4min/km al marató de l'IRONMAN de Niça !!
Enhorabona crack !!

La part negativa de la diada triatlètica a la costa blava francesa ha estat l'abandonament d'en Joan Cortés que pel que sembla només ha pogut fer la natació... en 1h 55'.
Des d'aqui li enviem molts ànims al nostre gran veterà (V3) i li diem que estem molt orgullosos de tenir-lo com a company i amic. Tal com vaig parlar ahir amb ell... és molt dur afrontar un triatló d'aquesta mena mig lesionat i amb la família lluny de tu. A la tornada en parlem...

PROPERA PARADA....NIÇA!!!

2008-06-19T20:58:00.004+02:00

Semblava que estava lluny però tot arriba. El proper diumenge afrontarem el que serà el nostre 6è Ironman. Objectius: passar-ho bé,conèixer un lloc nou, patir el menys possible i tornar a ser Finishers.

Els darrers caps de setmana i gràcies a la treva que ens ha donat el temps hem participat a dues cicloturistes amb l'objectiu d'acumular kms: Rutes del Montseny a Granollers amb un nou recorregut que es va fer realment dur i la mítica Tres Nacions de Puigcerdà.

Les previsions metereològiques són bones esperem que es compleixin i així ens estalviem aigua i vent i gaudim d'una bona cursa. Ja us explicarem a la tornada...

TRIATLÓ OLIMPIC DE MADRID 24/05/2008

2008-06-07T19:23:00.010+02:00

CLASSIFICATORI PER EL CAMPIONAT D’ESPANYA PER GRUPS D’EDAD

En tres paraules, DE-CEP-CIÓ. Després de plegar tard i cansat de la feina per anar a entrenar encara que no em vingués de gust, després de la més o menys severa dieta, després de sacrificar alguna que altre “farra”, després del sacrifici contra rellotge per mirar d’estar mínimament bé per Madrid, després de tot, la classificació no ha estat possible...

Bé, ara amb un to més optimista vull dir-vos a tots que aconsello profundament fer aquest triatló, es nota que ha Madrid tenen calers. Com el dia següent es feina la Copa del Mon, vam poder aprofitar gran part del muntatge que tenien fet per l'elit.

Vam anar a Madrid amb cotxer i vam arribar al migdia plovent. Això ja va ser un preludi del que ens esperaria part del cap de setmana.

Per sort, el dissabte el matí, a l’hora de la competició no ens va ploure, igual que el diumenge pel matí a la cursa Femenina de la Copa del mon (que va guanyar sobradament la Portuguesa Vanesa Fernández). Els homes no van tenir la mateixa sort, ja que el temps va girar de cop i poc després d’agafar la bici, va semblar que venia la fi del mon, molta pluja, molt de vent i molt de fred que va fer que més de la meitat dels participants abandones (entre ells el bo de l’Ivan Raña). La prova també la va guanyar sobradament en Gomez Noia. Amb una remuntada espectacular en el sector a peu, el britànic Tim Don per pocs segons es va quedar sense pòdium.

Pel que fa a la nostra participació, la natació es feia exactament igual que els de la Copa del Mon, és a dir, era fer un parell de voltes al llac de la Casa de Campo (una mica més gran i amb un aigua igual de fosca que la del llac de Manresa). Les bolles eren les habituals de les probes d’alt nivell, grans i “anti listillos que se quieren colar”. Feia goix vorejar-les. La sortida es feia des de un “pedazo pontón” i s’havia de sortir de l'aigua per fer la segona volta.

La bici variava una mica respecte la Copa del Mon, nosaltres donàvem 4 voltes a un circuit amb un “repexò” curt però una mica durillo i amb una pujada més o menys suau de dos quilòmetres que tenia una baixada una mica tècnica i perillosa perquè divendres es va passar tot el dia plovent i dissabte al matí estava el circuit força brut.

El corre era donar 4 voltes a un circuit de 2,5Km gairebé tot d’asfalt, menys un tros que es feia sobre fang i grans vasals d’aigua.

L’únic dels tres Jovents que va fer un natació decent va ser el Victor, tot i que tampoc va tenir el seu millor dia. Tant l’Oscar com jo, vam perdre pràcticament totes les opcions a classificar-nos al aigua.

En el segment de bici, tampoc vam tenir massa sort, el Victor va anar força sol durant les 4 voltes i jo vaig perdre un grup al començament de la tercera volta i després vaig anar arreplegant a gent que no em van fer pràcticament cap relleu. Si no hagués perdut el grup, em podria haver quedat a prop de la classificació. D’altra banda, l’Oscar anava fent el seu ritme, però ja sense opcions de classificar-se (de fet, ell només va anar a Madrid per gaudir de la cursa).

Pel que fa la cursa a peu, vaig poder fer un parcial més o menys correcte on vaig remuntar forces places tot i que no prous. Al Victor no li va sortir massa bon parcial i l’Oscar, doncs va anar fent.

Classificació:

25-29 anys

Es classificaven 32:

1 ...0:23:49 1:04:53 0:36:32
32 ... 0:26:37 1:07:18 0:42:22 2:16:17

41 Victgor Peña 0:25:22 1:08:40 0:43:51 2:17:53

30-35 anys

Es classificaven 52:

1 ... 0:24:06 1:04:57 0:34:06 2:03:09
52 ... 0:23:40 1:09:18 0:43:38 2:16:36
66 Jordi Moyano 0:27:45 1:09:48 0:41:31 2:19:04

143 Oscar Layos 0:34:04 1:20:20 0:48:11 2:42:35

A Madrid ens vam trobar uns quant coneguts, com la Francina (jutge), els Cariñenes Dani, Miki i el debutant Xavi Mora i el crac d’en Robert Mayoral, que es va classificar sobradament.

Per guarir les penes, dissabte a al vespre, després de veure el Chiquilicuatre per la tele, vam sortir a conèixer la nit Madrilenya.

TRIATÓ PORTO COLOM 03/05/2008

2008-06-05T23:44:00.012+02:00

El Victor, l’Oscar i jo vam anar fa uns dies a Mallorca per fer el triatló de Port Colom. Vam anar amb vaixell un dijous al matí i vam tornar amb vaixell un diumenge per la nit.

Dormir, entrenar una mica, platgeta, dinar, dormir, entrenar una mica més, sopar dormir, més platgeta, dormir, dinar, cursa, sopar, festa per Palma, tornar a dormir, volteta per Palma, dinar, més platgeta, més dormir i diumenge a la nit cap a casa... va ser un cap de setmana força relaxat.

Per qui no ho sàpiga, és un triatló Olímpic sense drafting i vam tenir l’honor de compartir cursa amb un parell de vesties russes que competeixen a la Copa del Mon, en Carlos Gil (que diu que s’ha retirat però el tiu segueix corrent que se les pela) i també amb la Virginia Berasategui, que va fer els 1500m de natació sense ulleres i va acabar la cursa a peu amb dos ferides enormes als aquiles, suposo que per estrenar sabatilles, ja li val !!!, això que li passi al Victor te un pase, però a una professional... Bé, a part d’això sembla una noia força maca i assequible.

Aquell cap de setmana també va ser el festribike i alguns del cracs del triatló internacional es van deixar veure per allà (com a públic), com per exemple en Marcel Zamora.

Pel que fa a la cursa, és força recomanable. Té una natació fàcil al port del poble. És una sola volta amb la qual cosa, es difícil donar-se cops, perquè la primera boia estava situada a 750m. La bici són dos voltes a un circuit de 22Km gairebé sense un pla, tot és puja i baixa. No són pujades fortes, però ve una darrera l’altre i a més bufava un vent una mica fortet que gairebé sempre venia de cara.

Ho millor va ser el corre, es passava per alguns carrerons del poble i per el costat d’algunes platges i això va fer que hi hagués força gent animant amb molt bon rotllo, menys uns borratxos, que quan vaig passar jo em van començar a cridar: mira!!!, mira!!, el pecho lobo...

A nivell esportiu, el Victor va fer una cursa força bona, l’Oscar debutava en els triatlons i s’ho va prendre amb una mica de calma i jo vaig fallar una mica als darrers kilòmetres de bici però vaig quedar content perquè he començat una mica millor que l’any passat.

Classificació:

http://www.triatlo-portocolom.com/pdf/absoluts.pdf

VIII TRIATLÓ CIUTAT DE MATARÓ

2008-06-02T23:37:00.006+02:00

Per variar, un altre triatló passat per aigua. Aquest any, encara no s’ha pogut fer cap triatló del circuit català sense pluja i ja van 5. Això ha fet que el circuit de bici estigués força perillós i que hi haguessin forces caigudes.

Pel que fa a la participació del Jovent, sort desigual.

En Carles Palobart (Carles “Betulo”) que avui debutava com a triatleta, a tingut una participació molt correcte, quedant si fa o no fa cap a la meitat de la classificació.

El Joan, que avui estrenava la seva flamant Specialized acabada de pintar, ha punxat una roda i s’ha hagut de retirar.

Un altre que s’ha hagut de retirar a estat en Victor, que res més sortir de boxes amb la bici, ha estat envestit per un altre corredor que li ha trencat el canvi, fent impossible que pogués continuar. Una llàstima per que havia fet una bona natació surtin del aigua entre els 50 primers.

I pel que fa a mi, segueixo progressant paset a paset i espero que això em porti a recuperar el meu nivell en dos o tres mesos.

Els “Maima” (Miquel i Txell) també van estar a Mataró, però aquest cop a les “grades”, com animadors.

Classificació:

67 MOYANO, JORDI 0:14:00 0:33:19 0:18:48 1:06:07
190 PALOBART, CARLES 0:15:17 0:37:26 0:21:54 1:14:37
…
321

IRONMAN LANZAROTE, hem tornat...

2008-05-31T09:33:00.028+02:00

Companys... amics, primer de tot demano disculpes per tot el temps d'absència d'aquest blogg. Entre lesions i falta de competició o d'altres activitats interesants pel blogg no he pogut colaborar massa...

En segon lloc vull agrair totes les mostres de carinyo, solidaritat, i ànims que m'heu donat tota la temporada passada després de les decepcions (que no fracassos) i la lesió d'enguany... Sens dubte tot aquest "respaldo" és responsable de que torni a ser finisher... i a Lanzarote !!

Aviso que avui el "totxo" pot ser antològic i amb moltes fotos...

Com ja sabeu l'expedició del JOVENT 79 a Lanzarote, enguany ha anat força be.

En Joan, en Koko, la Marta i un servidor vam sortir dijous cap a l'illa del vent amb un retràs considerable... d'unes tres hores i pico amb la mala sort que quan vam arribar a Lanzarote l'horari per recollir dorsals (absolutament cetreeuropeu) havia acabat a les 18h. És clar les gallines i els habitants de tan bonic territori sopen a la mateixa hora... les 19h

Hotel Los Fariones

Cap problema... després de desfer maletes en Joan i jo sortim a correr uns kms pel passeig marítim (futur circuit del marató). Fem una suadeta de mitja hora al trote tot xerrant de com anirà el triatló amb pensaments positius. span>

Dutxa, sopar al nostre hotel i passejada per pair el sopar... millor que els professionals

L'endemà després d'esmorzar muntem bicis comprovant que no s'ha trencat res i que tot és qüestió d'apretar cargols i res més (gràcies Carles per deixar-me la maleta per portar la bici)

Ara toca anar a La Santa a recollir dorsals (quin tinglado triatlètic tenen muntat allà!!). Com podreu comprovar a la foto vam anar a La Santa amb les nostres millors gales (samarretes)... cosa habitual entre triatletes. Un servidor, com que no portava la samarreta de l'Embrunman 2006 finisher (snes dubte el més dur del mon mundial amb diferència), em vaig conformar amb portar la de Niça que tampoc no está malament..

Després de dinar... en Joan i jo vam fer el lliurament de bicicletes i bosses de transició a boxes. Una de les coses que més ens agraden del IRONMANs on s'han de deixar les bicicletes el dia abans del triatló és fer una passejada per boxes a mirar els muntatges i components més estrambòtics i inclús divertits que fan alguns a les seves màquines.

Un paio portava al tub horitzontal de la bici més d'una dotzena de geles power, un altre portava les barretes sense l'envàs enganxades directament a la bici (això continua sent perillosament habitual en aquests triatlons), imagina't la de mosques que han "visitat" aquelles barretes abans que te les fotis el dia del triatló..

La següent foto correspon a la bicicleta del que va guanyar l'IRONMAN (un belga amb el dorsal num. 2). Fixeu-vos en el comptakms... Porta la pantalleta tapada amb la foto del deu fill !!! Un supercrack !!!

Sóc conscient de que m'estic enrollant i molts de vosaltres voleu que vagi al gra... tingueu paciència, que el cap de setmana va donar molt de si...

Les nostres incondicionals "supporters" (a les quals mai no agrairem lo suficient el suport que ens donen per poder fer les atrocitats que fem...) van visitar els miradors per on passariem l'endemà... vet aqui unes fotos. Qué monas! Y qué lustrosas!!

Al capvespre va arribar l'ultim suport de "luju"... en Pere Sopar i a fer nones...

L'endemà (dia de l'IRONMAN) a les 4h de la matinada ja vaig començar amb els batuts d'hidrats...

Havia aconseguit dormir be, és a dir que ja tenia la meitat del polo FINISHER. Vaig baixar a esmorzar d'hora (4:10h) per evitar l'arrassada de l'any passat quan els holandesos van acabar amb totes les existències del buffet lliure... Com que era d'hora i havia quedat amb en Joan a les 5:45 per anar a boxes encara em va donar temps a fer una dormideta d'una hora.

Au... anem cap a boxes acompanyats dels "utilleros de luju" Marta i Pere...

Acabem d'inflar rodes a boxes...Vaselines, cremetes vàries, salutacions, dessitjos de sort per tothom i cap a la sortida sempre acompanyats pels nostres incondicionals fins a la sirena de sortida.Aqui estem amb en Frederic i en David (TRISIDENTS) uns paios molt macos que vam conèixer a l'illa del vent... Quins somriures tots quatre... què monos !!!

El temps pintava tapat tot el dia

La cara no és pas de concentració... és que el gorro m'aixeca la cella i semblo l'inspector Clouseau...

Meeeeeeeeeec !!!! Sortida (homes i dones junts... tots a l'hora) ... molt tranquileta, cadascú agafant puesto sense presses. En Joan i jo vam sortir escorats a la dreta per agafar la primera boia amb espai i així evitar cops indesitjats

Vaig nedar molt tranquil amb molt d'espai... 32 min la primera volta i 32 min la segona (mis abuelos eran suizos... como los relojes). Fins i tot se'm va fer curta la natació. Com menys natació entreno millor nedo (enguany pot ser degut al fantàstic neopré "topedegama" que li he comprat a en TonyFitness, o be, simplement "efecto placebo")... sóc matèria d'investigació per biomecànics, estudiosos de la hidrodinàmica, preparadors físics, psicoanalistes de l'esport...

Surto de l'aigua amb forces i ràpid (en Joan va sortir 3 minutets més tard)... agafo la bossa a la primera però a la carpa faig una transició massa tranquila (més de 10 min). Penso que no és necessari gastar tant de temps per canviar-se però vaig voler vestir-me be sense arrugues al nou mono blanc que més tard em pogués provocar una molesta refregada. Vaig sortir amb el somriure a la boca pitant cap a la bicicleta descalç i amb el casc posat (sentint el cencerro i els crits d'en Pere, en Koko i la Silvia)... En Joan surt de la carpa un minutet després (ja m'ha retallat dos min)... te mes traça que jo per vestir-se !!

Cap problema per pujar a la bici... A en Joan sembla que li surt disparat el bidó de l'acople. Li han muntat malament el dia abans uns mecànics d'allà...

Sortim en direcció Yaiza i la zona del Golfo (ben acoplat i amb desarrollo) on es fa una mena de bucle i et trobes de cara als primers.

De bon començament ja notem que el vent avui ens farà patir de valent. El portem de cara casi tota l'estona però en molts moments va a ratxes (que és molt pitjor). A Lanzarote passa una cosa molt curiosa... quan vas per una recta llarga tens el vent de cara arribes al final de la recta i fas un revolt de 90 o 180 graus... i continues tenint el vent de cara!!! (Los científicos no se ponen de acuerdo..)

A la mundialment famosa recta del parc de Timanfaya (turistes + camells) vaig trobar animant el cambrer del nostre hotel que ens va servir el sopar la nit abans... Un home que agafa festa incondicionalment SEMPRE el dia de l'IRONMAN de Lanzarote per agafar la seva ranchera amb el seu fill i (bocata en mano) recòrrer la illa sencera mirant i animant als triatletes... Potser això és el que fa volguem repetir any rere any en aquest tipus de proves. Bravo por este caballero !!

Al repetxó final d'aquesta recta venen un seguit de tobogans i una baixadeta on el vent ens va atonyinar amb molta força... per fer una comparació era un vent superior al de l'IRONCAT 2007. Vaig veure molts triatletes parats al voral tot esperant que passés una mica el vent. Un servidor no va caure de miracle. Amb la por al cos vaig "oblidar-me" una bona estona de l'acople.

Passant per La Santa i fins als miradors, el vent va continuar a ratxes encara que no tan fort com en aquell racó de Timanfaya. Els miradors no se'm van fer especialment durs... enguany he dormit be, em noto amb forces i no tinc la caraja de l'any passat. M'enrecordava perfectament d'aquelles carreteres. Al mirador d'Haria vaig agafar l'avituallament personal. Unes barretes i polvos per fer bidons d'hidrats. Allà en Joan em va enxampar i, sense parar va tirar cap a baix. Em vaig colocar al pit dins el maillot la bossa de l'avituallament per parar el vent... va ser bona idea. Començant la baixada al cap d'un parell de revolts (en Joan anava molt prudent) vaig conectar amb ell. Vaig comprovar com la bicicleta li va fer un parell d'extranys pel fortíssim vent leteral que feia i vaig agafar ben fort el meu manillar. La baixada aquella va ser molt perillosa i el terreny entre miradors es va fer duret pels repetxons curts però amb desnivell.

El mirador del Rio (el vam fer junts) quan es fa més dur ja estàs arribant al final, el paisatge s'obre i veus la inmensitat del mar decorada amb un parell d'illes i un port marítim... a més et dona temps a mirar perqué vas a 10km/h amb prou feines...

La baixada fins als "jameos" és llarga i maca amb vent canviant... com veieu el vent sempre està present... arribes a agafar-li carinyo!!

Entre el km120 i el km150 tenim un terreny que m'agrada... d'acople i desarrollo. Quan vaig arribar a la mateixa plaqueta del km150 (Nazareth) el cor em va començar a bategar fort... va ser el lloc exacte on vaig plegar l'any passat. Vaig reconèixer la paret on vaig parar a pixar amb un irlandés i ja no vaig tenir esma per continuar.

A Nazareth arribes per una carretera molt ample d'asfalt perfecte i de sobte es fa un gir a esquerra i entres en una carretera "pestosa" amb l'asfalt descarnat, sense quitrà, només amb les pedretes sueltes que et fa pensar "aqui punxo segur". Però tot d'una vaig agafar forces de no se on i a partir d'aquell km vaig començar a passar gent comptant més de 100 triatletes fins a boxes... i el millor és que a mi no em va passar ningú... també és veritat que molts d'ells després em van matxacar al marató... També haig de dir que el vent va canviar d'actitut en aquests últims 30km i va decidir no castigar-nos tant com fins aquell moment.

Amb una mitjana molt alta (40km/h) en aquesta última part vaig arribar a Puerto del Carmen ple de moral per afrontar el marató... Aqui ja sabia que acabaria sent finisher...

En aquests últims 30km li havia tret a en Joan 13 minutets i a la carpa ell em va treure un parell. Vaig començar el marató sortint de la carpa i vaig veure com entrava en Joan a boxes amb la bicleta a la ma.

Vaig agafar el meu ritme de carrera a peu i vaig aconseguir no caminar ni als avituallaments...

Així fins a la mitja marató exactament on van començar uns problemes per pixar... El meu diagnòstic preventiu era prostatitis (inflamació de la pròstata) pels cops de la zona perineal contra el seient. Vaig arribar a pixar seng en algun moment. L'asfalt en molts llocs era molt dur i vaig anar acoplat moltíssima estona.

En Joan em va passar (molta classe) justament a la mitja marató al mateix punt on estaven la Marta i la Sílvia. Elles no m'havien vist passar per qué jo estava pixant rere una palmera darrera d'elles. Llavors li van preguntar a en Joan per mi però ell amb prou feines sabia on estava ell mateix, es clar... i jo veient desde darrera la palmera tota l'escena... va ser el punt grotesc de la diada triatlètica... un "bodevil" inclòs en una prova esportiva. De seguida vaig sortir del meu amagatall "para desfacer entuertos"...

Però també hi va haver temps per l'amor... chuick !!!

Lluny de desanimar-me per aquests problemes del pixar vaig fer un reset i vaig posar la meva estimada neurona a puesto, ajudat pel petó de la Marta (qué grande es !!)

Vaig haver de caminar la tercera volta gairebé sencera. (10.5kms per volta). Vaig passar de fer 1h06min a la primera volta i 1h15min a la segona... a fer 1h46min a la tercera. Caminant difrutes més l'animació de la gent però els triatletes que van al trote cochinero se t'escapen a grapats. El millor de tot és que la caminada no la tinc com un mal record de l'IRONMAN... De fet no tinc cap mal record d'aquell dia...

A la tercera i quarta volta en Pere i en Koko em van acompanyar una bona estona tot animant-me... gràcies amics

I va arribar la tornada de la quarta volta, es a dir els últims kms. En Pere, després de deixar a meta al tete (en Joan) va venir a buscar-me per arrossegar-me de les orelles si calia. S'estava començant a fer fosc... no és que tingués por de la foscor però m'hagués agradat arribar a meta mes de dia.

En fi, vaig arribar a la recta de meta entre una cridòria que impresiona amb l'speaker cridan-te pel teu nom i dient "Juventut de Badalona"... brrrrr. I jo buscant amb la mirada a la Marta... la vaig trobar, fent sonar el "cencerro" i ens vam agafar de la ma per entrar plegats a boxes... me pongo "palote" sólo de recordarlo !!!

La marca 14h 13min... molt pobre. Però com que vaig arribar a meta "me doy con un canto en los dientes".

Com cada any a Lanzarote quan acabes de creuar la línia de meta, allà tens a l'alma mater de la prova, en Kenneth Gasque donant la ma i les gràcies per haver vingut a Lanzarote a còrrer... no tinc paraules!!

Aquest és en David Vall (trisidents), va arribar un parells de minutets després... felicitats noi, espero veure't amb en Frederic en altres triatlons.

Aqui rebent les felicitacions d'en Moyano, en Víctor i l'Òscar que havien corregut el classificatori de Madrid... donant la cara però amb la mala sort de no classificar-se. Llàstima !!!

Conclusions:

1.- al JOVENT 79 estàs "obligat" a disfrutar en tot moment d'aquests viatges.

2.- llàstima que per anar a Lanzarote haguem d'agafar l'avió. Si no ja m'hi veurien cada any...

3.- parlant d'avions SPAINAIR és la pitjor companyia de vol amb diferència que he agafat mai a la vida. Apart dels retrassos de 5 hores acumulades en tots els trajectes del cap de setamana. Ens van embarcar en un avió sense netejar que fotia podor a podrit.. a l'enllaç de Barajas en fan correr com possessos per no perdre el transfer i per acabar-ho d'adobar ens deixen les bicicletes a Madrid... un desastre. Perdoneu per l'enrabiada.

4.- tornant al bon rollo... estic content d'haver acabat a Lanzarote tot i que només he pogut entrenar sis setmanes amb seriositat sortint d'una maleida lesió de dos messos i mig "al dique seco" i enganyant al tendó d'Aquiles i també a la resta del peu dret. Especial mención para mis "fisios": Puri y Luis Badal... excelentes profesionales y recuperadores de fibras, tendones, ánimos, fuerzas varias. Gracias a vuestras manos y vuestra conversación

5.- quan comences un triatló d'aquestes distàncies, per molt que no ho vulguis, sempre intentes fer pronòstics de la marca que pots fer, del ritme que portaràs, inclús de la tàctica... però com diu en Perico Delgado... "luego la carretera te pone en tu lugar". No hi ha res mes cert al mon. En el meu cas vaig arribar a Lanzarote amb unes pretensions molt baixes, és a dir molt conservador... Em conformava amb arribar de dia i vaig arribar tocades les 9 del vespre. "Rozando el larguero".

6.- vull tornar a donar les gràcies a tots els que m'han animat i felicitat en tot aquest temps i espero fer-ho millor a Zürich. De fet penso que quan acabi em donarà temps d'anar a l'hotel a dutxar-me i tornar a meta per veure entrar al segon JOVENT.

Una abraçada...

IRONMAN LANZAROTE

2008-05-28T14:24:00.002+02:00

Primer de tot agraïr a tots els ànims que ens veu donar abans, durant i després de la prova. Ara sí que ja sabem perqué li diuen el Ironman més dur del món.
És increible com la gent unes hores abans de començar la prova es deixa de bromes i rises i es crea un ambient seriós però amb una certa camaraderia on tothom es desitja el millor. Sabem que patirem com "perrus" però estem preparats.
Em va sorpendre com vam fer la natació, ràpida ( per nosaltres si) i sense masses problemes. Un altra cosa va ser ja la bici, no vam tenir un moment de descans sempre aire i mes aire, venía per tots cantons i al km 60 jo ja tenia dolors al genoll,a les mans per no poguer agafar-me casi gens al acople,a la planta del peu,als lumbars,etc. només dir-vos que tenía ganes de corre perqué així només em faríen mal les cames. I al tram a peu dons trote "cochinero" com diu la txell i no pensar gaire. De las quatre voltes la última va ser la que em va sobrar ja que vaig fer gran part de ella a peu però la feina ja estaba feta i el repte casi asolit. L'Arsenio va patir una mica més per algun "problemilla" però IRONMANS de nou. Gràcies un altre vegada a tots (sobre tot al meu germà Pere). Zurich ens espera!!!!

IRONCAT 2008-SOTA LA PLUJA-

2008-05-27T23:16:00.014+02:00

Un any despres tornem a l´Ampolla per intentar acabar el que serà el meu segon Ironcat i el meu segon triatló distancia Ironman....i tornaba pensant que el vent de l´any anterior sería cosa del passat, i que lo que tocaba en aquesta ocasió sería un maravellós dia de sol com a mi m´agrada, amb molta "xixarra"....però que equivocat estaba...

Arribem a l´Ampolla just a l´hora del breafing on coincidim amb la Irontxell i en Joan Miquel, recollida de dorsals, diluvi universal ("era un presagi..") i cap al hotel a deixar "trastos", a veure la resta dels Jovents ( que porten ja tot el dia currant..), sopar i a "dormir", al menys intentar dormir...

Ja són les 5 del matí, i a esmortzar...agafem els trastos, la bici i cap a boxes, son les 6:30 i ja estem amb els neoprenos i els pots de vaselina....a les 7:00 "bocinazo"i a l´aigua..collons en comptes de un rectangle ens fan nedar un trapeci de més longitud (almenys a mí m´ho sembla), primera volta dosifico bè i la segona apreto les dents acabant amb un registre per mí digne de 1h30 més o menys.

Comença el segon asalt, la meva estimada bicicleta...pocs kilómetres més endavant el sector que més m´agrada es torna un infern d´aigua i vent.Començo molt fort i en una volta i mitja he recuperat unes 40 posicions, fins i tot avanço a Meritxell i m´apropo a en Joan...però començo a tindre molt fred i començo a trobarme malament, fins al punt de haver de parar i demanar alguna cosa d´abric...tema solucionat!el super germà d´en Joan em presta el seu "chubasqueru"gràcies maco!!..penultima volta veig a meta tota la meva familia, i cony!em vinc amunt un altre vegada acabant el sector de ciclisme a tota metxa i super animat.

Tercer asalt la temuda marató..arribo a boxes i coincideixo amb en Joan Miquel, que no tenía gaires ganes de sortir, però que finalment aconsellat per tots ( "o sales, o sales!!")va decidir sortir i fer una bona marató... la Meritxell i en Pere anavan fent una bona marató a ritme, sense parar, jo per la meva banda em vaig sorprendre a mi mateix, i vaig fer una bona cursa a peu, dosificant bè caminant lo just i finalment arribant força senser a meta baixant amb 1h.20m el meu registre de l´any passat, tot un premi per tantes hores d´entrenament, i sobretot rebre el premi de poder entrar a meta amb el meu Gerard que l´estimo molt molt molt!!

Per cert, donar les gracies a aquest "tros d´equipas"que som!!!Quin avituallament, quina forma d´animar, quins companys, som, sou collonuts!!!!!FORÇA JOVENT79!!!!!!!!!!!

PROXIMO ASALTO IRONMAN ZURICH

FELICITATS A SUPER ARSENIO I A SUPER JOAN PEL IM LANZAROTE!!!!

Jordi "Coro"

MÉS FINISHERS...

2008-05-24T23:55:00.003+02:00

Desde les Illes Afortunades ens arriben dos Finishers Jovent que sumats als quatre de la setmana passada ja són sis!. Es tracta del "presi" Joan Benach amb un temps de 13h33min13seg i de l'Arsenio que després de 14h13min45seg trenca el malefici que el va perseguir tot el 2007.

FELICITATS A TOTS DOS!!!!!

El meu Ironcat

2008-05-23T22:02:00.015+02:00

A les 7 del matí ens llancem a l'aigua, en un circuit en teoria rectangular que havíem de realitzar dues vegades i posteriorment sortir de l'aigua pel port. L'aigua força tranquil·la, nedo força còmode, rebo algun cop al principi però després nedo bastant sola. Les boies força separades, , tot i ser grosses i grogues, no es veuen massa les més allunyades. Tinc alguns nedadors de referència que confio segueixin la bona direcció, però sovint es van desviant. Encarant la part més allunyada de la primera volta m'agafa una rampa al bessó dret que em fa parar i m' espantar força. Espero que se'm passi una mica i continuo, intentant tranquil·litzar-me.
Començo la segona volta encara més sola, però veig a nedadors a prop meu. La sortida de l'aigua ja al port se'm fa llarguíssima, sembla que ja arribes i et fan fer un revolt més. Poso el peu a terra i les rampes, de les quals ja m'havia oblidat, tornen a aparèixer. Em costa posar-me de peu, estic una estona parada, esperant que se'm passi, i surto de l'aigua caminant, com puc. Hi ha molta gent, coneguda o no, animant, el que serà un continu durant tota la prova. Intento trotar una mica quan veig que estic més recuperada de les cames, ja que la transició és molt llarga i no vull perdre massa temps. Veig la Marta i la Laura que m'animen, rellisco i vaig a terra, però per sort no m'he fet res. Arribo a boxes, l'Arsenio m'anima. Em costa molt treure'm el neopré, imagino que degut als bessons que els tinc força agarrotats, mentre l'Arsenio em dona ànims dient-me que per la bici no els necessitaré.
Faig la transició i començo el sector ciclista. Torno a veure un munt de gent, en Joan, en “su salsa”, davant de tots, amb la seva camisa llampant groga de floretes, em diu que la primera noia em porta quatre minuts d’avantatge, mentre m’ho assenyala amb la ma. Aquest home és un crack, ho viu més que ningú.
Força animada començo el sector ciclista. Al primer “bache”, com ja va sent habitual aquí a l’Ampolla, perdo el bidonet que porto al darrera. A la propera volta un voluntari me’l tornarà. Comenta a ploure, a estones poc a estones més, i serà un continu fins a les últimes voltes en bici, que pararà. A trossos fa vent, tot i que no hi ha ni punt de comparació amb el de l’any passat, però la pluja fa que igualment es faci interminable. A la zona del poble hi ha bassals immensos, que fan que acabis amb els peus xops, si no ho estaves ja per l’aigua de la pluja. Ens anem saludant amb la resta del Jovent i altres participants. Amb la pluja se’m pararà el contaquilòmetres, i per acabar-ho d’arreglar se’m para també el meu fantàstic rellotge polar que tant mal resultat m’ha donat. Per Niça m’hauré de comprar un altre, si vull acabar un ironman sabent el temps que estic fent sense haver d’esperar a arribar a meta. Aviso a la Sílvia i la Marta que em comptin les voltes, no es plan que ara a sobre en faci de més.

Al Pere a la bici se'l veu molt bé, tot i que va patint. El Jordi ha sortit molt fort, aviat m'avança. El Miquel va fent. A mida que passen les voltes la pluja i el vent em van desgastant, ja tinc ganes d'arribar. Durant una estona deixo de veure al Miquel, em passa pel cap que no hagi plegat, o que no s'hagi fet mal, però em confirmen que no, que continua donant guerra davant meu.
Paro i em poso el "xubasquero", i aprofito per fer una visita a un lavabo improvisat del Delta de l'Ebre. Em veu la primera noia, i s'interessa per mi. Està molt forta en bici, a cada volta m'anirà traient una mica més.
En Cortés fa molt que ja no el veig, després sabré que va plegar pel fred. Igual que en Caneto-l'Enric-que també plega pel fred.

A cada volta tornem a passar pel poble, que malgrat la pluja està força animat, amb tots els amics, acompanyants, gent del poble i voluntaris. La gent del Jovent com sempre es fa sentir, amb els seus crits i ànims fan que no pensis en defallir. Pel poble anem molt a poc a poc, ja que ens avisen que rellisca molt, i els frens amb prou feines van, tots plens d'aigua.
A en Miquel i en Coro els avanço, tots dos, a diferents llocs, han parat. Em diuen que van bé. En Miquel ja no fa gaire bona cara, se'l veu fastiguejat. Continuo i sembla que la pluja va parant, i acabo les dues últimes voltes més animada, ja sense pluja.
Finalment arribo a boxes, bastant més sencera que l'any passat, i amb ganes (o no) d'afrontar la marató. Em canvio el mallot i em poso el nou top superxulo de llarga distancia i la meva gorra carros de foc groga i endavant. Torna a ploure, tot i que corrent ja no m'importa tant. Veig que les cames agafen el seu trote cotxinero habitual dels ironmans, no tiren més però vaig fent. En Joan pregunta com vaig. Molta gent animant, veig moltes cares conegudes. Ens anem creuant amb la resta de participants, alguns amb més bona cara, altres no tant. Al Pere se'l veu tocat, però va fent. Les voltes són pràcticament com l'any passat, i cada cop que passes per la part més allunyada, que coincideix amb un tros de sorra, tot enfangat aquest any, et donen la "polsera" vermella". A l'última volta, la sisena, aquesta polsera serà blanca.
Tot i anar fent i avançar força gent, aviat veig que la primera noia porta i bon ritme, i tot i que no em traurà més temps, a no ser que peti no li podré retallar la diferència. Anar veient la resta dels companys fa que la marató se't faci més amena, veig el meu cunyat en Xavier que corre amb en Miquel una bona part de la marató, els amics correcats també patint tots de valent, però fent tots força bona cara. A la tercera volta em prenc un squizi i em marejo una mica, aprofito per fer l'última visita al lavabo i em refaig el suficient per continuar donant guerra. Cada pas per boxes sembla una bogeria, amb tota la gent del Jovent animant i oferint-he de tot.
I finalment encaro l'última volta, molt poc abans del tros de sorra avanço en Pere que va una mica tocat, però això ja està fet, i ja en possessió de la polsera blanca arribo a la meta, amb un temps final de 12 hores, on els companys del Jovent em feliciten efusivament. Un deu per ells i per a tota l'organització i voluntaris. Corre aquí, amb aquest ambient, és tot un luxe. Esperem que el proper any ens acompanyi més el dia, ja que la resta, com sempre, genial.

30 dies per Niça

Fotos de http://www.triatlo.org/

V IRONCAT ( L'AMPOLLA 17/05/2008 )

2008-05-20T23:40:00.005+02:00

El d'aquest cap de setmana ha estat el meu 3er Ironcat i 5è Ironman. Tal com han anat les coses els darrers anys tinc clar que si em pregunten on ho he passat pitjor si a l'embrunman pujant ports dels alps a 2200m o bé al a priori planer i senzill Ironcat tinc clara la meva resposta: L'Ironcat!! Després del vent que vam patir el darrer any no pensava que hi hagués res pitjor però estava equivocat, en aquesta edició s'han superat! 60 km sota la pluja en bici combinat amb un aire sense cap direcció concreta van donar el fred com a resultat i per postres una mica més d'aigua a peu per acabar-nos d'estovar. No vull ni pensar quina sorpresa ens té preparada la propera edició.

Tot va començar bé ja que malgrat que hi havia núvols al cel no plovia i gairebé no hi havia aire. A les 7h es dóna la sortida, els primers metres són una mica difícils ja que estic envoltat de gent que es creua i m'avança però passada la primera boia ja puc agafar un ritme constant, la mar està tranquil-la i vaig força còmode. Acabada la 1a volta miro el temps i confirmo que hi haurà més distància de la que toca. El meu temps a l'aigua l'aigua amb 1h26min inclosa la transcisió on decideixo vestir-me de ciclista. Ja a l'inici del segment ciclista comença a espurnejar, penso que tranquil són quatre gotes i l'important és que no fa vent. Al gir de Camarles la cosa es comença a animar i al arribar a l'Ampolla ja és pluja. La situació comença a incomodar-me una mica, paro i em poso l'impermeable. La cosa lluny de parar va a pitjor, la pluja s'intensifica i la carretera comença a ser perillosa en el tram de dins el poble on es formen grans bassals, allà prenc moltes precaucions. A la tercera volta començo a agafar fred els peus ja ni me'ls noto de calats com els tinc, llavors tinc mals pensaments em plantejo que faig allí pedalant sota la pluja i perque m'haig de complicar la vida d'aquesta manera. La gent em va avançant veig com van acoblats i movent "desarrollo" quina enveja estic segur que estan disfrutant i jo patint com un desgraciat. Al acabar la 3a volta començo a tremolar, he agafat fred la cosa pinta malament. Però a partir d'aquell moment para de ploure i la mica de resol que fa permet que m'escalfi i em recuperi una mica. La 4a i 5a volta les faig més o menys bé però a la darrera noto que ja no tinc forçes no puc donar ni dues pedalades seguides i a sobre quan arribo a Camarles torna a ploure, ja no puc més, penso que això ja és el final. Arribo a boxes després de més de 7h de bici, decidit a plegar estic destrossat i a sobre està plovent! no crec que pugui aguantar una marató sot la pluja. Però llavors arriba la petita bronca d'en Joan: si ara no surts hauràs fet el gili... durant 180km, en Moyano també em diu que no m'ho pensi i surti, en aquell moment arriba també en Coro i em diu que clar que surt a correr!. Donades les circumstàncies no em queda cap més opció que sortir. Em canvio totalment de roba faig una visita al lavabo i a correr. Deseguida em trobo el meu germà corrent al meu costat i animant-me, m'acompanya unes quantes voltes. Les sensacions que tinc comencen a canviar, sembla que no vaig tant malament, però si no em quedaven forces! . Cada cop que passo per boxes és impressionant,els meus companys del Jovent m'ofereixen de tot i m'animen de valent. Els kms van passant i les voltes van caient, a partir de la 5a el ritme baixa bastant però ja no em preocupa, el pitjor ja ha passat. Al final arribo amb un temps de 12h37min havent fet la marató amb 4h10min impensable a priori.

Per acabar voldria felicitar a en Pere per la seva magnífica cursa, a en Jordi per haver rebaixat en més d'1h el seu temps de l'any passat i a la meva IronTxell perquè no falla mai, és una LD total. Donar ànims a l'Enric i a en Joan, la propera vegada segur que va millor. I per acabar agrair a tots els que en un moment o altre m'han animat ja que sense vosaltres no hauria pogut acabar.

Duatló Vic 27-04-08

2008-05-20T00:06:00.004+02:00

Una bona participació de Jovents al duatló de Vic on vam corre en Sergi Huertas, en Berni, l’Oriol, el Victor, l’Oscar Layos i un servidor.

El duatló va coincidir amb el gran premi de F1 de Montmeló i això va fer que ens haguéssim d’empassar un bon tros de cua de cotxes a l’alçada de Granollers. Com a anècdota explicar que aquell mateix dia també es feia una cursa a peu i que en Sergi i jo ens vam equivocar amb les indicacions i en comptes d’anar a parar al triatló vam anar a parar a la sortida de la cursa a peu. Després tot van ser nervis per trobar la sortida del triatló. Entre la cua de cotxes i l’equivocació, casi no arribem a temps per la sortida.

Particularment és el duatló que més m’agrada, ja que té unes distancies una mica més llargues que les habituals, amb el tram a peu força maco (per cami de terra per costar d’un rierol) i un circuit de bici espectacular, amb un perfil exigent i un bon paisatge.

Pel que fa a la cursa, petada espectacular de l’estrellita, que amb rampes a les cames, es va quedar tirar al segon tram de cursa a peu, tot i que finalment va poder acabar. Bona cursa d’en Sergi i en Barni, caiguda amb la bici sense conseqüències per l’Oriol. Primera presa de contacte amb els duatlons del circuit català per l’Oscar i bones sensacions per mi, que després de dos anys casi en el “dique seco” em començo a trobar una miqueta bé.

Amb la bici em va sortir un bon parcial i a la darrera pujada, vaig enfilar el grup una bona estona, fent una mica de selecció. La cursa a peu va ser força dolenta, tot i així les sensacions són de millora.

Com sempre, una organització força correcta.

Classificació:

63 HUERTAS, SERGIO 1:44:19 63 0:24:50 1:06:11 0:13:18
90 MOYANO, JORDI 1:46:47 0:27:45 1:03:54 0:15:08
104 PEÑA, VICTOR 1:49:17 0:25:33 1:05:23 0:18:21
164 LAYOS, OSCAR 2:03:00 0:30:16 1:15:18 0:17:26
168 EIXARCH, BERNAT 2:03:52 0:31:56 1:14:44 0:17:12
193 CASADEMUNT. ORIOL 2:13:05 0:30:56 1:24:57 0:17:12
.
.
215

Duatló Sprint Sant Joan de les Abadesses 12-04-08

2008-05-19T23:48:00.004+02:00

Quatre Jovents va manar a corre a Sant Joan, l’Oriol, l’Enric Perez, el Victor i jo.

Circuit de corre força dur amb un desnivell important a l’anada i després baixada a la tornada i amb un circuit de bici rapidíssim, amb poques curves i amb lleugera baixada a la tornada.

La veritat és que tornant, vaig passar una mica de por perquè a hi han uns quants que no tenen ni p... idea d’anar en grup i són un perill per la resta. Com que feia una mica de baixada, teníem vent a favor i em trobava fort, em vaig passar casi tota la tornada separat una mica del grup per estalviar-me una caiguda que estava casi segur que passaria (però que afortunadament no va passar).

Els que vam arribar de la meitat endavant ens vam salvar de la pluja, però la resta de duatletes van haver de patir un bon xàfec. Afortunadament, els jutges ens van deixar entrar de manera ordenada a boxes a buscar roba d’abric mentres encara hi havia gent arribant per fer la darrera transició .

L’estrellita, a falta d’en Sergi Huertas i del Christian Mendez (que de moment aquest any esta mig retirar per temes de feina) ho va tenir fàcil per ser el primer Jovent.

Classificació:

52 PEÑA, VICTOR 0:59:40 0:17:48 0:31: 0:10:09
84 MOYANO, JORDI 1:02:21 0:18:56 0:32:23 0:11:02
149 PEREZ, ENRIC 1:08:14 0:20:24 0:36:46 0:11:04
203 CASADEMUNT, ORIOL 1:20:11 0:23:07 0:44:26 0:12:38
.
.
.
221

TRIATÓ PER EQUIPS DE SABADELL

2008-05-12T23:44:00.006+02:00

Amb força retard, però aquí està la crònica del Triatló per equips de Sabadell. Miraré d’escriure la resta de cròniques que queden, durant la setmana.

Bé, doncs el matí va començar una mica frescot però segons va anar avançant el dia es va quedar una temperatura ideal, fins i tot una mica de calor per estar a principis d’abril.

La prova consistia en un triatló per equips on s’havien de fer 1900m de natació, 90Km en BTT i 21 a peu. Cada equip tenia la llibertat d’escollir la manera de fer els relleus. No tots els membres d’un mateix equip havien de nedar o fer la bici o la cursa a peu. Això va fer que algun equips portessin especialistes en alguna de les disciplines.

El Jovent va presentar dos equips.

Equip A:

Jordi Garcia
Victor Peña
Sergi Huertas
Jordi Moyano

Equip B:

Joan Benach
Marin
Koko
Jordi Coronado

Director Tècnic i fotògraf, Arsenio.

Pel que fa a l’organització, va començar una mica malament però va acabar força bé, ja que degut a uns problemes amb l’ambulància, la proba va començar amb un retard de prop de dues hores.

La natació, que es va disputar en piscina de 25 metros, va ser força entretinguda. En el primer relleu, l’equip A i el B van estar força igualats però després, es van anar accentuant les diferències a favor de l'equip A. Respectes als altres equips, la natació va ser el punt més dèbil, tant per l’equip A com per el B.

Pel que fa a la BTT, circuit de 3 km, poc tècnic però maco i divertit, amb rampes dures i baixades ràpides. Va ser en una d’aquestes baixades on en Jordi Coronado (Coro) va caure amb la mala fortuna de donar-se un fort cop al nas i d’obrir-se el llavi. Això va fer que hagués d’abandonar, ja que va caler la intervenció de les assistències mèdiques per posar-li punts al llavi. L’equip B es va quedar sense un dels seus membre gairebé tot just començar el segment de BTT. Una llàstima perquè en “Coro” està molt fort en muntanya. La resta del segment de bici, va ser un duel molt divertit entre l’equip A i el B.

La cursa a peu es feia en el mateix circuit de la bici. Les rampes dures que amb la BTT es feien més o menys bé, a peu resultaven més dures i a més, la calor ja començava a apretar.

Finalment, equip A es va classificar en segona posició i el B en tercera, així que ens vam portar una copeta per cada equip.

Com a resum, destacar que vam passar un matí força divertit, on a més de l’esperit competitiu que vam demostrar la majoria de Jovents, també va primar les ganes de passar-ho bé.

Per cert, l’equip A li va treure 24 minuts a equip B, jejeje...

http://www.triatlo.org/08result/08tsabadellc.pdf

CROS POLICIA LOCAL MATARÓ (03/05/2008 )

2008-05-11T22:08:00.012+02:00

Tercera edició d'aquest cros organitzat per la policia local de Mataró amb una classificació especial per policies i bombers però oberta a la participació de tothom que ho desitgi.

La cursa es va cel-lebrar al circuit de cros permanent que hi ha a Mataró al qual se li havien de donar tres voltes i mitja. Es tracta d'un circuit força exigent amb contínues pujades i baixades, això juntament amb la forta calor que feia ja a les 9 del matí hora de l'inici de la prova la va fer molt dura. A la 1a volta ja em noto les cames una mica pesades i decideixo agafar un ritme ràpid però còmode, tot i això la darrera volta se´m fa realment dura. El meu temps final va ser de 40min09seg que considero bo donades les circumstàncies. La Txell també fa una bona cursa i acaba amb un temps de 43min30seg quedant en tercera posició de la general femenina.

L'endemà diumenge entrenament llarg i dur, darrer test de cara a l'Ironcat, una transcisió on ens van sortir 140km de bici i després 1h15min a peu. El dia va ser molt calorós, vam arribar cansats però amb bones sensacions i amb ganes de que arribi el dia 17 i afrontar el primer Ironman de la temporada.

NOVA EQUIPACIÓ JOVENT

2008-05-09T19:53:00.006+02:00

Ja tenim aquí la nova equipació Jovent, revolucinària i trencadora amb reminiscències Hawaianes...
El nostre model particular Arsenio ens la presenta.